lluitant contra les fòbies...

 

Ahir la vaig tornar a veure, ara feia molt que no en veia cap, moltissim, però ahir, va reaparèixer. Vaig tancar l'aigua de la dutxa, vaig córrer la cortina i se'm va escapar un: Oh my God!... i allà estava a menys d'un metre, just davant meu en la comissura entre el sostre i la paret. I lo graciós és que em saludava jaja si, hi havia una aranya, d'aquestes tan maques que tenim per aquí dalt, gruixudes i peludes i aixecava una pota com saludant i dient "estic aquí" i jo allà mirant-la, va moure dos cops la pota de davant de la dreta (flexionant-la) i després la de l'esquerra...la vaig acabar saludant i llavors va parar. Vaig agafar la tovallola, li vaig dir que la deixaria tranquil·la i que esperava no veure-la més.

Vaig tornar al cap d'un parell d'hores i seguia allà, al mateix lloc, és molt incomode estar fent les teves necessitats i tenir una aranya d'aquestes a sobre el cap, ho passo fatal, però intento lluitar contra les pors i les fòbies, però no és fàcil, aquest matí ja no hi era, i això vol dir que altre cop tinc, una aranya, peluda i fastigosa per casa, no se on.

Perquè ens fan tan repelús aquestes bèsties? no és ben bé por, és angúnia, fàstic... bé seguiré lluitant contra aquesta fòbia, però el 98 per cent de les vegades acabo matant a l'aranya, inclús el dia que la volia salvar, la pobre va acabar morint per culpa de la moqueta jajaja tinc unes quantes històries amb aquestes bestioles, i moltes converses amb elles, però no ha canviat gran cosa.

paraula d'avui

aversió: Repugnància, repulsió violenta.

constància o inspiració... la qüestió és que no escric

 

Admiro la gent que té un blog i l'actualitza cada dia o setmanalment, i demano perdó per la meva poca constància, però és que per molt que vulgui escriure, jo vaig amb la inspiració, i per molt que vulgui escriure, si no estic inspirada no puc. Hi ha cops que no se perquè, em venen moltes idees al cap que les he de plasmar a algun lloc i d'altres que tinc el cervell en blanc i no el puc exprimir per més que vulgui. Tot i així, sempre tinc present les llaminadures i segueixo buscant paraules rebuscades o interessants per a vosaltres.

paraula d'avui

joanet: Cadascun dels personatges fantàstics, molt menuts, que sempre van en colla; tenen forma de llumets i guarden tresors enterrats.

gules?? jo conec angules, allò que es menja...

 

Quan ens llevem al matí, mai sabem al cent per cent com es presentarà el dia, si podrem fer tot el que tenim previst o si tindrem sorpreses. Hi ha gent que els agrada planificar-ho tot i gent que es deixa portar, que sobre la marxa va decidint que fer. Jo soc un entremig, m'agrada visualitzar el dia just en el moment que tanco el llum per anar a dormir, llavors dormo i al matí quan sona el despertador, el paro, i quan falten 3 minuts perquè torni a sonar ( mes o menys ) torno a visualitzar el dia que comença, per després anar-lo modificant a mida que passen les hores, soc així, un ordre dins el desordre o al revés, un desordre dins un ordre. Però del cert del cert, mai sabem que ens passarà, ni que farem. 

El passat dijous, quant em vaig llevar, per molt que visualitzés el dia, no podia saber que aprendria una paraula nova, i que quan demanava a la gent que volia dir, ningú ho sabia i tothom em deia el mateix, "gules  no se, jo conec angules, allò que es menja" jajaja i jo reia i deia " si si però jo no veig pas cap angula a l'escut de Castellbell i el Vilar, i les angules, tampoc son vermelles!"

M'explicaré millor, en una visita a l'Ajuntament i també a la Núria i la Griselda, vaig veure que en un calendari que ja ha caducat, hi havia la descripció de l'escut de Castellbell i el Vilar, i deia així:

 "Escut de forma caironada o l'esmalt del camper és de color gules ( vermell) amb un castell d'argent tancat de sable (negre), somat d'una banderola d'or amb quatre faixes de gules, i dues palmes d'or, una a cadascun dels extrems de la base del castell; sostingut sobre un riu en forma de faixa ondada d'atzur (blau) rivetada de sable. Per timbre, una corona de marquès."

Ara que ho he escrit, m'he adonat que hi ha més paraules que no conec, o que si més no, no se el significat exacte, com atzur, camper, sable (com a color negre)... i una paraula molt maca i que havia oblidat completament aquest altre significat, timbre... però ja les explicarem un altre dia. Avui ens centrem en gules, que bàsicament, en el món dels escuts, vol dir color vermell i es representa amb un ratllat vertical, que jo diria que han de ser les quatre barres de la banderola. Doncs res, una paraula més que sabem!!

paraula d'avui

gules: En heràldica, nom que rep el color vermell, representat de manera gràfica amb un ratllat vertical.

PD. M'he adonat, sinó m'equivoco que al calendari hi ha una falta, han escrit "ribetada" i crec que va amb "v"-

Recuperant el blog...

 

Tants dies que volia escriure una entrada, bé, més d'una, i al final m'ha passat el temps i no he fet res, i no serà per temes, que en tenia molts, les festes de Nadal, la família, els Reis (que m'encanten), les pipes que els nens donen als Reis Mags prometent no plorar més, l'any nou...però quan un desconnecta i surt del medi habitual, es descontrola, i és el que m'ha passat a mi, anar de vacances a veure la família i els amics, m'agrada molt, però esgota jeje perquè vull veure a tanta gent que vaig amunt i avall com una baldufa, i ara que per fi, estic al llit, amb el portàtil, escoltant la ràdio i preparada per actualitzar el blog, doncs, típic, tot el que volia escriure m'ha marxat del cap!

Doncs res, que he tingut unes vacances que m'han trinxat, però molt gratificants,he vist molts amics, he passat bones estones amb la família, retrobaments familiars, els Reis, aprendre a fer ganxet, i menjar-me un suís amb xurros. Quan era petita i anava a Manresa amb el meu avi, sempre em portava al carrer Sobreroca a menjar un suís, i l'altre dia aquell suís amb tan bona companyia em va transportar a la meva infància.

Paraula d'avui
Suís: De Suïsa. Tassa de xocolata desfeta, amb nata per sobre.