passar la nit en blanc

 

Fa dos nits no vaig poder dormir, estava molt cansada i tenia unes ganes boges de caure adormida, però va ser tancar el llum i començar a donar voltes al llit. No se perquè, de tant en tant, tot i l'esgotament i la son, passo nits en blanc, i això m'estressa. Quant més vols dormir, més costa, el cap comença a pensar, les hores passen i tot plegat és desesperant. Total que ja he après que fer quant em trobo en aquesta situació, tinc dues opcions, obrir el llum i començar a llegir, o bé, posar la radio, ja sigui gent parlant o música clàssisca. Això em funciona però té el seu temps i no li treu a ningú el fet de sentir-te destrossat quant et lleves al matí.

Tot això ho explico, perquè ahir, vaig buscar la definició de nit al diccionari, em vaig quedar meravellada del munt de frases que podem utilitzar i que contenen aquest mot, i una d'aquestes frases, precisament la que descriu el que a mi em passa de tant en tant "passar la nit en blanc", està definida per una paraula que jo no havia sentit mai en català i en canvi l'utilizo molt en castellà o si més no, és molt freqüent sentir-la. Aquí us la deixo!

Paraula d'avui

tranuitar: passar la nit o gran part de la nit sense anar a dormir.

de tranuita: expressió amb què s'indica que es fa, de nit, alguna activitat en lloc de dormir.

més reptes!

Bé, al final m'he animat a crear una pàgina de facebook per promocionar el bolg, i ara per nassos hauré d'escriure sovint, potser no cada dia, però si ser constant.

La intenció del facebook, a part de ser l'enllaç amb el bolg, és fer recomanacions, escriure-hi fragments de llibres, frases fetes, parlar de tradicions, músiques... però també m'agradaria (sinó, tranquils jeje) que vosaltres també hi participéssiu. M'agrada escriure, ho faig perquè m'ajuda a estar bé, em desfogo, i tampoc tinc massa clar si ho faig bé o malament jeje però si algú em llegeix i a sobre li agrada, doncs millor que millor, i si a més a més deixa algun comentari...ufff ja seria la hòstia!

Avui no m'allargo més que tinc ganes de buscar cosetes llamineres per al face. Us deixo amb la paraula d'avui, que estic seguríssima que tots la coneixeu, però, tot i així, no l'utilitzem tan com voldríem i en qüestió d'un més l'he sentit dos cops. 

(ups! ara que miro el diccionari, he de dir que la paraula que volia comentar la coneixia, però no pas a la qual em deriva...plètora).

Paraula d'avui

pletòrica: 1.Relatiu a plètora. 2.Abundant, ric, exuberant. 3.Cofoi.

plètora: 1.Excés d'humor en general i de la sang en particular. 2.Abundància excessiva de coses o persones.

...no patiu, que les rutines s'imposen com a tot arreu...

 

M'he adonat que hi ha un fet molt real i extès, em refereixo al munt de persones que com jo, viuen lluny de casa, de la família, els amics... els que vivim fora, tenim moments de tot, hi ha estones que t'enyores, dies que trobes a faltar la familia, dies que recordes bons moments amb els amics, el sol, menjars...i dies que ni hi penses (pot sonar malament, però és cert).

Avui al facebook, un amic de la coral ha posat com ha estat, que era l'anirversari del seu fill petit, en fa 28 i tenia una barreja de sentiments, estava content i trist al mateix temps, perquè el fill està feliç però lluny de casa, al Canada i no podia felicitar-lo en persona.

Sempre tendim a pensar en les persones que marxen a viure a un altre país, ja sigui per estudis, feina, amor, aventura... pensem que pobres ho deuen passar malament, que no ha de ser fàcil, estar sol, lluny de la comoditat d'estar a casa, i no dic que no, però, i els pares, la família? Suposo, que igual que jo tinc moments de tot, els meus pares també en deuen tenir, i a vegades segurament, els que es queden pateixen més que els que se'n van. 

Així que potser que pensem més en tots els pares, mares, germans, germanes, avis i àvies que estan a casa, amb tota la comoditat i tota la companyia del món, però que senten més el buit dels que viuen lluny, perquè els que vivim lluny, tot i tenir els nostres moments, també estem ocupats descobrint el nou país, gent, amics, tradicions, idioma...és com una aventura permanent, i al cap del temps, no patiu, que les rutines s'imposen com a tot arreu i com si estiguessim a casa, fem el mateix, feina, casa, gym, casa, feina, casa, cine, feina....

Paraula d'avui

mancança: manca.

manca: Insuficiència o absència d'allò que és necessari, útil o convenient.

No em puc estar de comentar una altra paraula que en el diccionari es trob just sobre de mancança, i com a vegades soc una mica dislèxica, m'ha fet parar boja per un moment. No sabia que en català existia aquesta paraula jeje

Mançana: poma

Mançanera: pomera

Potser que recuperi l'escència del blog

 

Ara que he tornat a agafar amb ganes el blog, potser que també comenci altre cop a buscar paraules oblidades i poc usades, que en el fons és del que es tracta, i ho faré amb una paraula que jo particularment no utilitzo gens, no se vosaltres i que l'altre dia em va sorprendre llegir-la en un correu que vaig rebre.

Aquest estiu a finals d'agost vaig participar a la via catalana a Londres, i ara els organitzadors, veient l'èxit de participació i les ganes que hi ha de donar a conèixer el que és Catalunya i el que volem, s'ha plantejat crear l'ANC England, així que ens van enviar un correu per si hi volíem participar, col·laborar, ajudar... evidentment vaig respondre que si, és una manera més d'estar al dia de l'actualitat referent a Catalunya, participar en activitats i tenir contacte amb més catalans que viuen fora de Catalunya. Vaig respondre el correu i em van reenvidar una resposta d'agraïment, la qual acabava així:

"Mentrestant rep una cordial benvinguda, tot exhortant-te contactar-nos amb qualsevol inquietud relacionada."

Aquesta paraula em va xocar només llegir-la i la vaig trobar maquissima, així que avui la comparteixo amb vosaltres. Gràcies Marc M per descobrir-me una paraula que evidentment coneixia, però que la tenia amagada al fons del meu cap sense utilitzar-la.

Paraula d'avui

Exhortar: Fer que algú faci una cosa o deixi de fer-la convencent-lo amb paraula.

Poseu la música, tanqueu els ulls i reviviu el meu moment...

Segur que tots heu experimentat molts moments de felicitat, però estàveu acompanyats en aquests moments? haguessiu sentit el mateix si haguéssiu estat sols? hagués sigut el mateix aquella posta de sol sense la vostra parella? aquella festa sense els amics? fa falta estar acompanyat per sentir la felicitat? La resposta és no, crec que quant una persona experimenta aquesta explosió d'emocions indescribtibles estant sola, sense ningú més al costat, la felicitat és màxima, diferent de quant la comparteixes amb algú altre (que també és màgica, però diferent).

Últimament he tingut molts moments de felicitat i el 90% de les vegades estava sola. Tot s'ha de dir que la felicitat no ve sola, necessita estímuls i sobretot, estar predisposat a sentir-la. Pot venir desencadenada per una música, una lletra, un llibre, un raig de sol... però si un no està bé amb si mateix, per molt que la felicitat rondi al seu voltant, no podrà entrar dins seu.

Un dels màxims moments de felicitat i pau, i molt recent, va ser el passat 9 de novembre mentre volava cap a casa. Imagineu-vos estar dins un avió, enlairar-se, deixar en rere UK amb pluja, vent i fred i de cop traspassar els núvols i aparèixer un sol ben gran, brillant, calent.. posar-te els cascos a les orelles donar-li al play i sonar Blaumut...ufff indescriptible. Tenir un mar de núvols amb un sol que a poc a poc és va fonent, amagant, banyant els núvols amb taronges, roses, vermells, violetes...i de banda sonora aquesta veu que em fa tremolar dels Blaumut... això no té preu. Va ser un moment, únic, ple d'emocions, vaja de felicitat.

paraula d'avui

felicitat: Gran alegria, acontentament interior, joia.

Un altre dia us penjaré una definició de felicitat que vaig fer fa uns anys i que m'agrada molt, però que ara mateix no tinc a ma. Us deixo una acústic d'aquest grup que des de fa un temps em té enamorada... desitjo que us agradi.

hi haurien d'haver més charity shops...

Fa dies que vull escriure, sembla que de cop m'hagi tornat la inspiració i tinc un munt de coses per explicar-vos, però entre que soc mandrosa de mena i que no he parat, doncs ara se m'acumulen les idees jeje de fet tant volar cap aquí i cap allà, i que els horaris de la feina d'aquest més són bastant llargs, doncs quant arribo a casa em falta temps per fer tot el que voldria, com ara mateix, que hauria d'estar dormint, perquè a última hora del dia m'han canviat l'horari i demà he d'anar a treballar més d'hora que mai, i clar quant he arribat a casa a les 8 del vespre m'he posat de cap a cuinar el dinar de demà, el sopar d'avui, dutxa, rentar plats... i ara per fi ja estic al llit i puc escriure una mica abans d'anar a clapar.

Bé, després d'aquesta introducció (perdó per la tabarra) potser que comenci a escriure alguna cosa de les que tinc a la llista, i precisament, començaré per la última.

La majoria ja sabreu que aquest últim més he voltat bastant pel poble, i l'altre dia em va com sorprendre que al poble hi hagués un lloc-local-botiga on és pogués comprar roba de segona mà. No ho sabia, i la meva mare em va dir que la gent encara és bastant reticent a anar-hi, que només les persones que realment ho necessiten, que es troben en una situació molt precària hi van. I  vaig pensar que en aquest (com en molts altres) Anglaterra ens va per endavant. Aquí hi ha una gran cultura de solidaritat i caritat. Tots els pobles i ciutats estan plagats de charity shops, "botigues de caritat" cada una per una causa diferent, i on la gent hi porta tot el que no necessiten, roba, llibres, jocs, objectes de decoració, sabates, música, plats, bosses, joies, mobles... el que sigui i llavors aquestes organitzacions ho netegen i classifiquen i ho venen a preus simbòlics, hi pots trobar llibres a 1€ jaquetes a 5, ... i tothom hi va sempre a fer un cop d'ull.

Aquí al meu poble, com a mínim ara mateix en compto unes 10, i sempre hi vaig, no se sap mai que s'hi pot trobar, jo hi he comprat el mirall que tinc a l'habitació per 2 pounds, les decoracions de l'arbre de nadal de l'any passat, molts dvd, llibres, algun jersei... per què pagar a vegades una morterada per coses que pots trobar a bon preu? a més a més contribueixes a una bona causa, i et treus de sobre trastos que vas acumulant per no llençar i que no saps que fer-ne.

No tinguem vergonya d'anar comprar en botigues solidaries o de caritat, ni de portar-hi tot el que no utilitzem. Tu pots trobar una ganga i al mateix temps estaràs ajudant als que en aquests temps difícils ho passen malament.

Paraula d'avui

Trasto: 1.Moble, màquina, objecte que no serveix per a res o que té poc valor. 2.Persona que fa nosa, que obstaculitza la feina o que és considerada inútil.

La vida...

Un raig de sol, caminar sota la pluja, riure amb els amics, una mirada de complicitat, llevar-te al matí i cridar a la mama, una discussió amb el papa, una abraçada, tocar els nassos als germans, acariciar el gat, l'olor del mar, barallar-te, llegir un llibre, una tassa de te, xocolata, anar a treballar, passar vergonya, escoltar música, un concert, viatge en tren, conduir amb la música a tope, no fer res, seure al sofà, jugar a cartes, passejar, el somriure d'un nen, el pesat del veí, 5 minuts amb la família, una trucada, anar al cine amb el papa, xerrar amb amics, cantar, jugar, escoltar la radio, seure a la vora del foc, avorrir-te, estar sol, sopars plens de riures, esmorzar amb amics, estar a casa en silenci sabent que ells hi son, anar a comprar al poble, dir bon dia, mirar les estrelles, un petó, abraçades, baralles, viatges, comiats, tristesa, llàgrimes, imatges, records, morts, naixements...no som conscients de la importància de tots aquests moments, no valorem tot el que tenim, fins que ja no ho tenim. Tots els moments que compartim amb la família, amics, companys, veïns... tots són importants, tant els bons com els dolents, tots ens ajuden a construir un seguit de sentiments molt profunds amb les persones que ens envolten.

Hem d'aprendre a gaudir de tot el que tenim, de les persones que estimem, de les persones que ni que sigui per un breu període, passen pel nostre costat, em d'aprendre a ser feliços amb tot i amb res. Per la meva experiència, ser feliç és una cosa que es va construint mica en mica, aprenent de cada petit moment, de cada experiència (bona i dolenta) perquè tot et fa créixer i madurar com a persona, i t'ajuda a passar de nivell.

Penseu-hi, i gaudiu de cada moment del dia i de cada persona que passa pel vostre davant, busqueu temps per estar amb les persones que aprecieu, per xerrar, fer un cafè amb elles o simplement seure al seu costat sense dir res, però estareu allà fent companyia.

Diumenge passat, el germà d'un amic, va tenir una parada cardiorespiratòria mentre jugava un partit de bàsquet, avui, casi una setmana després, segueix en coma en estat greu. La vida dóna moltes sorpreses, com per no gaudir d'aquests moments.

paraula d'avui

memòria: 1.Funció general gràcies a la qual l'ésser humà emmagatzema, conserva i, posteriorment, reactualitza o utilitza les diverses informacions que ha anat incorporant durant la seva existència. 2.Conjunt de fets passats que queda en el record. 3.Record que algú té d'una persona desapareguda, d'un fet passat.

I sobretot, no ens oblidem mai de les persones que ens han deixat, sense elles no arribaríem a la felicitat, elles ens recorden a cada moment, la importancia de gaudir de totes aquestes petites coses que ens envolten i d'acariciar les persones que estimem.