És això acceptable? Reflexionem

Aviso abans de començar, que aquesta entrada no és apte per a menors o persones fines de pell, tot i que, hi apareixen paraules (insults) comuns a les xarxes socials i a moltes converses entre adults.

Reflexionem...

Si tota aquesta tirallonga d'insults que he posat a continuació, els llegim o sentim que algú els dirigeix a una noia, una jove, una dona... crec que el 95% de la població reaccionaria esgarrifada i atacaria a la persona que els propina sense pensar, si?

Si aquestes grolleries els hi canviem el gènere i els propinem contra un home, estic segura que aquest persentatge de persones que s'esgarrifarien, baixaría. 

Seguim...

Llegim una mica aquestes barbarits trobades a les xarxes socials, propinades per gent normal i corrent com tu...

Traïdora, estúpida, fatxa, estafadora, ruca, il·luminada, personatge, diable, drogada, sectària, alienígena, satànica, insensible, tramposa, mentidera, 

culpable, irrespectuosa, creguda, carallot, no ets de fiar, malparida, fastigosa, ves a la merda, ves a cagar a la via, espanyolista, impresentable, que et donin pel sac, ocupa, no tens vergonya, imbècil, inútil, desgraciada, dropo, sonada, antisocial, fantasma, merda, pallassa, taliban, totalitària, dictadora, bxufona, filla desatanàs, perro flauta, moderneta, immadura, que se't follin bé, totna 

aficionada, falsa, asquerosa, amargada, 

priganda, filla de puta, rata, 

ximple, desgraciada, patètica, dictadora, babau, flipada, ase, hipòcrita, 

nene malcriada, populista, ridícula, curta, 

sectària, feixista, capsigrany, farsant, manipuladora, enemiga, 

progre, cagadubtes, morta de gana, pèssima, intolerant, fatxenda, quinqui, escòria, inepte, ressentida, envejosa, arreplegada, rabiosa, peluda, grenyuda, fumada, ets el dimoni, pelagats, Judes, maleïda...

Què en penses?

És normal que gent com jo, com tu, gent que aparentment té dos dits de front, propini gratuïtament aquesta colla d'insults? Vàgin dirigits contra qui vàgin dirigits, ja sigui a una dona, un home, un grup, un aficionat, un cantan, futbolista, polític, un periodista... d'acord que hi ha llibertat d'expressió i tothom pot dir el que li vingui de gust, però almenys per mi, una persona que per criticar o opinar, cau en la desqualificació i l'insult, ja no pot tenir raó. Si un vol convèncer al contrari, ha d'argumentar i desenvolupar, però mai caure tan baix.

Reflexionem i pensem una mica abans d'escriure. Perquè 

totes i tots, tenim el dret de pensar diferent i no per 

això som millors ni pitjors que els altres, si no hi hagués 

colors, la vida seria molt avorrida i no per defensar una 

posició que no comparteixis em mereixo ser una...

... insults tots trobats a les xarxes socials dirigits a la CUP i els seus votans, Si tots pensessim igual, votariem el mateix, i la veritat, puc estar d'acord o no amb tot el que està passant, però llegint aquestes barbaritats, potser que tots plegats reflexionem...

Embolcall... quina paraula tan bonica i tendre...

Fent de tieta també es poden aprendre paraules noves. La veritat que fins abans d'ahir no havia parat mai atenció a com les meves amigues anomen a aquesta manteta tan fina, com de gassa, que s''utilitza per tapar al nadó quan mama, o per protegir-lo del sol, o de la llum... i que s'ha tornat peça imprescindible, si tens un nena avui dia.

 Però abans d'ahir ho vaig sentir i em va soptar que tothom l'anomeni en castellà, arrullo. I jo, com sempre soc curiosa amb les paraules, em vaig preguntar, i en català com es diu? I la veritat que ho he buscat molt i no n'he tret massa l'aigua clara.

Si busquem a la RAE, la definició d'arrullo és: Prenda semejante a la mantilla con que se envuelve a los niños pequeños para sostenerlos en los brazos. I quan busquem la traducció al català, ens surt amanyac.

Amanyac (que no sona gaire bé): entre daltres coses, vol dir, cant per a fer dormir els infants. Així que si que trobariem una relació amb els nadons, però per mi no es exactament una manteta, oi? alguns també ho anomenen baatista: Teixit de lli o de cotó amb lligat de plana, blanc i molt fi, usat en la confecció de mocadors de butxaca i robes d’ús interior. Però tampoc em convens. Així que buscant buscant vaig anar descobrint parauletes relacionades amb els infants però cap que definís aquest arrullo. 

Personalment, crec que el que més s'hi acosta es emblocall, paraula molt bonica, que significa: allò amb que s'embolca quelcom. I també bolquer:  Peça rectangular de tela amb què s’embolca el cos i les cames de les criatures de pit fins a calçar-les, que segurament antigament els bolquers serien com els arrullos d'avui en dia.

Així que deixem de dir arrullos i busquem una paraula més nostra, com embolcall jeje i si algú sap una traducció més fidel, si us plau, feu-m'ho saber.

Paraula d'avui

manyac: 1. De condició suau, dòcil. 2 Que indica docilitat. 3. Terme afectuós per designar un infant, o un animalet.

manyaga: Carícia tendra i afectuosa

i si?..

A vegades ens hem de deixar portar, no pensar i deixar que les coses, les situacions flueixin. Una cosa que sempre he pensat, però que poso poc en pràctica, perquè jo soc molt de pensar, de donar-hi mil voltes, prudent, massa, i per això molts cops segurament m'he perdut moltes vivències i m'he penedit de coses que no he fet,d'oportunitats o moments no viscuts. oportunitats o moments. Però aquests últims dies ho he fet, m'he deixat portar empesa per un instint, pressentiment, impuls, ganes de descobrir... i algun que altre consell. I quan et deixes anar i deixes enrere les pors i neguits, t'adones que tot és més fàcil, que les coses poden sortir bé o malament, però surten, i pots gaudir de cada instant i sobretot, et sents a tu respirant, vivint el que vols viure i sentint-te còmode, relaxada, sense pensar si dir o no dir una cosa, si fer o deixar de fer, sense preocupacions, simplement fas, i parles. Pots parlar fins a altes hores de la nit de qualsevol tonteria, o pots estar menjant unes creps delicioses tot imaginant futurs viatges, o simplement parar la conversa tot intentant trobar la diferència entre serrat i turó i retornar altre cop al tema original sense treure'n l'aigua clara. 

Si al final del dia, quan tanques els ulls per anar a dormir, et sents bé, et passen imatges boniques, i somrius al recordar moments del dia, vol dir que l'has gaudit, i que has fet tot el que volies fer, si en cas contrari et queda un regust amarg, vol dir, que en algun moment t'has frenat, que no t'has deixat anar i ara et queda aquell sentiment de ... i si?

Paraula d'avui

serrat:  Muntanya relativament petita.

turó:  Muntanyola; elevació del terreny no gaire alta  

http://www.excursionismecientific.cat/fitxers/cims.pdf

PD. Per tant dedueixo que no hi ha molta diferència entre turó i serrat, tot i que potser un serrat és mes punxegut. S'accepten aportacions ;)

Qui canta els seus mals espanta...

Uff! Em venen tants moments al cap, tantes vivències, que no se pas per on començar. Podria estar escrivint hores i hores i em faltarien paraules per descriure tot el que he viscut i sentit. Cantar en una coral és una de les coses més importants de la meva vida, m'ha marcat des de sempre. Gracies a la coral (i a la música en general) he conegut persones increïbles, he viatjat i he fet concerts a llocs infinits. Amb una coral he pogut viatjar per Suïssa, França, Portugal i Àustria. Una coral em va ajudar a integrar-me en un país com Anglaterra i sentir-me com a casa. En totes les corals he fet bons amics, he conegut gent increïble. Amb les corals he pogut cantar i conèixer mig Catalunya, cantant en un munt de pobles i ciutats, cantar a poblets anglesos, a Oxford, a la Catedral del Mar, al Palau de la Música, a l'auditori de Granada, al metro i carrers de Barcelona (quins anys els de Postres de Nadal) estar dins l'Europa Cantat, participar en musicals i muntatges raros, conèixer gent de tot el món... i cantar cançons meravelloses, fantàstiques, sensibles, divertides, avorrides també, assajar molt, sabeu, a vegades és pesat assajar, però sempre hi ha recompensa ( bé a vegades hi ha excepcions, com Portugal! jeje), he passat per tots els registres, clàssic, musical, modern, pop, rock, tradicional, contemporani... peces que marquen com el Te Deum de Berlioz a la Catedral del Mar, que tot i els anys, ho recordo com si fos ahir, quants assajos a Terrassa i al Palau, més recent és el Requiem de Verdi, ES-PEC-TA-CU-LAR, s'ha de sentir, impressionant la potència que té, o la Creació de Haydn. I després, peces més senzilles, però que pel moment, porten molts records que fan caure la llagrimeta.

En fi, que la coral i jo som inseparables, molts riures, discussions, esforços, nervis, amistats, records... per mi la cosa més dura és fer de public quan una de les meves corals fa un concert, parlo de la Capella de Música Burés (coral de tota la vida, i la meva) i de BCOS una coral que sempre portaré dins el meu cor, que només pensar-hi ja em cauen les llàgrimes, de tan que la trobo a faltar.

La Capella de Música Burés, és sens dubte una de les culpables d'aquesta debilitat que tinc per cantar. Ella i molta de la gent que hi canta m'ha vist créixer, i m'han fet viure molts, molts bons moments, bé, alguna enrabiada també, però és normal, quan descobreixes la Capella en estat pur, 100x100 Capella, els del Salvame ja poden tremolar, perquè no ens arriben ni a la sola de la sabata ;) perquè sempre tot i les discussions, els nervis, els mals entesos, tots tornem any rere any, a cantar, assajar, a treure la pols, muntar i desmuntar la sala, butaques a munt, butaques a vall, coure botifarres, parar taules, moure cadires, organitzar concerts, assajos, sopars, brindis... i és que ens uneixen moltes vivències.

100 anys de Capella de Música Búres, cent anys de música i d'amistat.

paraula d'avui

casino: 1. Associació privada de caràcter recreatiu i cultural que reuneix individus d'un mateix grup social o polític. 2. Edifici o local on tenen lloc les activitats d'aquesta associació.

...és com cordar-te els cordons de les sabates...

 

El cap bull, va a mil per hora i vol pensar en tantes coses, que al final no pensa. És igual el tipus de feina que tinguis, o la responsabilitat, tot depèn de la quantitat d'informació que t'arriba i en quina durada de temps. Entenc que hi ha feines que per la tensió, la responsabilitat, la precisió, o per haver de fer mil coses en 5 minuts, t'estressen molt i vas que no saps exactament com ho fas, però ho fas tot, i perfecte.  Tens estrès, i quan el moment en tensió passa, et trobes esgotat, desinflat. Però aquest estrès, és diferent de quant et col·lapses sense voler. M'explico. És un estrès diferent de quant reps molta informació, molta, de diferents temàtiques i les reps en un període de temps molt curt. Llavors, tot és molt intens, ho entens tot, en el fons no és difícil, però com ho reps tot en un període de temps molt curt, el teu cervell va, que no va. No saps què aprens i que no, si vas o vens, i de retruc tot el teu cos es capgira. Després, al cap d'uns dies, tota aquesta informació, el teu cervell l'assimilarà i tot prendrà sentit, i la senzillesa prendrà el lloc a l'estrès.

La sensació que t'empara quan de cop i volta un dia ho veus tot clar, no saps com, perque fa dies que et deixes portar per la inèrcia, i fas les coses sense preguntar-te el perquè, simplement les fas i surten a vegades bé, a vegades no tan bé, però surten. Però un dia, un món nou s'obre davant teu i tots aquells números, lletres, escànners, tants per cents, papers sense sentit, diners, trucades, estadístiques, idiomes... tot troba un lloc dins el teu cervell i tot torna a la normalitat. És com si el nostre cervell tingués moltes portes tancades amb clau i totes aquestes informacions que fins ara voltaven per allà intentant obrir portes, de cop i volta han trobat la clau i per fi poden seure al sofà i veure tranquil·lament el canal Divinity. Et sents relaxat, normal, amb rutina, feliç, lliure, no vas perdut, i tot, tot és com cordar-te els cordons de les sabates, ho fas sense pensar.

Ja tinc ganes que arribi aquest dia, i que m'envaeixi aquesta sensació. Voldrà dir que estem un graó més amunt que ahir i que podrem passejar una estona pel caminet planer i pler de flors grogues.

paraula d'avui

destarotat: Que fa les coses sense ordre ni concert.

i demà, sopa de tomàquet...

A mi, no és que no m'agradi cuinar, sinó que el que no m'agrada, és pensar què cuinar. Trobo que és una de les coses més pesades i  cansades que hi ha, haver de pensar que fer per dinar, que fer per sopar...buff potser per això l'àpat que més m'agrada és l'esmorzar, com el gaudeixo, i me'l preparo a consciència i mai dura menys de mitja hora. La meva tassa de te, el suc de taronja acabat d'esprémer torrades amb mantega i melmelada... i a gaudir, escoltant la tertúlia del Món i llegint l'actualitat... una delícia.

Però haver de pensar cada vespre que dinaré l'endemà em mata i a sobre amb lo gandula que soc jo, mai cuino al vespre el dinar, així que si vull dinar bé i no haver de comprar cap Sandwich, doncs em toca pensar algo ràpid de cuinar i fer-ho al mati només llevar-me, deu ser que al matí dec estar més inspirada i plena d'energia, perque molts cops en mitja hora cuino meravelles, i això que només són les 7:30!!

A vosaltres també us costa tan pensar els menús, o només soc jo??

paraula d'avui

carmanyola: Capsa de llauna, de plàstic, etc., per a portar vianda, ordinàriament cuita.

operació trasllat

Atabalada.  Fa un mes i escaig que no escric, crec, però des que vaig prendre la decisió de tornar cap a casa, que estic una mica fora de joc, i per molt que hi penso, en el blog, no ho faig. Tinc un defecte (i molts més) i és que, com més coses he de fer, menys faig. Des que em van confirmar definitivament que torno, des que tinc data, que em costa arrencar amb tot, penso amb tot el que hi ha per fer i ja em canso jeje i així van passant els dies. Avui per exemples, es pot dir que és el primer dia que m'he posat més en serio a fer selecció de coses que m'he d'emportar, coses que he de llençar i coses que he de donar a caritat,i cansa, perquè com més merder faig, més escapada de coses i més piles, més ofegada em sento jaja i he de parar i no fer res, però suposo així són els trasllats, amb la diferència que aquest cop no m'ho puc emportar tot, he d'encabir els últims 3 anys i mig de la meva vida en 60kg i un parell de motxilles petites.

Potser, ara em tornaré a reconnectar al blog, per tal de desconnectar de roba, llibres, cds, i muntanyes de coses.

paraula d'avui

trasllat: acció de traslladar.

Traslladar: mudar de un lloc a un altre