Després
de gairebé 5 mesos lligada a una personeta les 24h del dia, els 7
dies de la setmana, des de dilluns, puc gaudir de 2h lliures, i tot i
que en tenia moltes ganes i que tinc mil coses per fer i posar al
dia, m’he trobat que no se massa bé que fer amb aquest temps.
Se que
he d’aprofitar per anaer comprar i carregar el carro, que he de fer
a fons els banys, la cuina, que he de fregar tot el pis… i de
moment poc he fet, una mica es com que el meu cervell digués que no
vol fer res, simplement seure i deixar passar el temps. Tot i que el
primer dia si que vaig anar a comprar, m’ho vaig prendre molt
relaxadament i més aviat com un passeig, i el que si que he fet és
llegir una mica (tampoc molt).
Vaig
recuperar el llibre que em vaig auatoregalar per reis, “Memòries”
de Josep Maria de Sagarra (llibre que està sent molt entretingut,
tot i que porto poques pàgines pel temps que fa que el tinc) i a
llegir sigui dit.
I
d’aqueseta breu lectura que en vaig fer ell dilluns, surt la
paraula o expressió que avui comentaré i que ja us vaig abançar el
dilluns nit.
Partaula
d’avui
Figuereta:
Tombarella.
1. Fer
la figuereta: Posar-se de mans a terra i cames enlaire. 2. Joc que
consisteix a intentar atrapar amb la boca una figa seca que penja
d’un cordill que hom agita per fer-la bellugar.
Tombarella:
tomb o giravolt que hom dóna amb el cos, especialment recolzant el
cap o les mans a terra.
