Ja ha arribat el fred

Ja ha arribat el fred, ara t’ho has de pensar dues vegades abans de sortir de casa, perquè surts al carrer i et quedes garratibat, i amb el fred també han arribat les primeres gebrades, jeje. M’agrada la paraula gebre, la vaig aprendre fa molts anys, quan cursava EGB i la professora de català, l’Amàlia, una gran mestra, ens va fer llegir Temps de gebre, de Jordi Sierra i Fabra. Un gran llibre (com tots els d’aquest escriptor) divertit i entretingut. És un llibre que sempre recordo, perquè a part que me’l vaig llegir en un tres i no res, l’Amàlia ens va portar l’escriptor a classe i va ser genial, vam passar una bona estona conversant amb ell, ens va firmar els llibres i vam acabar amb una foto de grup.

Paraula d’avui
Gebre: Cristalls de glaç que, en temps de boira, es dipositen sobre les superfícies verticals, especialment en les puntes i arestes dels objectes.

A voltar

Veient aquest dia tan lleig que fa (almenys de moment), he pensat de fer una paraula agradable, divertida per alegrar-nos una mica el dia. Però pensant coses que em fan sentir bé i que m’agrada fer, m’ha vingut al cap, com no, viatjar. Em passaria la vida voltant pel món. Per anar bé, tots hauríem de poder fer un viatge cada 3 mesos, per desconnectar i per enriquir-nos de la cultura i costums d’altres països i conèixer gent i llocs nous.

Paraula d’avui
Rodamón: Persona que va de poble en poble, de país en país, pel plaer de viatjar, la voluntat de peregrinar, per guanyar-se la vida, etc.

Solució a l’enigma: Tens raó Fran, els glaçons estaven enverinats. El que se’ls veu ràpid no li passa res perquè no deixa que el gel es fongui.

Són dues dones resistents, compromeses i valentes de Birmània: la líder de l'oposició a la junta militar, Aung San Suu Kyi, i la doctora Cynthia Maung. Fa anys que lluiten per canviar les coses al seu país, Birmània, i aquesta setmana reben el Premi Internacional Catalunya.

Últimament no miro gaire la televisió, ja que normalment la mirava a la nit i ara quan arribo a casa ja és tard, però ahir diumenge 16 de novembre, per casualitats de la vida vaig arribar d’horeta a casa i vaig poder el “30 minuts” (no cal que expliqui de que va, perquè és prou conegut). Va ser un programa especial, Joan Salvat s’acomiadava després de 24 anys al capdavant d’aquest programa, ahir deia adéu, però ho va fer presentant un documental que va ser molt interessant: Un premi compartit. On presenta dues dones que han dedicat la seva vida a aconseguir la llibertat per al seu poble.
Cynthia Maung, que va haver de fugir de Birmània després de la primera gran revolta popular contra els militars, l'any 1989. Com ella, desenes de milers de persones van fugir i la doctora Maung va obrir una petita clínica a la frontera, que ara s'ha convertit en un important centre de salut per a persones sense recursos econòmics i immigrants il·legals. A més d'altres activitats socials, la doctora Maung també envia medecines a l'interior de Birmània a través de nois i noies joves que es juguen la vida per fer-les arribar als desplaçats interns. Aung San Suu Kyi fa divuit anys que està sota arrest domiciliari, sense que mai s'ha l'hagi jutjat per res. En el programa es repassa la seva biografia i persones que la coneixen ens expliquen la duresa de tants anys d'aïllament. Aung San Suu Kyi no pot parlar per telèfon, ni rebre visites ni connectarse a internet. L'única comunicació externa és la ràdio. Aung San Suu Kyi no podrà venir a recollir el Premi Internacional Catalunya, com tampoc va poder rebre en persona el Premi Nobel de la Pau ni altres reconeixements per la seva constant lluita pacífica per la llibertat i la democràcia. El programa ensenya algunes imatges desconegudes de l'última gira d'Aung San Suu Kyi, abans que la tornessin a tancar a casa seva. Persones que la coneixen, com el seu advocat o activistes de drets humans, expliquen com l'han afectat tants anys d'aïllament.

Paraula d’avui
Myanmar: Nom oficial de Birmània, estat del sud-est asiàtic, el més occidental de la península d'Indoxina.

Seré jo l’única?

Per molt que sembli impossible, la setmana passada o l’altre, ara ja no ho se, em vaig adonar que hi havia una paraula que sempre havia dit malament. Us recordeu que fa dues setmanes (crec) va estar plovent durant pràcticament durant tots els dies? doncs bé, com ja he comentat algun altre cop, als matins cuido dos nens i durant els dies de pluja, la parada d’autobús s’omple de paraigües, i com ja sabeu, no hi ha cosa més perillosa que un nen amb un paraigües a les mans, perquè no paren de moure’s amb el paraigües a munt i paraigües avall. Doncs en aquesta situació em trobava, amb els meus dos nens i envoltada de paraigües, quan una mare li va dir a un nen: “Vigila amb la barnilla del paraigües, que faràs mal a algú”.
Sentir això em va sorprendre, perquè jo sempre havia dit barilla, segurament influenciada pel castellà, i al arribar a casa ho vaig buscar al diccionari i cert, en català es diu barnilla. Aquesta paraula, la vaig apuntar a la llista de paraules que tinc per comentar (i que últimament no faig) i aquest matí, altre cop exercint la meva tasca de mainadera, llegint el llibre “El zoo d’en Pitus” de Sebastià Sorribas, ha tornat a sortir aquesta paraula i he pensat, “vinga, avui la posaré al blog”, a veure quants ignorants com jo sempre han dit barilla, en comptes de barnilla. Seré jo la única??

Paraula d’avui
Barnilla: Cadascuna de les làmines o tires llargues i flexibles, de fusta, de metall, etc., que formen l’esquelet d’un paraigua, d’una ombrel·la, un ventall, etc.

Paraula pendent

Últimament escric poc, ho se, però si em comprometo a buscar una paraula ho faig. Així que, Anna, aquí tens la teva paraula, ara ja podràs entendre el teu horòscop, si és que recordes què hi posava, perquè de fet ja fa 5 dies que t'he l’hauria d’haver definit, però més val tard que mai.

Paraula d’avui
Col·lació: 1 Àpat lleuger.2 portar a col·lació, adduir alguna cosa, parlar-ne.

Solució a l'enigma: És de dia, per tant, pot veure perfectament el gat.

Fran, te debo una copa de vino.