Deixem que volin i riguin...

 

Aigua amb sucre. Ahir em va venir al cap un record d'aquells que tenim enterrat sota molts pensaments i moments viscuts, em va venir la imatge del magatzem, una caixa de cartró gran plena fins dalt de sobrets vermells de sucre i 4 nenes agafant-los d'amagat, per tot seguit tirar-ne un parell o tres en un got d'aigua. Ens agradava aquella aigua tan dolça, i això o fèiem d'amagat del Francisco i la Cinta. Segurament ho sabien, però per nosaltres devia ser més atractiu fer-ho d'amagat. Quants moments viscuts en aquella casa tan gran i encantadora, fent les nostres cases, tenint la nostra pròpia botiga, o més endavant el nostre despatx "Daniel's Corporation"... i tot super real. Podria parlar molt més de tots els moments viscuts a Can Forrellat, i d'altres records d'infantesa.

Infantesa, quina cosa més bonica. Tot i que cada cop es perd més, almenys des del meu punt de vista, perquè res és igual que abans, i cada cop hi ha menys llibertat que abans. Quan jo era petita, sortíem sols al carrer, a la plaça, amb la bicicleta, amb la pilota... però ara ja no hi ha aquesta llibertat, controlem més als nens, les places ja no són com abans, ni els carrers. Hi ha més cotxes, més gent, més gent sonada, més perills artificials, que ens fan tenir més por. I els nens, els fem créixer massa aviat, els vestim com nens gran quant encara son infants, tenen mòbils més d'hora, molta tecnologia i es perden els jocs de tota la vida, i el córrer per camps, per boscos, imaginar-se personatges, volar...

Però tot i així, encara crec en quan som petits, en la innocència, en jugar, imaginar, en les ganes d'explorar, d'inventar, de descobrir, córrer, caure, plorar, baralles tontes de quan som petits, però que ens pensem que és el problema més greu del món, pintar, jugar a ser grans... ja fa un parell d'anys que els meus amics van començar a tenir fills, i la cosa s'ha intensificat aquest any on totes les meves amigues i amics estan tenint nenes i algun que altre nen jeje i els que venen. Per això, coneixent-los a totes i tots, que són gent molt implicada sempre amb activitats i grups, espero que fem el possible perquè aquests nens i nenes puguin viure la infància com la vam viure nosaltres, envoltats de natura, jocs, motivació, valors, amor, riures, llegint contes, cantant, ballant, jugant i barallant-se amb altres nenes, aprenent a poc a poc i sense pressa a ser grans. Que tinguin la nostra ajuda i protecció, però no sobreprotecció, perquè tots els nens que viuen en una bombolla, a la llarga tenen algun problema, els nens han de caure, fer-se rascades als genolls, aixecar-se, plorar, i sobretot s'han de sentir estimats, amb moltes abraçades, petons i pessigolles.

Així que Piero, Gal·la, Ariadna, Martí, Roger, Aina, Maria, Irati, els que estan de camí i els que m'he deixat, no patiu que entre tots us ajudarem a ser els nens més feliços del món, i sobretot us ajudarem a ser simplement nenes i nens.

paraula d'avui

ninesa: Infantesa

fada?

Encadenant paraules, així és com acabo jo cada cop que consulto el diccionari, buscant paraules per a vosaltres, noves llaminadures. Començo buscant una paraula en concret per copiar la definició i acabo comentant-ne una altra que no té res a veure, però que trobo més interessant.

Avui, buscava una paraula que vaig sentir ahir en un capítol de KMM i que amb molta tristor, he de dir que no l'he trobat. Buscava insulit, o ensuli, ensolit... o algo semblant, que en el capítol utilitzen per dir que "m'he enganxat el dit amb la finestra" (m'he insulit o ensulit el dit), però no la trobo, si algú pot confirmar el significat, serà benvingut. Doncs, bé, buscant aquesta paraula, i al no trobar-la, he decidit comentar la paraula insuls, que ja la teniu penjada a la pàgina de facebook i dins aquesta paraula, veureu que hi apareix una altra paraula que jo no coneixia, i que al buscar-la m'ha cridat l'atenció.

Així que un cop més, el diccionari ens descobreix moltes paraules que tenim abandonades o fins hi tot que ni sabiem que existien.

paraula d'avui

fat, fada: 1. Insuls, especialment dit del menjar sense sal o amb poca sal. 2. Sense enginy.

Aclarim conceptes...

La vida és un aprenentatge, és un camí, on vas passant per molts llocs, per diferents paisatges, n'hi han que són preciosos, encisadors, d'altres que són obscurs, negres, tenebrosos i d'altres que ni fu ni fa. I el mateix passa amb la gent que et trobes al llarg de la vida, coneixem i coneixerem a moltes persones, unes ens marcaran molt, unes altres ens acompanyaran sempre, d'altres recorreran només un petit tram de camí amb nosaltres, uns ens ompliran molt, ens ajudaran, ens faran riure, d'altres, els voldrem oblidar molt depressa, perquè ens faran mal, ens faran plorar o ens posaran moltes pedres al camí i ens obligaran a fer una volta impressionant, però totes aquestes persones i tots aquests paisatges, TOTS, ens ajudaran a créixer com a persones, a caminar amb més ganes, a vegades a córrer, ens faran més forts, ens curtiran i ens faran gaudir més d'aquesta vida. 

Sobretot, el que hem de fer és parar atenció a tots els detalls, absorbir tot el que vola al nostre voltant i hem d'aprendre dels errors, aixecar-nos de terra cada cop que ens entrabenquem, esquivar totes les pedres i no ens ha d'importar agafar el camí més llarg i fer volta, potser aquest camí, ens farà anar més a poc a poc, però ens descobrirà un llac meravellós a dalt de tot d'una muntanya, i ens farà gaudir d'unes vistes impressionants, que un altre, que ho ha tingut tot més fàcil, no arribarà mai a trobar, perquè ha seguit el camí marcat i més planer.

A tots els que us pregunteu, que vol dir que l'Helena ha tornat, què vol dir que començo una etapa nova i que estic al cent per cent... simplement vol dir que aquest serà un any fantàstic i que em trobo bé, feliç, de fet mai he estat tan feliç i bé com ara, he recorregut un camí llarg, potser massa, i dur però ara estic a dalt la muntanya, gaudint del paisatge més meravellós que us pugueu imaginar. Que com sempre he dit, tot el que puja baixa, i el que baixa puja, i que un cop caus, l'única cosa que pots fer, és aixecar-te. Així que, deixeu de pensar (que us conec) que si tinc un nòvio, o que si tornaré a canviar de país, o ves a saber que penseu... i simplement penseu el més senzill, que soc feliç jajaja i que ja res ni ningú em farà sentir malament, ni petita, ni gran.

No hi puc fer res si el meu cervell està crazy...

 

És curiós com el dia dia en un país estranger i el fet de parlar i pensar en una altra llengua, pot provocar la pèrdua de vocabulari de la teva pròpia, d'aquella amb la qual t'has criat, l'has mamat del dret i del revés i durant molt i molts anys, però de cop i volta, sense adonar-te'n vas oblidant mots, o més que oblidar, anem arraconant paraules al fons del nostre cervell, i les substituïm per traduccions literals de la nova llengua.

En el fons una llengua, és com tot, si no la pràctiques la vas perdent, jo 5 o 6 anys fa que no toco el clarinet i us ben asseguro que ara hauria de practicar molt, i ja no dic el piano... amb això no dic que ens oblidem de la nostra llengua materna, però si que he vist que a vegades em costa trobar segons quines paraules, que molts cops les traduiria i tradueixo literalment de l'anglès, perquè en el moment soc incapaç de trobar la paraula adequada en català, i he de pensar massa.

Un dia faré una entrada al blog escrivint literalment el que penso i us ben juro que riureu una estona, però el meu cervell hi ha moments que no sap ben bé en quina llengua pensar i en una mateixa frase hi poso angles, català, italià... el que sigui i jo mateixa ric perquè un altre no m'entendria pas. Però estic tranquil·la, perquè he vist que no soc la única que em passa, que hi ha més gent que com jo diu " em moc de casa, en lloc de em mudo, o l'ordinador no treballa, en comptes de no funciona, o dic, avui a la feina estàvem busy... no hi puc fer res, el meu cervell està crazy i l'única cosa que puc fer és seguir llegint, escrivint i escoltant la ràdio en català per anar mantenint la forma.

paraula d'avui

exercitar: 1. Fer treballar per adquirir, desenvolupar o conservar una aptitud, una facultat una habilitat, etc. 2. Fer treballar sistemàticament una facultat activa per desenvolupar-la o conservar-la. 3. Fer ús d'un dret.