Avui fa un any que vas...

Avui fa un any que vas. Un any d’aquella trucada just quan estava sortint per la porta amb les maletes a la mà, preparada per un cap de setmana de platja i relax. Fa un any que ho vam deixar tot i ens vam reunir tota la família per fer pinya. Ja fa un any d’aquell cap de setmana d’espera, per tenir-te. Fa un any que la gent trucava i nosaltres no teníem respostes. Fa un any que vas.

Un any que han passat moltes coses. Va néixer el Llorenç, l’avi torna a estar en plena forma, la Violeta s’ha fet gran sabent que aviat arribarà l’Amàlia, la Fina ha aterrat a la família, el procés segueix avançant a pas de formiga, Trump ha arribat al poder inexplicablement, el PP segueix sent el partit més votat i més corrupte, hi ha hagut el Brexit, tenim més atemptats sagnants, i mil coses més que tu ja saps perquè ens veus des de ben munt… la vida segueix el seu curs.

Un any que sempre et tinc (i tenim)present. Cada dia pujo al cotxe i veig aquesta rosa, ja seca, torrada pel sol i et tinc al cap. Farà un any que la vaig escollir a ella d’entre totes les roses i flors que et van acompanyar en el teu adéu i que em recorda que la vida és per viure-la, perquè tot pot canviar en un segon.

Sempre et tindrem entre nosaltres, perquè només un mor quan no és recordat.

Paraula d'avui

Recordança: Commemoració. Record.

Figuereta

Després de gairebé 5 mesos lligada a una personeta les 24h del dia, els 7 dies de la setmana, des de dilluns, puc gaudir de 2h lliures, i tot i que en tenia moltes ganes i que tinc mil coses per fer i posar al dia, m’he trobat que no se massa bé que fer amb aquest temps.

Se que he d’aprofitar per anaer comprar i carregar el carro, que he de fer a fons els banys, la cuina, que he de fregar tot el pis… i de moment poc he fet, una mica es com que el meu cervell digués que no vol fer res, simplement seure i deixar passar el temps. Tot i que el primer dia si que vaig anar a comprar, m’ho vaig prendre molt relaxadament i més aviat com un passeig, i el que si que he fet és llegir una mica (tampoc molt).

Vaig recuperar el llibre que em vaig auatoregalar per reis, “Memòries” de Josep Maria de Sagarra (llibre que està sent molt entretingut, tot i que porto poques pàgines pel temps que fa que el tinc) i a llegir sigui dit.

I d’aqueseta breu lectura que en vaig fer ell dilluns, surt la paraula o expressió que avui comentaré i que ja us vaig abançar el dilluns nit.

Partaula d’avui

Figuereta: Tombarella.

1. Fer la figuereta: Posar-se de mans a terra i cames enlaire. 2. Joc que consisteix a intentar atrapar amb la boca una figa seca que penja d’un cordill que hom agita per fer-la bellugar.

Tombarella: tomb o giravolt que hom dóna amb el cos, especialment recolzant el cap o les mans a terra.

...només amb el que ens gastem amb l’euromillon i la primitiva cada setmana, ja podríem ajudar a un munt de gent, i de ben segur que hi sortiriem guanyant...

Portem quants díes? Mmmm 4, 5 dies parlant del famós fred polar i fred Siberià que ens està envaïnt? A tot hora i a tot arreu se’n parla, a les ràdios, televisions, al carrer, als dinars familiars, als cafès entre amics… estem tots preparats i ens queixem que fa un fred que pela, i que fa un vent gelat i que diuen que arribarem a -5, o -6 i al Pireineu a -16,-18, farà molt fred!!! 

I ens escandalitzem, jo inclosa, però de cop, paro, em quedo quieta i penso en tota aquesta gent que han de passar dia i nit en una tenda de campanya, envoltats de neu, gel, vent, pluja… i no només això, sino que a part de tenir només el refugi d’una lona, a més a més, no tenen els nostres plumons de “ The nord face” o els de la bandera noruega ( com deia algú pel facebook) o les botes Uggs, ni bufandes, ni guants… vaja que van amb jerseis, mantes, bambes, i amb prou feines tenen un foc al mig de la tenda, on es reuneixen tots, petits i grans, i menjar justet, i aigua… l’aigua glaçada… vaja que si per nosaltres que tots tenim un sostre, que com a mínim estem a 20º, que tenim menjar, aigua calenta, internet, televisió, nòrdics al llit, abrics, plumons, botes forrades… i ens queixem, que hauría de fer aquesta pobre gent que potser estan a menys temperatura que nosaltres, i que a més a més hi hem d'afegir la precarietat i la fragilitat psicològica que arrosseguen dels seus països, on han fugit només amb una maleta i ho han deixat tot enrere, família, casa, amics i dignitat?? I els nens??

A mi em diuen, ui no surtis ara amb el nen, que fa fred, o fa vent, surt només al migdia quan surti el sol. I jo penso, però si tinc el nen hipermega abrigat, i amb un sac al cotxet que és més calent que el nòrdic que tinc al llit, i sí, tenen raó, però cal exagerar tant, quan hi ha tants nens que ara mateix, estan al carrer passant fred? I no només passen fred al mig dia quan surt el sol, quan surt el sol encara, però i a la tarda, i a la nit, i a la matinada!!! I ja no parlem dels pobres que creuen el Mediterrani i cauen a l’aigua o es mullen i estan hores quiets dalt la barca amb aquell vent glaçat? No m’ho puc ni imaginar.

Grècia, Itàlia, Sèrbia, Síria, Jordània, Líban, Itàlia… no oblidem aquests llocs, i ja que Europa no fa el que haruia de fer, fem’ho nosaltres, hi ha moltes maneres d’audar, i no només amb grans quantitats de diners, sino a vegades amb un sol SMS n’hi ha prou, i un 1,5€ al més no es res per nosaltres, perquè només amb el que ens gastem amb l’euromillon i la primitiva cada setmana, ja podríem ajudar a un munt de gent, i de ben segur que hi sortiriem guanyant. Pensem’hi!!

Paraula d'avui

Fred: Sensació produïda per la pèrdua de calor.