He modificat una mica tot això, enlloc de fer enquestes, a partir d’ara us plantejaré enigmes (que a mi m’agraden molt), aquest primer no és gaire difícil. Espero les vostres respostes!!! i perdoneu per la falta d'inspiració que estic tenint, prometo escriure més sovint.
Paraula d’avui
Cigaló: copeta d’aiguardent, de rom, d’anís, etc. Cafè amb un raig de licor.
Prou de dir “carajillo”, tenint una paraula tan maca i divertida com aquesta, no deixem que es perdi.
Aquets dies hem estat pendents del judici de dos joves que fa tres anys van cremar a una dona en un caixer automàtic de Barcelona. Aquestes notícies fan posar els pels de punta. S’ha de ser molt macabra i malparit per fer el q van fer aquests sers.
Primer van entrar els dos majors d’edat insultant, humiliant i pegant a la pobra dona, després de forcejar una estona van marxar i ella va tancar amb baldó. Al cap de poques hores van enviar al menor d’edat per tal la dona tornés a obrir la porta, cosa que va fer i un cop oberta van tornar a entrar tots i altre cop a torturar a la dona, fins que al final la van ruixar amb dissolvent i li van calar foc.
Morir crema és una de les morts més cruels i que no desitjo a ningú. Ara aquests dies tornem a veure a aquests sers declarant, insultant-se els uns a als altres, i donant una imatge falsa, fent-nos creure que són uns joves, educats, estudiosos, bones persones, parlant en tot moment de la senyora tal (quan fa tres anys no paraven d’insultar-la, ara és senyora i amb un gran respecte, com si no haguessin trencat mai cap plat) i dient que ells no la volien matar.
En aquests casos a mi m’és igual si aquests venien de festa i per això van fer el que van fer, si tenien intenció o no de matar-la, res justifica aquesta acció, no hi ha excuses i es mereixen la condemna més alta que hi pugui haver.
Paraula d’avui
Brètol: Persona sense escrúpols, capaç de qualsevol mala acció.
Fa dies que tenia ganes de fer aquesta paraula, tot i que potser no està en perill d’extinció, sí que crec que s’usa poc, però a mi m’agrada molt, tant la paraula com el seu significat. Jo, des de sempre l’havia sentit i sabia més o menys el seu significat, però va ser a partir d’una classe de clarinet que per a mi va prendre sentit i des de llavors la tinc sempre molt present.
Va ser deu fer uns sis o set anys tocant un duo de clarinet (ara no he trobat les partitures per dir-vos el nom), en el que tocàvem la partitura correcte, no ens equivocàvem en les notes ni res d’això, però ens faltava trobar el punt d’interpretació correcte. En la música és molt important trobar un significat a cada peça, saber imaginar-te que volia dir l’autor, que ens volen dir totes aquelles notes i donal-s’hi sentit. Qualsevol ajuda és bona, i en aquell cas, la nostra professora, la Queralt Roca (una gran músic i millor clarinetista) ens va dir: imagineu-vos que aquesta part de la peça és el crepuscle, heu de tocar com si fóssiu el sol q surt lentament o que es pon, us heu d’embriagar d’aquest ambient, i realment la peça va canviar al cent per cent i va ser genial. Tan si toques un instrument, com si cantes, si toques amb l’orquestra, amb la banda, amb el cor… facis el que facis, a cada peça se li ha de trobar una paraula, una sensació, una olor… i un cop trobada tindrà sentit i un mateix se sentirà còmode tocant i la gent rebrà la mateixa sensació i gaudirà tan com el músic.
Paraula d’avui
Avui, he trobat per casa una revista de jardineria (no se pas que hi feia) l’he estat fullejant i hi sortia una gran varietat de flors. A mi les flors em tornen boja, el que donaria perquè cada dia em regalessin un ram de flors, són tan maques, amb aquests colors tan vius. De fet, va haver-hi una època en la qual, cada setmana tenia un ram de flors, estic parlant de l’any de pubillatge. Va ser un any molt maco, en el qual a part de representar el meu poble, i de participar en una tradició del nostre país, coneixent gent i pobles de la comarca, a cada sortida ens regalaven un ram de flors, així que sempre hi havia un gerro sobre la taula amb unes flors precioses.
I per relacionar tota aquesta parrafada amb la paraula d’avui, us parlaré d’una flor concreta, els pipiripips. Són unes flors molt divertides i amb un vermell intens que alegren a qualsevol. Havíeu jugat mai al joc de pollet, gallina o gall?? Quan era petita i era l’època en que començaven a sortir els pipiripips, m’agradava anar a passejar pel bosc, pel riu, on fos i agafar els pipiripips q encara estaven tancats, que no s’havien obert i el joc consistia en agafar-lo i dir: serà pollet, gallina o gall? I llavors mirar si s’havia endevinat. Si el color era blanc, era pollet, si era rosa, gallina i si era vermell, gall. Encara ara a vegades ho faig, quina tonteria, jeje.
Paraula d’avui
Rosella: Herba anual de la família de les papaveràcies, més o menys híspida, amb làtex blanc, de fulles pinnatipartides, flors d’un vermell viu, a vegades negres al centre i fruit en càpsula. Altrament dit pipiripip.
Evidentment, jo no tinc la resposta a aquesta pregunta, però és un tema del qual tots podem opinar i donar la nostra opinió. Quants cops, quant et trobes amb la colla el divendres a la nit, un ha dit “ostres, quina setmana més llarga, em pensava que no s’acabaria mai” i un altre ha dit “doncs a mi m’ha passat volant!”. Per què tenim una percepció del temps diferent? Jo crec, primer de tot, que depèn de si tenim coses a fer o no, quan un té poca feina i no té res important a fer, té més números d’avorrir-se i que una hora (que són 60’) se li faci eterna, però, també depèn molt de l’estat d’ànim de cada persona i de com sap enfocar les coses. Jo parlo per mi, però els dies que estic positiva, activa i amb ganes de fer feina, aquell dia em passa volant, en canvi els dies que un està més pessimista, aixafat, cansat… ja pot tenir feina, coses a fer o el que sigui, segur que tindrem un dia llaaaargg.
Quina paranoia, que n’opineu??
Paraula d’avui
Moixaina: Carícia, especialment quan es fa a la cara.
Ara que ja hem entrat a la tardor, us passo una recepta feta amb una fruita típica d’aquesta época de l’any, la magrana
Amanida de pernil i magrana
Ingredients
Elaboració:
Rentar, escórrer i tallar l’enciam, i afegim la ceba tallada a rodanxes fines, els tomàquets cherry, les nous, els grans de magrana i el pernil tallat a trossets. Per amanir-ho farem amb una vinagreta a base d’oli, vinagre de Mòdena i mel.
I ha moltes més receptes, jo he escollit aquesta, però si algú ens en vol oferir alguna altra ja sap, que ens la faci arribar.
Paraula d’avui
Dimontris: Dimonis. Indica sorpresa, empipament, etc.
Mentre escric això, estic escoltant Minoria absoluta, un dels millors programes de ràdio que hi ha actualment. Cada dia l’escolto, inclús quan estava a Roma me’l baixava cada dia per internet. Si voleu passar una estona molt molt divertida ja sabeu, de dilluns a divendres a les 12 a Rac1. I com no, un dels personatges estrelles és el president Montilla, amb les seves cabòries i el seu vocabulari tan particular, així que avui tindrem algunes paraules del Montilla televisiu.
Paraules d’avui
Àdhuc: Fins i tot.
Cabòries: Cavil·lacions sense fonament.
Nogensmenys: No obstant això.
Paraula d’avui
Capsigrany: A part de ser un ocell insectívor de la família dels lànids, de color negrós amb taques blanques i amb les potes blanquinoses, i de ser també una bavosa de roca. També es refereix a una persona de poc enteniment.
Tenim l’hora en punt: Les 5 en punt o les 5.
Els quarts: 1 quart de 7 (6:15)
2 quarts de 7 (6:30)
3 quarts de 7 (6:45)
També podem dir: Les 5 i 5; o 1 quart I 5 de 7; 2 quarts I 5 de 8; 5 minuts per les 7…
I el que molts no saben, és que existeixen els mitjos quarts, precisament per aquest tema, ara fa un any vaig tenir una discussió amb un company, perquè deia que m’ho inventava i que només ho deia la meva àvia, i no, existeixen, i de fet és la manera correcte de dir l’hora. Així que direm 1 quart i mig de 8 (7:17); 2 quarts i mig de 9 (8:37)…
Bé se que és una mica enrevessat, però no em se explicar millor, a veure si tots posem en pràctica això de les hores, tot i que crec que la gent del meu entorn ja ho diu correctament.
Paraula d’avui
Badoc: Es diu de la persona que bada (encantar-se). Es diu de la fruita, de la magrana especialment, que abans de collida es bada a la planta. Efecte badoc Alentiment de la circulació en un punt concret causat per la curiositat dels conductors per alguna circumstància externa singular, com ara un accident de trànsit.
L’any passat, escoltant l’apartat de català al programa Via lliure de Rac1, vaig descobrir que des de sempre hi ha hagut una frase que l’he dit malament. En el programa preguntaven:
Quina és l’opció correcte?
A) a mitjans de juny
B) a mitjans juny
C) a mitjan juny
Per sorpresa meva la resposta correcte és a mitjans juny, jo sempre havia dit la opció “A” i encara ara molts cops ho dic. Ahir, escoltant les noticies, ho vaig sentir i vaig pensar que ho comentaria per si un cas també vosaltres sou despistats com jo.
Paraula d’avui
Daixonses: Dallonses. Mot referit a algú, a alguna cosa o a alguna qualitat de manera imprecisa perquè no es pot o no es vol esmentar.
Vagarejar: Anar errant, a la ventura. Estar ociós, deixar passar el temps sense fer cap activitat concreta.
No pot ser, ja hi ha hagut algunes persones que m’han dit que no fan comentaris al blog per por a equivocar-se i escriure malament, però què passa?? Aquí ningú mossega ni ens menjarem a ningú per fer una falta o expressar-se malament. Vinga, tots aquests que heu entrat i no heu deixat cap comentari per por, ja esteu escrivint ARA mateix, no sigueu porucs:
Paraula d’avui
Poruc: Que s’espanta fàcilment.
I ara retrocedim una miqueta en el temps i recordem una cançó que estic convençuda que molts coneixereu, perquè tots en un moment o altre quan hem anat de colònies, al cau, a l’esplai... segur q l’hem cantat.
És fosc, és hora d’anar a dormir.
M’hauré de ficar dins del llit.
Cada vespre neguits i por;
això em passava quan era xic.
La mare: -vinga!, jo deia: -no.
No hi volia anar:
tenia por, molta por...
Vaig mirar sota el llit
oh, oh, oh, oh, oh,
no hi havia ningú
no, no, no, no, no.
Vaig mirar sota el llit
oh, oh, oh, oh, oh,
no hi havia ningú
però tenia por.
A les nits fredes costava molt
sortir de la vora del foc,
entrar tot sol al “quarto” fosc,
sentir el silenci per company,
apagar el llum i esperar la son.
Voltes i més voltes
i la por, molta por.
Vaig mirar sota el llit......
Aquells canguelis i aquella por
vaig descobrir que no m’era bo.
Que no hi havia cap motiu:
- La por és teva, no ve de'n lloc.
M’ho deia l’avi, tenia raó.
- Has de ser valent:
no tinguis por, no, no, no...
Vaig mirar sota el llit.......
La paraula del dia
Xitxarel·lo: Jove inexpert, de la primera volada. Persona poc seriosa, no gens formal.
També d’un xitxarel·lo se li pot dir ser un baliga-balaga.
Tot seguit us passo un acudit molt bo, que fa humor de tot aquest món de la borsa i la bogeria per comprar i vendre accions. En aquests temps de crisi més val riure hahaha.
Heu sentit mai aquesta expressió, segur que sí, però sabeu d’on ve?, què significa exactament? Tot seguit ho descobrirem, perquè estic segura que no ho sabeu, almenys jo, no ho hagués dit mai.
Donar peixet: posar les coses fàcils, donar certa avantatge, rebaixar l’exigència.
Aquesta frase per molt estrany que ens sembli, no té res a veure amb peix, sinó que prové de péixer: donar aliment a una criatura, un malalt, una persona gran... donant-li el menjar triturat, xafat mastegat amb una facilitat màxima a la boca. D’aquí que vulgui dir facilitar les coses. En un principi volia dir donar de menjar al bestiar, però si anem més enrere, al llatí Pasco, portar el bestiar a l’aliment, és a dir, pasturar. El participi de pasco és pastum, per tant pastura, pasturar, pastor tot esta relacionat amb el verb péixer.
Però aquest verb (péixer) és molt difícil de conjugar: jo peixo, peixes peix. Imperfet d’indicatiu: jo peixia, peixies, peixia, peixem. Present de subjuntiu: jo peixi, peixis, peixi, pasquem( del pasco ). Imperfet de subjuntiu: pasques… i el participi encara és més complicat, però si pensem amb altres formes semblants com néixer i créixer ens serà més fàcil i sabrem que el participi és, he pascut, havia pascut… així que sent un verb tan complicat de conjugar tranquils si us equivoqueu, és normal.
Si us agrada saber el significat de les paraules i d’on provenen, us recomano escoltar cada dia de dilluns a divendres a les 10 del matí Rac1, la paraula del dia amb Ramón Solsona, és molt interessant.
P.D. Rosa m'he vist obligada a posar la foto perque descriu molt bé la paraula péixer, jejeje
