Embolcall... quina paraula tan bonica i tendre...

Fent de tieta també es poden aprendre paraules noves. La veritat que fins abans d'ahir no havia parat mai atenció a com les meves amigues anomen a aquesta manteta tan fina, com de gassa, que s''utilitza per tapar al nadó quan mama, o per protegir-lo del sol, o de la llum... i que s'ha tornat peça imprescindible, si tens un nena avui dia.

 Però abans d'ahir ho vaig sentir i em va soptar que tothom l'anomeni en castellà, arrullo. I jo, com sempre soc curiosa amb les paraules, em vaig preguntar, i en català com es diu? I la veritat que ho he buscat molt i no n'he tret massa l'aigua clara.

Si busquem a la RAE, la definició d'arrullo és: Prenda semejante a la mantilla con que se envuelve a los niños pequeños para sostenerlos en los brazos. I quan busquem la traducció al català, ens surt amanyac.

Amanyac (que no sona gaire bé): entre daltres coses, vol dir, cant per a fer dormir els infants. Així que si que trobariem una relació amb els nadons, però per mi no es exactament una manteta, oi? alguns també ho anomenen baatista: Teixit de lli o de cotó amb lligat de plana, blanc i molt fi, usat en la confecció de mocadors de butxaca i robes d’ús interior. Però tampoc em convens. Així que buscant buscant vaig anar descobrint parauletes relacionades amb els infants però cap que definís aquest arrullo. 

Personalment, crec que el que més s'hi acosta es emblocall, paraula molt bonica, que significa: allò amb que s'embolca quelcom. I també bolquer:  Peça rectangular de tela amb què s’embolca el cos i les cames de les criatures de pit fins a calçar-les, que segurament antigament els bolquers serien com els arrullos d'avui en dia.

Així que deixem de dir arrullos i busquem una paraula més nostra, com embolcall jeje i si algú sap una traducció més fidel, si us plau, feu-m'ho saber.

Paraula d'avui

manyac: 1. De condició suau, dòcil. 2 Que indica docilitat. 3. Terme afectuós per designar un infant, o un animalet.

manyaga: Carícia tendra i afectuosa

i si?..

A vegades ens hem de deixar portar, no pensar i deixar que les coses, les situacions flueixin. Una cosa que sempre he pensat, però que poso poc en pràctica, perquè jo soc molt de pensar, de donar-hi mil voltes, prudent, massa, i per això molts cops segurament m'he perdut moltes vivències i m'he penedit de coses que no he fet,d'oportunitats o moments no viscuts. oportunitats o moments. Però aquests últims dies ho he fet, m'he deixat portar empesa per un instint, pressentiment, impuls, ganes de descobrir... i algun que altre consell. I quan et deixes anar i deixes enrere les pors i neguits, t'adones que tot és més fàcil, que les coses poden sortir bé o malament, però surten, i pots gaudir de cada instant i sobretot, et sents a tu respirant, vivint el que vols viure i sentint-te còmode, relaxada, sense pensar si dir o no dir una cosa, si fer o deixar de fer, sense preocupacions, simplement fas, i parles. Pots parlar fins a altes hores de la nit de qualsevol tonteria, o pots estar menjant unes creps delicioses tot imaginant futurs viatges, o simplement parar la conversa tot intentant trobar la diferència entre serrat i turó i retornar altre cop al tema original sense treure'n l'aigua clara. 

Si al final del dia, quan tanques els ulls per anar a dormir, et sents bé, et passen imatges boniques, i somrius al recordar moments del dia, vol dir que l'has gaudit, i que has fet tot el que volies fer, si en cas contrari et queda un regust amarg, vol dir, que en algun moment t'has frenat, que no t'has deixat anar i ara et queda aquell sentiment de ... i si?

Paraula d'avui

serrat:  Muntanya relativament petita.

turó:  Muntanyola; elevació del terreny no gaire alta  

http://www.excursionismecientific.cat/fitxers/cims.pdf

PD. Per tant dedueixo que no hi ha molta diferència entre turó i serrat, tot i que potser un serrat és mes punxegut. S'accepten aportacions ;)

Qui canta els seus mals espanta...

Uff! Em venen tants moments al cap, tantes vivències, que no se pas per on començar. Podria estar escrivint hores i hores i em faltarien paraules per descriure tot el que he viscut i sentit. Cantar en una coral és una de les coses més importants de la meva vida, m'ha marcat des de sempre. Gracies a la coral (i a la música en general) he conegut persones increïbles, he viatjat i he fet concerts a llocs infinits. Amb una coral he pogut viatjar per Suïssa, França, Portugal i Àustria. Una coral em va ajudar a integrar-me en un país com Anglaterra i sentir-me com a casa. En totes les corals he fet bons amics, he conegut gent increïble. Amb les corals he pogut cantar i conèixer mig Catalunya, cantant en un munt de pobles i ciutats, cantar a poblets anglesos, a Oxford, a la Catedral del Mar, al Palau de la Música, a l'auditori de Granada, al metro i carrers de Barcelona (quins anys els de Postres de Nadal) estar dins l'Europa Cantat, participar en musicals i muntatges raros, conèixer gent de tot el món... i cantar cançons meravelloses, fantàstiques, sensibles, divertides, avorrides també, assajar molt, sabeu, a vegades és pesat assajar, però sempre hi ha recompensa ( bé a vegades hi ha excepcions, com Portugal! jeje), he passat per tots els registres, clàssic, musical, modern, pop, rock, tradicional, contemporani... peces que marquen com el Te Deum de Berlioz a la Catedral del Mar, que tot i els anys, ho recordo com si fos ahir, quants assajos a Terrassa i al Palau, més recent és el Requiem de Verdi, ES-PEC-TA-CU-LAR, s'ha de sentir, impressionant la potència que té, o la Creació de Haydn. I després, peces més senzilles, però que pel moment, porten molts records que fan caure la llagrimeta.

En fi, que la coral i jo som inseparables, molts riures, discussions, esforços, nervis, amistats, records... per mi la cosa més dura és fer de public quan una de les meves corals fa un concert, parlo de la Capella de Música Burés (coral de tota la vida, i la meva) i de BCOS una coral que sempre portaré dins el meu cor, que només pensar-hi ja em cauen les llàgrimes, de tan que la trobo a faltar.

La Capella de Música Burés, és sens dubte una de les culpables d'aquesta debilitat que tinc per cantar. Ella i molta de la gent que hi canta m'ha vist créixer, i m'han fet viure molts, molts bons moments, bé, alguna enrabiada també, però és normal, quan descobreixes la Capella en estat pur, 100x100 Capella, els del Salvame ja poden tremolar, perquè no ens arriben ni a la sola de la sabata ;) perquè sempre tot i les discussions, els nervis, els mals entesos, tots tornem any rere any, a cantar, assajar, a treure la pols, muntar i desmuntar la sala, butaques a munt, butaques a vall, coure botifarres, parar taules, moure cadires, organitzar concerts, assajos, sopars, brindis... i és que ens uneixen moltes vivències.

100 anys de Capella de Música Búres, cent anys de música i d'amistat.

paraula d'avui

casino: 1. Associació privada de caràcter recreatiu i cultural que reuneix individus d'un mateix grup social o polític. 2. Edifici o local on tenen lloc les activitats d'aquesta associació.

...és com cordar-te els cordons de les sabates...

 

El cap bull, va a mil per hora i vol pensar en tantes coses, que al final no pensa. És igual el tipus de feina que tinguis, o la responsabilitat, tot depèn de la quantitat d'informació que t'arriba i en quina durada de temps. Entenc que hi ha feines que per la tensió, la responsabilitat, la precisió, o per haver de fer mil coses en 5 minuts, t'estressen molt i vas que no saps exactament com ho fas, però ho fas tot, i perfecte.  Tens estrès, i quan el moment en tensió passa, et trobes esgotat, desinflat. Però aquest estrès, és diferent de quant et col·lapses sense voler. M'explico. És un estrès diferent de quant reps molta informació, molta, de diferents temàtiques i les reps en un període de temps molt curt. Llavors, tot és molt intens, ho entens tot, en el fons no és difícil, però com ho reps tot en un període de temps molt curt, el teu cervell va, que no va. No saps què aprens i que no, si vas o vens, i de retruc tot el teu cos es capgira. Després, al cap d'uns dies, tota aquesta informació, el teu cervell l'assimilarà i tot prendrà sentit, i la senzillesa prendrà el lloc a l'estrès.

La sensació que t'empara quan de cop i volta un dia ho veus tot clar, no saps com, perque fa dies que et deixes portar per la inèrcia, i fas les coses sense preguntar-te el perquè, simplement les fas i surten a vegades bé, a vegades no tan bé, però surten. Però un dia, un món nou s'obre davant teu i tots aquells números, lletres, escànners, tants per cents, papers sense sentit, diners, trucades, estadístiques, idiomes... tot troba un lloc dins el teu cervell i tot torna a la normalitat. És com si el nostre cervell tingués moltes portes tancades amb clau i totes aquestes informacions que fins ara voltaven per allà intentant obrir portes, de cop i volta han trobat la clau i per fi poden seure al sofà i veure tranquil·lament el canal Divinity. Et sents relaxat, normal, amb rutina, feliç, lliure, no vas perdut, i tot, tot és com cordar-te els cordons de les sabates, ho fas sense pensar.

Ja tinc ganes que arribi aquest dia, i que m'envaeixi aquesta sensació. Voldrà dir que estem un graó més amunt que ahir i que podrem passejar una estona pel caminet planer i pler de flors grogues.

paraula d'avui

destarotat: Que fa les coses sense ordre ni concert.

i demà, sopa de tomàquet...

A mi, no és que no m'agradi cuinar, sinó que el que no m'agrada, és pensar què cuinar. Trobo que és una de les coses més pesades i  cansades que hi ha, haver de pensar que fer per dinar, que fer per sopar...buff potser per això l'àpat que més m'agrada és l'esmorzar, com el gaudeixo, i me'l preparo a consciència i mai dura menys de mitja hora. La meva tassa de te, el suc de taronja acabat d'esprémer torrades amb mantega i melmelada... i a gaudir, escoltant la tertúlia del Món i llegint l'actualitat... una delícia.

Però haver de pensar cada vespre que dinaré l'endemà em mata i a sobre amb lo gandula que soc jo, mai cuino al vespre el dinar, així que si vull dinar bé i no haver de comprar cap Sandwich, doncs em toca pensar algo ràpid de cuinar i fer-ho al mati només llevar-me, deu ser que al matí dec estar més inspirada i plena d'energia, perque molts cops en mitja hora cuino meravelles, i això que només són les 7:30!!

A vosaltres també us costa tan pensar els menús, o només soc jo??

paraula d'avui

carmanyola: Capsa de llauna, de plàstic, etc., per a portar vianda, ordinàriament cuita.

operació trasllat

Atabalada.  Fa un mes i escaig que no escric, crec, però des que vaig prendre la decisió de tornar cap a casa, que estic una mica fora de joc, i per molt que hi penso, en el blog, no ho faig. Tinc un defecte (i molts més) i és que, com més coses he de fer, menys faig. Des que em van confirmar definitivament que torno, des que tinc data, que em costa arrencar amb tot, penso amb tot el que hi ha per fer i ja em canso jeje i així van passant els dies. Avui per exemples, es pot dir que és el primer dia que m'he posat més en serio a fer selecció de coses que m'he d'emportar, coses que he de llençar i coses que he de donar a caritat,i cansa, perquè com més merder faig, més escapada de coses i més piles, més ofegada em sento jaja i he de parar i no fer res, però suposo així són els trasllats, amb la diferència que aquest cop no m'ho puc emportar tot, he d'encabir els últims 3 anys i mig de la meva vida en 60kg i un parell de motxilles petites.

Potser, ara em tornaré a reconnectar al blog, per tal de desconnectar de roba, llibres, cds, i muntanyes de coses.

paraula d'avui

trasllat: acció de traslladar.

Traslladar: mudar de un lloc a un altre

Deixem que volin i riguin...

 

Aigua amb sucre. Ahir em va venir al cap un record d'aquells que tenim enterrat sota molts pensaments i moments viscuts, em va venir la imatge del magatzem, una caixa de cartró gran plena fins dalt de sobrets vermells de sucre i 4 nenes agafant-los d'amagat, per tot seguit tirar-ne un parell o tres en un got d'aigua. Ens agradava aquella aigua tan dolça, i això o fèiem d'amagat del Francisco i la Cinta. Segurament ho sabien, però per nosaltres devia ser més atractiu fer-ho d'amagat. Quants moments viscuts en aquella casa tan gran i encantadora, fent les nostres cases, tenint la nostra pròpia botiga, o més endavant el nostre despatx "Daniel's Corporation"... i tot super real. Podria parlar molt més de tots els moments viscuts a Can Forrellat, i d'altres records d'infantesa.

Infantesa, quina cosa més bonica. Tot i que cada cop es perd més, almenys des del meu punt de vista, perquè res és igual que abans, i cada cop hi ha menys llibertat que abans. Quan jo era petita, sortíem sols al carrer, a la plaça, amb la bicicleta, amb la pilota... però ara ja no hi ha aquesta llibertat, controlem més als nens, les places ja no són com abans, ni els carrers. Hi ha més cotxes, més gent, més gent sonada, més perills artificials, que ens fan tenir més por. I els nens, els fem créixer massa aviat, els vestim com nens gran quant encara son infants, tenen mòbils més d'hora, molta tecnologia i es perden els jocs de tota la vida, i el córrer per camps, per boscos, imaginar-se personatges, volar...

Però tot i així, encara crec en quan som petits, en la innocència, en jugar, imaginar, en les ganes d'explorar, d'inventar, de descobrir, córrer, caure, plorar, baralles tontes de quan som petits, però que ens pensem que és el problema més greu del món, pintar, jugar a ser grans... ja fa un parell d'anys que els meus amics van començar a tenir fills, i la cosa s'ha intensificat aquest any on totes les meves amigues i amics estan tenint nenes i algun que altre nen jeje i els que venen. Per això, coneixent-los a totes i tots, que són gent molt implicada sempre amb activitats i grups, espero que fem el possible perquè aquests nens i nenes puguin viure la infància com la vam viure nosaltres, envoltats de natura, jocs, motivació, valors, amor, riures, llegint contes, cantant, ballant, jugant i barallant-se amb altres nenes, aprenent a poc a poc i sense pressa a ser grans. Que tinguin la nostra ajuda i protecció, però no sobreprotecció, perquè tots els nens que viuen en una bombolla, a la llarga tenen algun problema, els nens han de caure, fer-se rascades als genolls, aixecar-se, plorar, i sobretot s'han de sentir estimats, amb moltes abraçades, petons i pessigolles.

Així que Piero, Gal·la, Ariadna, Martí, Roger, Aina, Maria, Irati, els que estan de camí i els que m'he deixat, no patiu que entre tots us ajudarem a ser els nens més feliços del món, i sobretot us ajudarem a ser simplement nenes i nens.

paraula d'avui

ninesa: Infantesa

fada?

Encadenant paraules, així és com acabo jo cada cop que consulto el diccionari, buscant paraules per a vosaltres, noves llaminadures. Començo buscant una paraula en concret per copiar la definició i acabo comentant-ne una altra que no té res a veure, però que trobo més interessant.

Avui, buscava una paraula que vaig sentir ahir en un capítol de KMM i que amb molta tristor, he de dir que no l'he trobat. Buscava insulit, o ensuli, ensolit... o algo semblant, que en el capítol utilitzen per dir que "m'he enganxat el dit amb la finestra" (m'he insulit o ensulit el dit), però no la trobo, si algú pot confirmar el significat, serà benvingut. Doncs, bé, buscant aquesta paraula, i al no trobar-la, he decidit comentar la paraula insuls, que ja la teniu penjada a la pàgina de facebook i dins aquesta paraula, veureu que hi apareix una altra paraula que jo no coneixia, i que al buscar-la m'ha cridat l'atenció.

Així que un cop més, el diccionari ens descobreix moltes paraules que tenim abandonades o fins hi tot que ni sabiem que existien.

paraula d'avui

fat, fada: 1. Insuls, especialment dit del menjar sense sal o amb poca sal. 2. Sense enginy.

Aclarim conceptes...

La vida és un aprenentatge, és un camí, on vas passant per molts llocs, per diferents paisatges, n'hi han que són preciosos, encisadors, d'altres que són obscurs, negres, tenebrosos i d'altres que ni fu ni fa. I el mateix passa amb la gent que et trobes al llarg de la vida, coneixem i coneixerem a moltes persones, unes ens marcaran molt, unes altres ens acompanyaran sempre, d'altres recorreran només un petit tram de camí amb nosaltres, uns ens ompliran molt, ens ajudaran, ens faran riure, d'altres, els voldrem oblidar molt depressa, perquè ens faran mal, ens faran plorar o ens posaran moltes pedres al camí i ens obligaran a fer una volta impressionant, però totes aquestes persones i tots aquests paisatges, TOTS, ens ajudaran a créixer com a persones, a caminar amb més ganes, a vegades a córrer, ens faran més forts, ens curtiran i ens faran gaudir més d'aquesta vida. 

Sobretot, el que hem de fer és parar atenció a tots els detalls, absorbir tot el que vola al nostre voltant i hem d'aprendre dels errors, aixecar-nos de terra cada cop que ens entrabenquem, esquivar totes les pedres i no ens ha d'importar agafar el camí més llarg i fer volta, potser aquest camí, ens farà anar més a poc a poc, però ens descobrirà un llac meravellós a dalt de tot d'una muntanya, i ens farà gaudir d'unes vistes impressionants, que un altre, que ho ha tingut tot més fàcil, no arribarà mai a trobar, perquè ha seguit el camí marcat i més planer.

A tots els que us pregunteu, que vol dir que l'Helena ha tornat, què vol dir que començo una etapa nova i que estic al cent per cent... simplement vol dir que aquest serà un any fantàstic i que em trobo bé, feliç, de fet mai he estat tan feliç i bé com ara, he recorregut un camí llarg, potser massa, i dur però ara estic a dalt la muntanya, gaudint del paisatge més meravellós que us pugueu imaginar. Que com sempre he dit, tot el que puja baixa, i el que baixa puja, i que un cop caus, l'única cosa que pots fer, és aixecar-te. Així que, deixeu de pensar (que us conec) que si tinc un nòvio, o que si tornaré a canviar de país, o ves a saber que penseu... i simplement penseu el més senzill, que soc feliç jajaja i que ja res ni ningú em farà sentir malament, ni petita, ni gran.

No hi puc fer res si el meu cervell està crazy...

 

És curiós com el dia dia en un país estranger i el fet de parlar i pensar en una altra llengua, pot provocar la pèrdua de vocabulari de la teva pròpia, d'aquella amb la qual t'has criat, l'has mamat del dret i del revés i durant molt i molts anys, però de cop i volta, sense adonar-te'n vas oblidant mots, o més que oblidar, anem arraconant paraules al fons del nostre cervell, i les substituïm per traduccions literals de la nova llengua.

En el fons una llengua, és com tot, si no la pràctiques la vas perdent, jo 5 o 6 anys fa que no toco el clarinet i us ben asseguro que ara hauria de practicar molt, i ja no dic el piano... amb això no dic que ens oblidem de la nostra llengua materna, però si que he vist que a vegades em costa trobar segons quines paraules, que molts cops les traduiria i tradueixo literalment de l'anglès, perquè en el moment soc incapaç de trobar la paraula adequada en català, i he de pensar massa.

Un dia faré una entrada al blog escrivint literalment el que penso i us ben juro que riureu una estona, però el meu cervell hi ha moments que no sap ben bé en quina llengua pensar i en una mateixa frase hi poso angles, català, italià... el que sigui i jo mateixa ric perquè un altre no m'entendria pas. Però estic tranquil·la, perquè he vist que no soc la única que em passa, que hi ha més gent que com jo diu " em moc de casa, en lloc de em mudo, o l'ordinador no treballa, en comptes de no funciona, o dic, avui a la feina estàvem busy... no hi puc fer res, el meu cervell està crazy i l'única cosa que puc fer és seguir llegint, escrivint i escoltant la ràdio en català per anar mantenint la forma.

paraula d'avui

exercitar: 1. Fer treballar per adquirir, desenvolupar o conservar una aptitud, una facultat una habilitat, etc. 2. Fer treballar sistemàticament una facultat activa per desenvolupar-la o conservar-la. 3. Fer ús d'un dret.

la qüestió és fer pinya...

Poc o molt, tots necessitem persones al nostre voltant, gent amb qui parlar, compartir experiències, moments, sentiments, amb qui riure, plorar, aprendre, suportar-nos els uns als altres, barallar-nos, criticar... sempre és important, i és curiós veure, que quant un viu a l'estranger, lluny del seus i del seu cercle habitual, tendeix a buscar persones, no tan afines a ell, sinó del mateix punt d'origen. 

Al principi, és igual si la persona té els mateixos gustos que tu, si és més tossuda que tu, si vesteix més fi o més tirat, si ideològicament pensa igual o no, tan hi fa, l'important és compartir el mateix origen, el mateix país, la mateixa llengua i intercanviar experiències, animar-nos en els moments de baixon, (en el meu cas, tan parlo de catalans com d'espanyols)... i més endavant, si s'escau ja farem una selecció d'amistats i quedarem més amb les persones mes semblants a nosaltres i que ens recordin més, als nostres amics de casa.

Però...

més endavant, això, molts cops no és possible, perquè tot i ser diferents a nosaltres, i potser a casa no hauríem quedat tan sovint o potser mai, aquestes persones que eren desconegudes, han passat a formar part de la nostra vida, i tot i que potser ideològicament pensen totalment oposats a nosaltres, o la música que escolten t'horroritza, o les bromes...tot i aquestes coses, tots hem après a tolerar-nos, a saber que molesta a un i a l'altre, a evitar segons quins temes o parlar amb més respecte i tenint debats interessants, i sobretot hem après a donar-nos suport, ànims, i cadascú a la seva manera ajuda tan com pot a l'altre per tal que no se senti sol o desanimat quan s'enyora, o en un dia especial, donem consells, aprenem els uns dels altres... i és que som amics, potser mai seran com els de tota la vida, o potser sí, però ara són els nostres amics, i l'experiència ens unirà per sempre. La màgia que ens uneix? fàcil, el fet de viure a l'estranger.

El fet de veure món, obre ments, fa créixer a les persones, les fa madurar, les fa més tolerants, més fortes, es curteixen més, gaudeixen més cada cop que tornen a casa, d'estar amb la família, amics, animals de companyia... valoren tots els petits moments i detalls i vivint fora aprenem un munt, qualsevol tramit o petit problema, a vegades és més complicat i pesat per culpa de la llengua, o de les diferents cultures i costums de cada país, com obrir un compte al banc, o anar al metge, les receptes, omplir els papers del paro, aconseguir el national insurance number, .... a casa potser ho faríem tot més ràpid i aquí, hem de tenir més paciència, però cada petita cosa que aconseguim, ens fa sentir super orgullosos i contents. 

Els que tenim més experiència, doncs sempre estarem oberts a ajudar als nou vinguts, siguin d'on siguin, pensin com pensin i parlin com parlin, perquè algú altre, abans, ho ha fet amb nosaltres.

paraula d'avui
gallardia: 1. Qualitat de gallard. 2. Força, potència de qui és gallard.
gallard: Es diu d'una persona forta, valenta, i també desperta i agosarada.

La pilota vermella.

 

Són les nou en punt i estic mirant la pantalla de l'ordinador, passen els segons, els minuts, i són les 9:27, què he de fer? llevar-me o anar a dormir? perquè són les nou del matí o són les 9 de la nit? Això ho he de decidir jo, que soc qui estic escrivint la història, així que tiro una moneda a l'aire i... com sempre la moneda surt volant i no l'enganxo, així que repetim... les nou del matí, posem-nos les piles que és dissabte, suc de taronja, te amb tres gotes de llet i cullerada de mel, cereals amb iogurt, dutxa ràpida i ja som fora. He agafat una motxilla amb aigua, galetes, gorro, guants, mòbil mes auriculars, carregador del mòbil (mai se sap), un llibre, bolígraf, agenda, crema hidratant per les mans, pintallavis de coco i les claus de casa.

Començo a caminar i com si sortís del meu cos, veig com em vaig allunyant pel carrer, i com de cop i volta em paro i començo a mirar a un costat i a un altra, com si busqués a algú, estic donant voltes sobre mi mateixa i m'adono que tinc una pilota vermella, no molt gran, a la meva mà dreta. D'on ha sortit aquesta pilota? no hi ha ningú més al carrer i ha aparegut del no res. Per un moment no se què fer, si deixar la pilota, si quedar-me-la, tornar a cap a casa, seguir caminant...estic desconcertada i una mica nerviosa, tot és molt estrany, i és en aquest moment de dubte quan apareixen ells tot discutint.

-T'he dit que no era bona idea, perquè has tirat la pilota?

- Perquè la carta diu que la tirem.

- No, això ho dius tu, la carta no diu res.

- La carta ho deixa ben clar, "ella l'agafarà i la solució trobarà".

- I?

- I, què? doncs això, com es pot agafar una pilota si abans no s'ha tirat?

- Primer, com saps que la carta es refereix a la pilota, i segon, tu has agafat la pilota i ningú t'he l'havia tirat.

- AAAhhhhh calla Plim que ets un babau, no entens mai res.

- Mira qui parla el Rei de la saviesa, tu si que ets ruc Plam

Tot això ho van parlant mentre jo els escolto amb uns ulls oberts com taronges, la pilota entre les meves mans i la boca ben obert, com si volgués parlar, però no pogués, qui coi són aquests homenets tan estrafolaris??? De què coi parlen, una carta escrita per qui? solucions? He de marxar corrents o he de posar pau?

Ajudeu-me a decidir que faig si us plau!!

Paraula d'avui

espaterrar: Meravellar, espantar, granment amb alguna cosa extraordinària, amenaçadora.

Com he de seguir la història??

una estrella més i una persona més amb qui conversaré a les nits

Si ara mateix us preguntessin a qui us agradaria conèixer, qui escolliríeu? Hi he estat pensant molt i em venen al cap molts noms, però n'hi ha un que destaca per sobre dels altres, i més, després del que s'ha dit d'ella aquestes últimes hores.

M'agradaria conèixer-la perquè des del primer dia que vaig sentir la seva veu, em va transmetre molt, em vaig sentir atreta per ella, la veu era molt dolça, melosa, però al mateix temps transmetia energia, vitalitat, alegria, quan se li escapaven aquelles rialles, jo també reia a casa. Et feia veure les coses d'una altra manera, des d'uns altres ulls, veure-ho tot mig ple i no mig buit. I a la televisió, sempre es veia tan natural, diferent d'altres presentadors que a vegades van molt tocats i posats i sembla que no acabin d'encaixar, però ella amb el seu somriure, i la seva naturalitat, era propera, i fàcil d'entendre, tan hi feia aquí entrevistés, perquè les seves ganes de saber i  de conèixer feien a tothom interessant, i dels seus articles, no cal dir res, m'encanten.

Sí, m'hagués encantat conèixer a la Tatiana Sisquella, ni que fos per unes hores i que m'encomanés tota aquesta energia de la qual tots els seus amics parlen, totes aquestes ganes de fer coses, la seva curiositat, inquietuds, riure amb ella una estona i absorbir una mica de la seva vitalitat i força, estic segura que hagués pogut aprendre molt d'ella, ens fan falta persones com ella, per seguir endavant, que cada cop hi ha més gent que s'enfonsa i es plany per tot, i no! em d'aprendre de la Tati i beure'ns la vida a glops (com diu Xavier Bosch) fer i desfer, i si ens equivoquem, rectifiquem i seguim caminant i lluitant, hem de viure pels que ja no hi son, perquè no és just que els que ens quedem aquí, no aprofitem aquesta oportunitat, i malgastem el temps amb el cap cot i a mig gas, com deia ella, hem de jugar el joc de la vida.

Una abraçada a tots els seus familiars, amics, companys i dir-los que han sigut molt afortunats de compartir part de la seva vida amb ella i que el seu somriure, records, i moments amb ella els ajudaran a tirar endavant amb molta mes energia. 

Paraula d'avui

vitalitat: 1. Qualitat d'algú, d'un grup, l'energia i el dinamisme del qual es manifesten per l'activitat. 2. Vigor i prosperitat d'un ésser viu. 

lluitant contra les fòbies...

 

Ahir la vaig tornar a veure, ara feia molt que no en veia cap, moltissim, però ahir, va reaparèixer. Vaig tancar l'aigua de la dutxa, vaig córrer la cortina i se'm va escapar un: Oh my God!... i allà estava a menys d'un metre, just davant meu en la comissura entre el sostre i la paret. I lo graciós és que em saludava jaja si, hi havia una aranya, d'aquestes tan maques que tenim per aquí dalt, gruixudes i peludes i aixecava una pota com saludant i dient "estic aquí" i jo allà mirant-la, va moure dos cops la pota de davant de la dreta (flexionant-la) i després la de l'esquerra...la vaig acabar saludant i llavors va parar. Vaig agafar la tovallola, li vaig dir que la deixaria tranquil·la i que esperava no veure-la més.

Vaig tornar al cap d'un parell d'hores i seguia allà, al mateix lloc, és molt incomode estar fent les teves necessitats i tenir una aranya d'aquestes a sobre el cap, ho passo fatal, però intento lluitar contra les pors i les fòbies, però no és fàcil, aquest matí ja no hi era, i això vol dir que altre cop tinc, una aranya, peluda i fastigosa per casa, no se on.

Perquè ens fan tan repelús aquestes bèsties? no és ben bé por, és angúnia, fàstic... bé seguiré lluitant contra aquesta fòbia, però el 98 per cent de les vegades acabo matant a l'aranya, inclús el dia que la volia salvar, la pobre va acabar morint per culpa de la moqueta jajaja tinc unes quantes històries amb aquestes bestioles, i moltes converses amb elles, però no ha canviat gran cosa.

paraula d'avui

aversió: Repugnància, repulsió violenta.

constància o inspiració... la qüestió és que no escric

 

Admiro la gent que té un blog i l'actualitza cada dia o setmanalment, i demano perdó per la meva poca constància, però és que per molt que vulgui escriure, jo vaig amb la inspiració, i per molt que vulgui escriure, si no estic inspirada no puc. Hi ha cops que no se perquè, em venen moltes idees al cap que les he de plasmar a algun lloc i d'altres que tinc el cervell en blanc i no el puc exprimir per més que vulgui. Tot i així, sempre tinc present les llaminadures i segueixo buscant paraules rebuscades o interessants per a vosaltres.

paraula d'avui

joanet: Cadascun dels personatges fantàstics, molt menuts, que sempre van en colla; tenen forma de llumets i guarden tresors enterrats.

gules?? jo conec angules, allò que es menja...

 

Quan ens llevem al matí, mai sabem al cent per cent com es presentarà el dia, si podrem fer tot el que tenim previst o si tindrem sorpreses. Hi ha gent que els agrada planificar-ho tot i gent que es deixa portar, que sobre la marxa va decidint que fer. Jo soc un entremig, m'agrada visualitzar el dia just en el moment que tanco el llum per anar a dormir, llavors dormo i al matí quan sona el despertador, el paro, i quan falten 3 minuts perquè torni a sonar ( mes o menys ) torno a visualitzar el dia que comença, per després anar-lo modificant a mida que passen les hores, soc així, un ordre dins el desordre o al revés, un desordre dins un ordre. Però del cert del cert, mai sabem que ens passarà, ni que farem. 

El passat dijous, quant em vaig llevar, per molt que visualitzés el dia, no podia saber que aprendria una paraula nova, i que quan demanava a la gent que volia dir, ningú ho sabia i tothom em deia el mateix, "gules  no se, jo conec angules, allò que es menja" jajaja i jo reia i deia " si si però jo no veig pas cap angula a l'escut de Castellbell i el Vilar, i les angules, tampoc son vermelles!"

M'explicaré millor, en una visita a l'Ajuntament i també a la Núria i la Griselda, vaig veure que en un calendari que ja ha caducat, hi havia la descripció de l'escut de Castellbell i el Vilar, i deia així:

 "Escut de forma caironada o l'esmalt del camper és de color gules ( vermell) amb un castell d'argent tancat de sable (negre), somat d'una banderola d'or amb quatre faixes de gules, i dues palmes d'or, una a cadascun dels extrems de la base del castell; sostingut sobre un riu en forma de faixa ondada d'atzur (blau) rivetada de sable. Per timbre, una corona de marquès."

Ara que ho he escrit, m'he adonat que hi ha més paraules que no conec, o que si més no, no se el significat exacte, com atzur, camper, sable (com a color negre)... i una paraula molt maca i que havia oblidat completament aquest altre significat, timbre... però ja les explicarem un altre dia. Avui ens centrem en gules, que bàsicament, en el món dels escuts, vol dir color vermell i es representa amb un ratllat vertical, que jo diria que han de ser les quatre barres de la banderola. Doncs res, una paraula més que sabem!!

paraula d'avui

gules: En heràldica, nom que rep el color vermell, representat de manera gràfica amb un ratllat vertical.

PD. M'he adonat, sinó m'equivoco que al calendari hi ha una falta, han escrit "ribetada" i crec que va amb "v"-

Recuperant el blog...

 

Tants dies que volia escriure una entrada, bé, més d'una, i al final m'ha passat el temps i no he fet res, i no serà per temes, que en tenia molts, les festes de Nadal, la família, els Reis (que m'encanten), les pipes que els nens donen als Reis Mags prometent no plorar més, l'any nou...però quan un desconnecta i surt del medi habitual, es descontrola, i és el que m'ha passat a mi, anar de vacances a veure la família i els amics, m'agrada molt, però esgota jeje perquè vull veure a tanta gent que vaig amunt i avall com una baldufa, i ara que per fi, estic al llit, amb el portàtil, escoltant la ràdio i preparada per actualitzar el blog, doncs, típic, tot el que volia escriure m'ha marxat del cap!

Doncs res, que he tingut unes vacances que m'han trinxat, però molt gratificants,he vist molts amics, he passat bones estones amb la família, retrobaments familiars, els Reis, aprendre a fer ganxet, i menjar-me un suís amb xurros. Quan era petita i anava a Manresa amb el meu avi, sempre em portava al carrer Sobreroca a menjar un suís, i l'altre dia aquell suís amb tan bona companyia em va transportar a la meva infància.

Paraula d'avui
Suís: De Suïsa. Tassa de xocolata desfeta, amb nata per sobre.