la qüestió és fer pinya...

Poc o molt, tots necessitem persones al nostre voltant, gent amb qui parlar, compartir experiències, moments, sentiments, amb qui riure, plorar, aprendre, suportar-nos els uns als altres, barallar-nos, criticar... sempre és important, i és curiós veure, que quant un viu a l'estranger, lluny del seus i del seu cercle habitual, tendeix a buscar persones, no tan afines a ell, sinó del mateix punt d'origen. 

Al principi, és igual si la persona té els mateixos gustos que tu, si és més tossuda que tu, si vesteix més fi o més tirat, si ideològicament pensa igual o no, tan hi fa, l'important és compartir el mateix origen, el mateix país, la mateixa llengua i intercanviar experiències, animar-nos en els moments de baixon, (en el meu cas, tan parlo de catalans com d'espanyols)... i més endavant, si s'escau ja farem una selecció d'amistats i quedarem més amb les persones mes semblants a nosaltres i que ens recordin més, als nostres amics de casa.

Però...

més endavant, això, molts cops no és possible, perquè tot i ser diferents a nosaltres, i potser a casa no hauríem quedat tan sovint o potser mai, aquestes persones que eren desconegudes, han passat a formar part de la nostra vida, i tot i que potser ideològicament pensen totalment oposats a nosaltres, o la música que escolten t'horroritza, o les bromes...tot i aquestes coses, tots hem après a tolerar-nos, a saber que molesta a un i a l'altre, a evitar segons quins temes o parlar amb més respecte i tenint debats interessants, i sobretot hem après a donar-nos suport, ànims, i cadascú a la seva manera ajuda tan com pot a l'altre per tal que no se senti sol o desanimat quan s'enyora, o en un dia especial, donem consells, aprenem els uns dels altres... i és que som amics, potser mai seran com els de tota la vida, o potser sí, però ara són els nostres amics, i l'experiència ens unirà per sempre. La màgia que ens uneix? fàcil, el fet de viure a l'estranger.

El fet de veure món, obre ments, fa créixer a les persones, les fa madurar, les fa més tolerants, més fortes, es curteixen més, gaudeixen més cada cop que tornen a casa, d'estar amb la família, amics, animals de companyia... valoren tots els petits moments i detalls i vivint fora aprenem un munt, qualsevol tramit o petit problema, a vegades és més complicat i pesat per culpa de la llengua, o de les diferents cultures i costums de cada país, com obrir un compte al banc, o anar al metge, les receptes, omplir els papers del paro, aconseguir el national insurance number, .... a casa potser ho faríem tot més ràpid i aquí, hem de tenir més paciència, però cada petita cosa que aconseguim, ens fa sentir super orgullosos i contents. 

Els que tenim més experiència, doncs sempre estarem oberts a ajudar als nou vinguts, siguin d'on siguin, pensin com pensin i parlin com parlin, perquè algú altre, abans, ho ha fet amb nosaltres.

paraula d'avui
gallardia: 1. Qualitat de gallard. 2. Força, potència de qui és gallard.
gallard: Es diu d'una persona forta, valenta, i també desperta i agosarada.

La pilota vermella.

 

Són les nou en punt i estic mirant la pantalla de l'ordinador, passen els segons, els minuts, i són les 9:27, què he de fer? llevar-me o anar a dormir? perquè són les nou del matí o són les 9 de la nit? Això ho he de decidir jo, que soc qui estic escrivint la història, així que tiro una moneda a l'aire i... com sempre la moneda surt volant i no l'enganxo, així que repetim... les nou del matí, posem-nos les piles que és dissabte, suc de taronja, te amb tres gotes de llet i cullerada de mel, cereals amb iogurt, dutxa ràpida i ja som fora. He agafat una motxilla amb aigua, galetes, gorro, guants, mòbil mes auriculars, carregador del mòbil (mai se sap), un llibre, bolígraf, agenda, crema hidratant per les mans, pintallavis de coco i les claus de casa.

Començo a caminar i com si sortís del meu cos, veig com em vaig allunyant pel carrer, i com de cop i volta em paro i començo a mirar a un costat i a un altra, com si busqués a algú, estic donant voltes sobre mi mateixa i m'adono que tinc una pilota vermella, no molt gran, a la meva mà dreta. D'on ha sortit aquesta pilota? no hi ha ningú més al carrer i ha aparegut del no res. Per un moment no se què fer, si deixar la pilota, si quedar-me-la, tornar a cap a casa, seguir caminant...estic desconcertada i una mica nerviosa, tot és molt estrany, i és en aquest moment de dubte quan apareixen ells tot discutint.

-T'he dit que no era bona idea, perquè has tirat la pilota?

- Perquè la carta diu que la tirem.

- No, això ho dius tu, la carta no diu res.

- La carta ho deixa ben clar, "ella l'agafarà i la solució trobarà".

- I?

- I, què? doncs això, com es pot agafar una pilota si abans no s'ha tirat?

- Primer, com saps que la carta es refereix a la pilota, i segon, tu has agafat la pilota i ningú t'he l'havia tirat.

- AAAhhhhh calla Plim que ets un babau, no entens mai res.

- Mira qui parla el Rei de la saviesa, tu si que ets ruc Plam

Tot això ho van parlant mentre jo els escolto amb uns ulls oberts com taronges, la pilota entre les meves mans i la boca ben obert, com si volgués parlar, però no pogués, qui coi són aquests homenets tan estrafolaris??? De què coi parlen, una carta escrita per qui? solucions? He de marxar corrents o he de posar pau?

Ajudeu-me a decidir que faig si us plau!!

Paraula d'avui

espaterrar: Meravellar, espantar, granment amb alguna cosa extraordinària, amenaçadora.

Com he de seguir la història??

una estrella més i una persona més amb qui conversaré a les nits

Si ara mateix us preguntessin a qui us agradaria conèixer, qui escolliríeu? Hi he estat pensant molt i em venen al cap molts noms, però n'hi ha un que destaca per sobre dels altres, i més, després del que s'ha dit d'ella aquestes últimes hores.

M'agradaria conèixer-la perquè des del primer dia que vaig sentir la seva veu, em va transmetre molt, em vaig sentir atreta per ella, la veu era molt dolça, melosa, però al mateix temps transmetia energia, vitalitat, alegria, quan se li escapaven aquelles rialles, jo també reia a casa. Et feia veure les coses d'una altra manera, des d'uns altres ulls, veure-ho tot mig ple i no mig buit. I a la televisió, sempre es veia tan natural, diferent d'altres presentadors que a vegades van molt tocats i posats i sembla que no acabin d'encaixar, però ella amb el seu somriure, i la seva naturalitat, era propera, i fàcil d'entendre, tan hi feia aquí entrevistés, perquè les seves ganes de saber i  de conèixer feien a tothom interessant, i dels seus articles, no cal dir res, m'encanten.

Sí, m'hagués encantat conèixer a la Tatiana Sisquella, ni que fos per unes hores i que m'encomanés tota aquesta energia de la qual tots els seus amics parlen, totes aquestes ganes de fer coses, la seva curiositat, inquietuds, riure amb ella una estona i absorbir una mica de la seva vitalitat i força, estic segura que hagués pogut aprendre molt d'ella, ens fan falta persones com ella, per seguir endavant, que cada cop hi ha més gent que s'enfonsa i es plany per tot, i no! em d'aprendre de la Tati i beure'ns la vida a glops (com diu Xavier Bosch) fer i desfer, i si ens equivoquem, rectifiquem i seguim caminant i lluitant, hem de viure pels que ja no hi son, perquè no és just que els que ens quedem aquí, no aprofitem aquesta oportunitat, i malgastem el temps amb el cap cot i a mig gas, com deia ella, hem de jugar el joc de la vida.

Una abraçada a tots els seus familiars, amics, companys i dir-los que han sigut molt afortunats de compartir part de la seva vida amb ella i que el seu somriure, records, i moments amb ella els ajudaran a tirar endavant amb molta mes energia. 

Paraula d'avui

vitalitat: 1. Qualitat d'algú, d'un grup, l'energia i el dinamisme del qual es manifesten per l'activitat. 2. Vigor i prosperitat d'un ésser viu.