Uff! Em venen tants moments al cap, tantes vivències, que no se pas per on començar. Podria estar escrivint hores i hores i em faltarien paraules per descriure tot el que he viscut i sentit. Cantar en una coral és una de les coses més importants de la meva vida, m'ha marcat des de sempre. Gracies a la coral (i a la música en general) he conegut persones increïbles, he viatjat i he fet concerts a llocs infinits. Amb una coral he pogut viatjar per Suïssa, França, Portugal i Àustria. Una coral em va ajudar a integrar-me en un país com Anglaterra i sentir-me com a casa. En totes les corals he fet bons amics, he conegut gent increïble. Amb les corals he pogut cantar i conèixer mig Catalunya, cantant en un munt de pobles i ciutats, cantar a poblets anglesos, a Oxford, a la Catedral del Mar, al Palau de la Música, a l'auditori de Granada, al metro i carrers de Barcelona (quins anys els de Postres de Nadal) estar dins l'Europa Cantat, participar en musicals i muntatges raros, conèixer gent de tot el món... i cantar cançons meravelloses, fantàstiques, sensibles, divertides, avorrides també, assajar molt, sabeu, a vegades és pesat assajar, però sempre hi ha recompensa ( bé a vegades hi ha excepcions, com Portugal! jeje), he passat per tots els registres, clàssic, musical, modern, pop, rock, tradicional, contemporani... peces que marquen com el Te Deum de Berlioz a la Catedral del Mar, que tot i els anys, ho recordo com si fos ahir, quants assajos a Terrassa i al Palau, més recent és el Requiem de Verdi, ES-PEC-TA-CU-LAR, s'ha de sentir, impressionant la potència que té, o la Creació de Haydn. I després, peces més senzilles, però que pel moment, porten molts records que fan caure la llagrimeta.
En fi, que la coral i jo som inseparables, molts riures, discussions, esforços, nervis, amistats, records... per mi la cosa més dura és fer de public quan una de les meves corals fa un concert, parlo de la Capella de Música Burés (coral de tota la vida, i la meva) i de BCOS una coral que sempre portaré dins el meu cor, que només pensar-hi ja em cauen les llàgrimes, de tan que la trobo a faltar.
La Capella de Música Burés, és sens dubte una de les culpables d'aquesta debilitat que tinc per cantar. Ella i molta de la gent que hi canta m'ha vist créixer, i m'han fet viure molts, molts bons moments, bé, alguna enrabiada també, però és normal, quan descobreixes la Capella en estat pur, 100x100 Capella, els del Salvame ja poden tremolar, perquè no ens arriben ni a la sola de la sabata ;) perquè sempre tot i les discussions, els nervis, els mals entesos, tots tornem any rere any, a cantar, assajar, a treure la pols, muntar i desmuntar la sala, butaques a munt, butaques a vall, coure botifarres, parar taules, moure cadires, organitzar concerts, assajos, sopars, brindis... i és que ens uneixen moltes vivències.
100 anys de Capella de Música Búres, cent anys de música i d'amistat.
paraula d'avui
casino: 1. Associació privada de caràcter recreatiu i cultural que reuneix individus d'un mateix grup social o polític. 2. Edifici o local on tenen lloc les activitats d'aquesta associació.
