![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3zMuC9rgyViJgAuTv1wSOyclfiK-GmyxNQ9it1LYOhq9DjT960Z4eSjvILIst2pm-WusvNQg-cUvrSa-a6_h1EJZY6e0b-34OAhFMbHXUs5DT-3gfPAr3h4a0RLDW_zVJbAcszsQn7vAQ/s400/images.jpg)
Ja ha arribat el fred, ara t’ho has de pensar dues vegades abans de sortir de casa, perquè surts al carrer i et quedes garratibat, i amb el fred també han arribat les primeres gebrades, jeje. M’agrada la paraula gebre, la vaig aprendre fa molts anys, quan cursava EGB i la professora de català, l’Amàlia, una gran mestra, ens va fer llegir Temps de gebre, de Jordi Sierra i Fabra. Un gran llibre (com tots els d’aquest escriptor) divertit i entretingut. És un llibre que sempre recordo, perquè a part que me’l vaig llegir en un tres i no res, l’Amàlia ens va portar l’escriptor a classe i va ser genial, vam passar una bona estona conversant amb ell, ens va firmar els llibres i vam acabar amb una foto de grup.
Paraula d’avui
Gebre: Cristalls de glaç que, en temps de boira, es dipositen sobre les superfícies verticals, especialment en les puntes i arestes dels objectes.
Paraula d’avui
Gebre: Cristalls de glaç que, en temps de boira, es dipositen sobre les superfícies verticals, especialment en les puntes i arestes dels objectes.