23 de desembre 2020

2020


Un any estrany, un any llarg que sembla que no arribi a la fi, i al mateix temps un any amb llacunes, perquè aquells 3 mesos tancats, es van fer eterns, però al mateix temps sembla que l’hivern ha desaparegut.

Aquell confinament de 3 mesos va ser diferent per tots. Uns han tingut temps per pensar, per descansar, per estar amb els seus i gaudir de la família, uns altres han gaudit de la família, sí, però, potser massa. Uns altres han conegut massa de prop la soledat. Uns han fet molt d’esport a casa, gairebé tots en un moment o altre hem cuinat pa, o pastissos, o plats nous. Els que tenen fills grans han estat més tranquils, però potser han vist com s’aïllaven en el seu món de tecnologies i no parlaven, i els que teníem fills petits, millor no parlar-ne, a les 7 del matí ja estàvem desperts i al cap d’una hora ja pensàvem quan arribarien les 9 de la nit, perque un nen de 3 anys té tanta energia que no podíem amb la nostra vida.

Però ha passat el confinament i hi ha vingut la desescalada, les fases, els trams, els ara obrim, ara tanquem, els tocs de queda, els ara es estiu i no passa res, ara tornem enrere. Ara es Nadal i fem màniga ampla i ai!!! l’hem cagat, tornem altre cop enrere, i així anem. Necessitem que ens prohibeixin, perquè si ens ho deixen a les nostres mans, no fem cas. Ens dónen el dit i agafem el braç i no ens n’adonem que estem perdent una generació a marxes forçades, i que d’altres ho estan passant molt malament.

No tots ho fem malament, i sabem que hi ha gent que no es morirà del virus, però que potser es morirà de gana. Però potser és millor patir econòmicament, que perdre un esser estimat. Entre tots ho farem tot, però potser que els polítics també es centrin una mica, i s’estrenyin el cinturó, ara és el moment de gastar els superàvits, de redistribuir les partides i de treure els diners de sota les pedres. Quan tot això passi ja parlarem de com recuperar el perdut, però ara no, ara posem tots els esforços en ajudar als que ho necessiten.

Ha estat un any dur per molts, per uns altres,ha sigut un any de conciliar vida labora i familiar, però el que està clar, es que ha estat un any que ens ha marcat, i que potser ens farà canviar una mica.

I em vénen moltes paraules per definir aquest any: merda, mascareta, confinament, covid, pandèmia, toc de queda, fases, desescalada, grup bombolla, mort, dolor, esperança, vida, família, erte, gel hidroalcohòlic, distància… però la que per mi descriu aquest any, és paciència.

De paciència en necessites molta quan et tanquen a casa i no pots sortir, i tens un nen de 3 anys, incansable, tossut, amb la bateria a full tot el dia, que vol fer mil coses cada dia i tu només demanes 10 minuts per descansar. Paciència saber si passarem de fase o no, paciència per anar a comprar i fer cua al carrer a 2m de la persona del davant. Paciència per cobrar del Sepe, paciència perquè algú del Sepe t’agafi el telefon, paciència perquè tornem a tenir fases, ai no, trams i no sabem fins a última hora si passarem al tram 2 o no. Moolta paciència per aguantar als polítics, que com que sempre, estan pensant en les eleccions i ens tracten com idiotes, i no volen prendre decisions i es passen la pilota, es barallen públicament, es contradiuen, es diuen retrets, i al final els culpables som nosaltres per no fer el que ells volen que fem i que per no dir-ho donen tantes voltes que no entem res.

Finalment, paciència amb la gent que no sap que la mascareta es porta per sobre el nas, però clar, s’ha d’entendre, per dur la mascareta correctament, es necessita un títol especial, molt difícil d’aconseguir perquè dur la mascareta es complicadíssim… i finalment, si treballes de cara al públic, sobretot a una botiga, necessites un plus de paciència per aguantar als clients que no es volen posar el gel hidroalcohòlic, i has d’aguantar els seus comentaris, de ja me n’he posat a la botiga del costat… Ai, ens caurà la pell a trossos… ens quedarà la pell molt resseca de tan gel… uff i a sobre fa mala olor… DONCS SI TAN LI MOLESTA POSAR-SE GEL, NO VINGUI A COMPRAR, O POSIS GUANTS, PERÒ NO EM TOQUI LA PERA, QUE JO TAMBÉ M’HE L’HE DE POSAR I NO LI TOCO ELS COLLONS A NINGÚ… Quanta paciència estem tenint aquest any 2020.

Però com diu en Basté, tranquils que ja queda molt poquet perquè s’acabi aquest any i començar-ne un de nou, que tot i que comença una mica coix, segur que només pot anar a millor.

Paraula d'avui

Paciència: 1. Qualitat, virtut, de qui sap suportar els mals amb fortitud, sense plàner-se'n. 2.Qualitat de qui suporta amb calma l'espera d'una cosa que tarda, la durada d'un treball.

 





11 de setembre 2018

No puc...




No puc donar petons
No puc abraçar
No puc despertar-me al teu costat
No puc dir bon dia quan em llevo
No puc jugar a pilota
No puc anar al nostre lloc preferit
No puc fer visites
No puc anar al mar
No puc pujar muntanyes
No puc seure al sofà i mirar la tv
No puc cansar-me treballant
No puc enfadar-me ni barallar-me
No puc anar a comprar
No puc seure tranquil sota un arbre
No puc escoltar els ocells
No puc mullar-me sota la pluja
No puc conduir
No puc fer vacances
No puc celebrar l'aniversari
No puc riure ni plorar 

...

NO PUC fer tot això amb tu, amb ells, amb vosaltres, perquè em tenen privat/da de llibertat, i m'estan robant el meu temps, el nostre temps, el vostre temps.


Paraula d'avui

Llibertat: Estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc
                                                                     

16 de febrer 2018

Compromís...

 
Ahir vaig fer el pas. Sí, per fi em vaig decidir. Després de donar-hi moltes voltes, m’he fet sòcia d’Acnur. Ja fa uns anys que col·laboro amb metges sense fronteres mensualment, i puntualment, amb Proactiva Open Arms i el Banc dels aliments.
 
Tot i així, no em puc treure aquest sentiment de voler fer més i no poder. Hi ha tanta gent que ho passa malament, que passa gana, fred, por, que pateix dolor, angoixa, insomni, cansament… i nosaltres aquí, segurament queixant-nos que podríem cobrar més, o que podríem tenir un cotxe mes gran, o anar de vacances al carib… a vegades no som conscients de la sort que tenim de viure on vivim i valorem poc tot el que ens envolta.
 
Així que conscient que vull fer més, però que els números són el que són, he augmentat 4€ al més el donatiu, però l’he dividit en dos, i així col·laborar amb dues ong que es complementen.

Us animo a totes i tots, que tingueu més empatia, i col·laboreu amb més ong o entitats solidàries. No cal que siguin internacionals, pensem que aquí també hi ha molta gent que necessita la nostra ajuda, i tampoc cal una gran quantitat d’euros. Hi ha moltes ong que només donant 1€ al més, ja poden fer molt, o simplement fent de voluntaris ja fem una gran tasca.


Gaudim dels petits moments amb els nostres fills, amb la família, amb els amics, gaudim del paisatge, del moment de fer el tè, del sofà i manta, dels mimos de les nostres mascotes... tot el que tenim es felicitat, comparat amb al situació de milers i milers de persones arreu del món.

 
Paraula d'avui
Empatia: Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què hom es relaciona.

03 de juny 2017

Avui fa un any que vas...




Avui fa un any que vas. Un any d’aquella trucada just quan estava sortint per la porta amb les maletes a la mà, preparada per un cap de setmana de platja i relax. Fa un any que ho vam deixar tot i ens vam reunir tota la família per fer pinya. Ja fa un any d’aquell cap de setmana d’espera, per tenir-te. Fa un any que la gent trucava i nosaltres no teníem respostes. Fa un any que vas.

Un any que han passat moltes coses. Va néixer el Llorenç, l’avi torna a estar en plena forma, la Violeta s’ha fet gran sabent que aviat arribarà l’Amàlia, la Fina ha aterrat a la família, el procés segueix avançant a pas de formiga, Trump ha arribat al poder inexplicablement, el PP segueix sent el partit més votat i més corrupte, hi ha hagut el Brexit, tenim més atemptats sagnants, i mil coses més que tu ja saps perquè ens veus des de ben munt… la vida segueix el seu curs.

Un any que sempre et tinc (i tenim)present. Cada dia pujo al cotxe i veig aquesta rosa, ja seca, torrada pel sol i et tinc al cap. Farà un any que la vaig escollir a ella d’entre totes les roses i flors que et van acompanyar en el teu adéu i que em recorda que la vida és per viure-la, perquè tot pot canviar en un segon.


Sempre et tindrem entre nosaltres, perquè només un mor quan no és recordat.

Paraula d'avui

Recordança: Commemoració. Record.


22 de març 2017

Figuereta

Després de gairebé 5 mesos lligada a una personeta les 24h del dia, els 7 dies de la setmana, des de dilluns, puc gaudir de 2h lliures, i tot i que en tenia moltes ganes i que tinc mil coses per fer i posar al dia, m’he trobat que no se massa bé que fer amb aquest temps.

Se que he d’aprofitar per anaer comprar i carregar el carro, que he de fer a fons els banys, la cuina, que he de fregar tot el pis… i de moment poc he fet, una mica es com que el meu cervell digués que no vol fer res, simplement seure i deixar passar el temps. Tot i que el primer dia si que vaig anar a comprar, m’ho vaig prendre molt relaxadament i més aviat com un passeig, i el que si que he fet és llegir una mica (tampoc molt).
Vaig recuperar el llibre que em vaig auatoregalar per reis, “Memòries” de Josep Maria de Sagarra (llibre que està sent molt entretingut, tot i que porto poques pàgines pel temps que fa que el tinc) i a llegir sigui dit.
I d’aqueseta breu lectura que en vaig fer ell dilluns, surt la paraula o expressió que avui comentaré i que ja us vaig abançar el dilluns nit.

Partaula d’avui

Figuereta: Tombarella.
1. Fer la figuereta: Posar-se de mans a terra i cames enlaire. 2. Joc que consisteix a intentar atrapar amb la boca una figa seca que penja d’un cordill que hom agita per fer-la bellugar.

Tombarella: tomb o giravolt que hom dóna amb el cos, especialment recolzant el cap o les mans a terra.


17 de gener 2017

...només amb el que ens gastem amb l’euromillon i la primitiva cada setmana, ja podríem ajudar a un munt de gent, i de ben segur que hi sortiriem guanyant...


Portem quants díes? Mmmm 4, 5 dies parlant del famós fred polar i fred Siberià que ens està envaïnt? A tot hora i a tot arreu se’n parla, a les ràdios, televisions, al carrer, als dinars familiars, als cafès entre amics… estem tots preparats i ens queixem que fa un fred que pela, i que fa un vent gelat i que diuen que arribarem a -5, o -6 i al Pireineu a -16,-18, farà molt fred!!! 

I ens escandalitzem, jo inclosa, però de cop, paro, em quedo quieta i penso en tota aquesta gent que han de passar dia i nit en una tenda de campanya, envoltats de neu, gel, vent, pluja… i no només això, sino que a part de tenir només el refugi d’una lona, a més a més, no tenen els nostres plumons de “ The nord face” o els de la bandera noruega ( com deia algú pel facebook) o les botes Uggs, ni bufandes, ni guants… vaja que van amb jerseis, mantes, bambes, i amb prou feines tenen un foc al mig de la tenda, on es reuneixen tots, petits i grans, i menjar justet, i aigua… l’aigua glaçada… vaja que si per nosaltres que tots tenim un sostre, que com a mínim estem a 20º, que tenim menjar, aigua calenta, internet, televisió, nòrdics al llit, abrics, plumons, botes forrades… i ens queixem, que hauría de fer aquesta pobre gent que potser estan a menys temperatura que nosaltres, i que a més a més hi hem d'afegir la precarietat i la fragilitat psicològica que arrosseguen dels seus països, on han fugit només amb una maleta i ho han deixat tot enrere, família, casa, amics i dignitat?? I els nens??

A mi em diuen, ui no surtis ara amb el nen, que fa fred, o fa vent, surt només al migdia quan surti el sol. I jo penso, però si tinc el nen hipermega abrigat, i amb un sac al cotxet que és més calent que el nòrdic que tinc al llit, i sí, tenen raó, però cal exagerar tant, quan hi ha tants nens que ara mateix, estan al carrer passant fred? I no només passen fred al mig dia quan surt el sol, quan surt el sol encara, però i a la tarda, i a la nit, i a la matinada!!! I ja no parlem dels pobres que creuen el Mediterrani i cauen a l’aigua o es mullen i estan hores quiets dalt la barca amb aquell vent glaçat? No m’ho puc ni imaginar.




Grècia, Itàlia, Sèrbia, Síria, Jordània, Líban, Itàlia… no oblidem aquests llocs, i ja que Europa no fa el que haruia de fer, fem’ho nosaltres, hi ha moltes maneres d’audar, i no només amb grans quantitats de diners, sino a vegades amb un sol SMS n’hi ha prou, i un 1,5€ al més no es res per nosaltres, perquè només amb el que ens gastem amb l’euromillon i la primitiva cada setmana, ja podríem ajudar a un munt de gent, i de ben segur que hi sortiriem guanyant. Pensem’hi!!


Paraula d'avui

Fred: Sensació produïda per la pèrdua de calor.

26 de novembre 2016

No s'ha parlat prou de...


Ja sabeu que soc una fanàtica de la radio, i concretament de Rac1, i si algun cop heu escoltat el programa No ho se, sabreu que hi ha la secció del “no s’ha parlat prou de...” i m’agrada perquè sempre toquen temes poc habituals, que ajuden una mica a desconnectar i sortir del bucle del procés, del PP, Trump, etc. I jo també faré un “ no s’ha parlat prou” particular, una mica per donar les gràcies i una mica per reconeixement. Doncs som ‘hi, no s’ha parlat prou de... la figura de la parella després del part.

Ara farà un mes que vaig tenir un fill preciós, que tot i que es porta molt bé, no deixa de ser un nadó petit petit, que com tot nadó, té els seus moments de plors, de desconsol, de no voler dormir, de còlics, de molta gana i totalment dependent de la mare, i l’única via de comunicació que té, és el plor. I la mare, tot i voler rentar els plats, fer els banys, cuinar, fer llits, fregar, posar rentadores i tenir un pis impecable, la realitat és una altra i amb prou feines té 10 minuts per menjar, i 5 per vestir-se, pentinar-se, rentar-se les dents i la cara, i anar al lavabo ja depèn de les estratègies que cada mare tingui per aconseguir aquestes petites grans fites, que van des de tenir el nen amb el cotxet dins el bany, tenir-lo en una hamaca o deixar-lo plorant. I sobretot aprofitar gran part que el nen dorm per dormir nosaltres també.

Ja veieu quantes aventures vivim, de cop descobreixes el munt de coses que pots fer amb els 10 minuts que el nen dorm, ets capaç de vestir-te, posar un rentaplats i menjar amb una revolada i posar un rentadora, i tot amb un temps record.
Totes aquestes coses les descobreixes 2 dies després que el pare hagi esgotat els 13 dies de baixa paternal i torna a treballar. Fins aquest moment, les coses semblaven complicades, però eren dos persones juntes descobrint un munt de novetats i ajudant-se mutuament, però en el moment que la parella ha de tornar a treballar, la mare es queda sola amb una criatura que es passa gran part del temps menjant i l’altre part plorant, i tot que els nadons dormen molt, mai dormen quan va bé a la mare, així que aquesta s’adona definitivament que ja no té horaris, i que no podrà fer tot el que es proposi.  Tot girarà al voltant d’aquell nen, i hi haurà dies que podrà fer algunes coses de casa i d’altres que amb prou feines es podrà rentar la cara.

La parella passa a ser molt molt important, quan arribi a casa després de la feina, es trobarà que haurà de recollir la cuina, de fer el sopar, potser, haurà d’anar a comprar quatre coses, i a més a més es trobarà una mare que depenent del dia, l’estarà esperant desesperada amb un nen que no para de plorar, o estarà esgotada perquè no ha pogut dormir. I el pare amb molta paciència, poc a poc, anirà apedaçant tots els petits problemes, posarà un rentaplats, fregarà les olles, farà el sopar, i es quedarà una estona amb el nen mentre la mare aprofita per fer una dutxa semi ràpida, i potser anirà a buscar el pa i així li tocarà una mica l’aire i desconnectarà 5 minuts.

Així que des d’aquí faig un petit reconeixement a totes les parelles, als pares, que després d’una llarga jornada laboral, després de trobar a faltar el seu fill, d’estar cansats perquè no han pogut dormir tota la nit, després de tot, quan arriben a casa segueixen fent feina i no es queixen.

Gràcies per tot el suport, sense vosaltres, tot seria una mica més complicat del que ja és.

Paraula d’avui

Agraïment: Gratitud

Gratitud: Sentiment afectuós envers qui ens ha fet un bé, un servei, un favor.