No s'ha parlat prou de...

Ja sabeu que soc una fanàtica de la radio, i concretament de Rac1, i si algun cop heu escoltat el programa No ho se, sabreu que hi ha la secció del “no s’ha parlat prou de...” i m’agrada perquè sempre toquen temes poc habituals, que ajuden una mica a desconnectar i sortir del bucle del procés, del PP, Trump, etc. I jo també faré un “ no s’ha parlat prou” particular, una mica per donar les gràcies i una mica per reconeixement. Doncs som ‘hi, no s’ha parlat prou de... la figura de la parella després del part.

Ara farà un mes que vaig tenir un fill preciós, que tot i que es porta molt bé, no deixa de ser un nadó petit petit, que com tot nadó, té els seus moments de plors, de desconsol, de no voler dormir, de còlics, de molta gana i totalment dependent de la mare, i l’única via de comunicació que té, és el plor. I la mare, tot i voler rentar els plats, fer els banys, cuinar, fer llits, fregar, posar rentadores i tenir un pis impecable, la realitat és una altra i amb prou feines té 10 minuts per menjar, i 5 per vestir-se, pentinar-se, rentar-se les dents i la cara, i anar al lavabo ja depèn de les estratègies que cada mare tingui per aconseguir aquestes petites grans fites, que van des de tenir el nen amb el cotxet dins el bany, tenir-lo en una hamaca o deixar-lo plorant. I sobretot aprofitar gran part que el nen dorm per dormir nosaltres també.

Ja veieu quantes aventures vivim, de cop descobreixes el munt de coses que pots fer amb els 10 minuts que el nen dorm, ets capaç de vestir-te, posar un rentaplats i menjar amb una revolada i posar un rentadora, i tot amb un temps record.

Totes aquestes coses les descobreixes 2 dies després que el pare hagi esgotat els 13 dies de baixa paternal i torna a treballar. Fins aquest moment, les coses semblaven complicades, però eren dos persones juntes descobrint un munt de novetats i ajudant-se mutuament, però en el moment que la parella ha de tornar a treballar, la mare es queda sola amb una criatura que es passa gran part del temps menjant i l’altre part plorant, i tot que els nadons dormen molt, mai dormen quan va bé a la mare, així que aquesta s’adona definitivament que ja no té horaris, i que no podrà fer tot el que es proposi.  Tot girarà al voltant d’aquell nen, i hi haurà dies que podrà fer algunes coses de casa i d’altres que amb prou feines es podrà rentar la cara.

La parella passa a ser molt molt important, quan arribi a casa després de la feina, es trobarà que haurà de recollir la cuina, de fer el sopar, potser, haurà d’anar a comprar quatre coses, i a més a més es trobarà una mare que depenent del dia, l’estarà esperant desesperada amb un nen que no para de plorar, o estarà esgotada perquè no ha pogut dormir. I el pare amb molta paciència, poc a poc, anirà apedaçant tots els petits problemes, posarà un rentaplats, fregarà les olles, farà el sopar, i es quedarà una estona amb el nen mentre la mare aprofita per fer una dutxa semi ràpida, i potser anirà a buscar el pa i així li tocarà una mica l’aire i desconnectarà 5 minuts.

Així que des d’aquí faig un petit reconeixement a totes les parelles, als pares, que després d’una llarga jornada laboral, després de trobar a faltar el seu fill, d’estar cansats perquè no han pogut dormir tota la nit, després de tot, quan arriben a casa segueixen fent feina i no es queixen.

Gràcies per tot el suport, sense vosaltres, tot seria una mica més complicat del que ja és.

Paraula d’avui

Agraïment: Gratitud

Gratitud: Sentiment afectuós envers qui ens ha fet un bé, un servei, un favor.

Retornem a la rutina...

Per fi havia agafat una mica el ritme de tornar a escriure, però la majoria ja sabreu que aquestes ultimes setmanes la meva vida ha patit alguns canvis. Les dues últimes setmanes d’embaràs, sobretot la última, va ser una mica atrafegada i cansada i un cop després del part... que dir-vos que no sapigueu jeje

Tenia pendent una entrada parlant sobre la nova normativa ortogràfica, aquesta que tanta polèmica ha creat entre defensors i detractors dels accents diacrítics, però ja passats tants dies, crec que no  cal que digui res, o potser sí, només diré una cosa, #desobediència, a mi m’agraden els accents i crec que a més d’un ens costarà molt oblidar-nos de no posar aquesta ratlleta sobre algunes vocals.

I dit això, espero poc a poc tornar a agafar el ritme i escriure altre cop sobre paraules, pensaments i vivències, només em cal tornar altre cop a les rutines.

Paraula d'avui

Accent diacrític: Accent gràfic usat per a diferenciar mots que altrament serien homògrafs. 

Homògraf: Que té la mateixa grafia que un altre.

Final feliç...

Us recomano que recupereu la secció “El final feliç” del passat dilluns 26/09 del programa Islàndia de rac1. Els dilluns, el final feliç va a càrrec de Marina Rossell i aquest cop parlava del plaer de trobar la paraula justa, adequada,  per descriure una sensació, un moment, un estat d’ànim... I durant uns minuts van enumerar un reguitzell de paraules i expressions, algunes que les usem molt, d’altres que les tenim una mica oblidades i que segurament algun dia d’aquests en recuperaré alguna aquí al blog.

M’agrada que de tant en tant, a la radio, algú també li agradi parlar de paraules, expressions, trobar aquelles llaminadures, aquelles perles de la llengua que tenim enterrades, com recança, fer el passerell en comptes de  dir capullo, golafre, mala maror, buscar murga en comptes de follon... Em va captivar, que algú tingui aquesta fascinació per les paraules com jo, que no soc poeta, ni escriptor ni tinc carrera, però que a voltes, m’agrada agafar el diccionari, descobrir paraules i compartir-les amb vosaltres.

Paraula d'avui

Capteniment: Manera de captenir-se, de presentar-se.
Captenir-se: Comportr-se

mmmmm.... vull una bona torrada amb formatge fos...

Una tema típic i recorrent quant algú parla amb una embarassada, és demanar si tenim molts “antojos” o capritxos. És com un tema que sempre fa gràcia “ ja has tingut algun “antojo”? I la veritat és que jo, necessitat necessitat de menjar una cosa concreta en un moment concret no he tingut, ni he enviat la meva parella a les 3 de la matinada a buscar-me una hamburguesa, ni maduixes amb nata, ni res per l’estil, com passa a les pel·lícules. Però si que es veritat que hi ha menjars que venen més de gust que d’altres, o aliments que abans m’agradaven i ara en canvi, els aparto una mica.

La primera part de l’embaràs, els 4-5 primers mesos per exemple la nocilla (una cosa que em torna boja) no em venia gens de gust, ni cap tipus de xocolata, ni gaires dolços, i en canvi ara cap al final si que en tinc més ganes, o el peix que abans en menjava i m’agradava, ara he de fer esforços per acabar-me’l. L’única cosa que potser podria qualificar com a capritx, i que durant tot l’embaràs m’ha vingut de gust i en menjaria a tot hora, és el formatge fos, quan penso en formatge, me l’imagino ben fos, en una pizza, en una torrada, un bikini... mmmm se’m fa la boca aigua només pensar-ho. Però ni en menjo cada dia, ni he fet cap espectacle per tenir formatge fos a cada àpat jejeje així que no se ben bé si qualificar-ho d’”antojo” o no.

Però bé, no em vull desviar del tema, ni enrotllar-me més, la paraula que vull comentar avui, precisament és “antojo” tothom la utilitza, el primer que diem sempre és “antojo” i després, potser perquè sona malament, ja diem desig, capritx o alguna cosa per l’estil, però igualment al cap de tres segons tornem a dir “antojo” i ens quedem tan amples, i jo la primera. Així que ahir finalment, vaig buscar la traducció al català i la paraula que hauríem d’utilitzar a part de les ja dites, és antull. I dic hauríem, perquè soc ben conscient que no l’utilitzarem pas, perquè ni hi pensarem, i en cas que ho fem, segur que ningú ens entén, però algú ho havia de dir.

Paraula d’avui

Antull: Capritx.

Capritx: Propòsit vingut a algú sobtosament, sense motivació aparent.

Estintolar...

Sempre hi ha paraules que em sorprenen quant les llegeixo o escolto,  i tot i que  a vegades puc deduir el que volen dir per el context, sempre les busco al diccionari. M’agrada saber el seu significat, soc molt curiosa en aquest sentit.

L’altre dia vaig llegir al diari que els bombers havien estintolat un edifici, pel context vaig saber perfectament que volia dir,  però la paraula utilitzada, no l’havia sentit mai, i si no arriba a ser pel context, mai hagués dit que voli dir apuntalar. No se, estintolar, sona a una paraula divertida, graciosa i l’hagués posat en qualsevol àmbit excepte al que realment ha d’anar.

Paraula d’avui

Estintolar: Apuntalar

Apuntalar: 1. Sostenir amb un o més puntals( alguna cosa). 2. Posar-se convenientment descansant en alguna cosa ferma per exercir o resistir un esforç sense cedir. 3. Prevenir-se de la protecció d’algú en una empresa.

En doina...

I seguim aprenent més paraules i expressions de la nostra llengua, que a vegades potser ja sabem, però les tenim oblidades en un racó del nostre cap o simplement no les havíem sentit mai abans.

Avui porto una expressió que crec, que no havia escoltat mai o almenys no en soc conscient i l’he sentit en boca de Francesc Homs, quant referint-se a Susana Díaz, ha dit: “...és capaç de tirar-ho tot en doina...”. I clar, ja em coneixeu, automàticament he agafat el mòbil, he entrat al Diec i he busca doina.

No crec que la utilitzi gaire sovint, aquesta expressió, però mai està de més ampliar el nostre coneixement i vocabulari, perquè com diuen... el saber no ocupa lloc...

Paraula d’avui:

En doina:1. En moviment, fora de lloc, en renou. 2. Anar en doina, ésser tret del seu lloc i posat en moviment, fet anar d’una part a l’altra.

La vida... ai! aquesta vida...

Avui és 13 de juny del 2016. Ha passat poc més d’una setmana i no ho sembla, ha passat massa ràpid? Massa lent? No ho se, la percepció del temps és diferent per a cada persona, però si que sé, que no ha semblat una setmana. Des del divendres 3 de juny fins avui, han passat tantes coses, i tan diverses, que sembla fins hi tot estrany, que la vida pugui tenir tants contrastos en tan poc temps. La vida no entén de coses bones ni dolentes, d’alegries i tristeses, de grans ni petits moments, simplement per la vida, les coses passen i ja està, sense preguntar-se si és o no un bon moment o sense preguntar-nos si ens va bé. Per tant, en qualsevol moment ens pot caure una gerra d’aigua freda a sobre amb una mala notícia o ens pot caure una pluja de pètals de roses acompanyada de molt bones notícies i moments insuperables.

La qüestió, és que la setmana passada, el divendres 3 de juny, una persona propera i estimada, ens va deixar inesperadament, sense que ningú ens avisés, ni ens preguntés si era o no un bon moment, simplement la vida, va decidir que ens havia de deixar i ja està. Era una persona que tot i no veure-la cada dia , ni parlar-hi sovint, era de la família i sabia que la tindria al costat per qualsevol cosa.

Però com la vida és així d’inesperada, el dia 8 de juny, just quan estaven acomiadant les cendres del tiet, em van confirmar que la personeta que portava a dins, era un nen. Ja us podeu imaginar quina barreja de sentiments, vaig passar de plorar de tristesa i impotència a deixar anar llàgrimes d’alegria, perquè una nova vida està creixent i sens presenta un nou futur. Uns venen i d’altres se’n van, així és la vida.

I ahir 12 de juny, una setmana després de la cerimònia de comiat del tiet, em trobava en mig d’una altra cerimònia, una cerimònia diferent, aquest cop, era per unir a dues persones. Unes persones que es casaven només envoltades de la família més propera i 5 amics escollits, amb les respectives parelles, no arribàvem a 30 persones, i segur que per aquest motiu, va ser un dia especial. I un cop més en aquesta setmana que encara no sé si ha passat ràpid o no, vaig tornar a vessar llàgrimes, però aquest cop no eren ni de tristesa ni d’alegria, sinó, d’emoció.

Ja veieu que la vida en tot moment està plena de sentiments, a vegades contradictoris, però no ens deixa mai indiferents. És una muntanya russa, que no para mai, sempre està en moviment i l’hem de viure sempre. Gaudir dels bons moments i aprendre dels mals.

paraula d'avui:

vida: Estat dinàmic de la matèria organitzada, caracteritzat bàsicament pel fet de poder reproduir-se i iper la capacitat d'adaptació i d'evolució davant els diferents canvis en el medi.

Utilitzeu extorsionar o extorquir?

Se’m comencen a acumular les paraules, he tingut un temps de sequera en què no trobava paraules maques, interessants per comentar i ara que en tinc un parell o tres des de fa dies, no trobo el moment.

Diguem que estic una mica dispersa, tinc el cap una mica als núvols pensant en el nou futur, en tot el que he de fer, però que la meva mandra habitual no em deixa avançar jeje com he dit moltes vegades, sempre trobo mil coses a fer abans que fer les que realment són importants.

Però Bueno, aprofitant que avui m’he dignat a agafar el portàtil, potser que comenci a parlar de la paraula que he escollit per avui. Segur que com sempre, aquesta paraula serà coneguda per molts de vosaltres, però jo el primer dia que la vaig escoltar em va sonar malament i rara, vaig pensar que s’havien equivocat. És una paraula que últimament ha estat una mica de moda, i no es estrany, veient que vivim en un país de corruptes i estafadors.

Era un matí normal, com tots els matins, que sigui festa o no, escoltava la tertúlia de Rac1, i ara no sé si va ser en Basté o en Bundó qui va dir aquesta paraula, però vaig quedar parada i vaig començar a repetir-la en veu alta, comprovant que no sonava gens bé.

Parlaven de Manos Límpias i en comptes d’utilitzar la paraula típica que jo hauria utilitzat i que crec que també la majoria de la gent, és a dir, extorsionar, ells van canviar i van utilitzar la paraula que segurament és la adequada i la que ara jo també utilitzo habitualment, extorquir.

Cada dia aprenem coses noves i mai és tard per incorporar noves paraules al nostre vocabulari diari.

Paraula d’avui

Extorquir: 1. Arrabassar fent ús de la força, del poder, amb amenaces, coaccions, etc. 2. Exigir, imposar (contribucions, multes, etc.).

Som l’esperança, els de dalt no faran res si nosaltres no fem res.

Cada dia em colpeixen més les notícies, les imatges, els documentals, les entrevistes que veig per televisió o que escolto per la ràdio. Cada dia penso, que sembla impossible que jo, tu, vosaltres, estiguem aquí queixant-nos de la nostra vida, rutina, feina, futbol, Tv, polítics... i no gaire lluny d’aquí hi hagi gent que no pot menjar, o no pot pagar la llum i passa fred, o gent que no té on viure i va pul·lulant pel carrer... i nosaltres (us recordo) estem a casa al sofà enganxats a una altra sèrie o jugant a la play.

O pitjor encara, potser una miqueta més lluny d’aquí, hi ha gent que ha deixat enrere casa seva, el seu poble, el seu país, simplement, perquè ja no poden més, perquè han d’escollir entre viure o morir, perquè volen un futur millor per als seus fills, perquè una de les moltes guerres que hi ha actualment al món, ha destruït tot el que tenien, i ho deixen tot enrere i caminen, caminen sense parar, amb el poc que tenen a sobre, amb farcells de quatre records, amb fills carregats a l’esquena, sense rumb, sense menjar, sense saber exactament on van o què trobaran. I els que no caminen, s’aventuren a pujar a una barca de joguina i s’endinsen en un mar que s’està convertint en cementiri, perquè molts no saben nadar, perquè molts han estat enganyats pagant una fortuna a uns desgraciats, per acabar en una barca de plàstic sobresaturada de gent, amb uns salvavides de paper.

Els que caminant o travessant el mar aconsegueixen arribar a algun destí, no són gaire més afortunats que els altres. Arriben dèbils, pensant que Europa és el paradís, que aquí els tractarem com a persones, que els ajudarem... i es troben, que no sabem que fer-ne, o mes ben dit, que els polítics no saben que fer-ne. Es van acumulant a Grècia, Itàlia, Melilla, Turquia... a moltes fronteres, es van amuntegant i van sobrevivint gràcies a ONGs, a voluntaris, a donacions, a gent com nosaltres.

Bé, gent com nosaltres no, nosaltres som els que estem al sofà mirant la Tv, ells són persones valentes que ho deixen tot enrere per ajudar els altres, per marxar a Lesbos i passar-se 16h al dia dins l’aigua congelada salvant vides i veient com moren persones humanes, per anar a Síria, treballant com a metges, o repartint menjar al Sudan, o creant escoles o pous d’aigua a Kenya, o fent fotografies i escrits molt cruels, perquè nosaltres puguem veure la realitat.

Ja és hora que reaccionem, que col·laborem amb donacions, amb accions o simplement que en parlem. No podem fer veure que tot està bé, que no hi ha refugiats, ni guerres, que no mor gent. PROU, està molt bé que omplim les xarxes socials com facebook i twitter de gossos abandonats, de gats... però i els essers que moren cada dia o que fan cua en una frontera per poder ser persones una altra vegada? Europa ja dóna l’esquena al problema. També ho faràs tu? Els nens moren, moltes persones moren, però d’altres es salven perquè hi ha persones que eren com tu i com jo, que han reaccionat. Així que, parlem del que està passant i fem que tothom ho sàpiga, només així, els polítics en parlaran i intentaran d’una vegada per totes buscar una solució. Som l’esperança, els de dalt no faran res si nosaltres no fem res.

Paraula d'avui

Refugiat:  Persona que, havent hagut d’abandonar la seva terra per motius polítics o a causa de catàstrofes naturals o d’una guerra, ha estat acollida en un país que no és el seu, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.