30 de setembre 2008

Anem a la muntanya?

Paraula del dia

Cruiximent: Estat de fatiga extrema amb fort sofriment del cos o d’una part del cos. Cruiximent d’ossos.

Quan fem una activitat física fora del que ens és habitual, ens surten les maleïdes “agulletes”, doncs perquè ho sapiguem tots, en català, d’aquestes agulletes se’n diuen cruiximents, per evitar aquestes molèsties el que hauríem de fer tots, és una miqueta d’exercici cada dia per tenir el cos ben entrenat.

I després de parlar-vos dels cruiximents, us proposo una excursioneta a Montserrat, molt senzilla, per anar fins a Sant Jeroni, qui si apunta??

Per començar, tenim dues opcions o iniciar la nostra excursió a St. Miquel fins a St. Joan o pels que vulguin una excursió més suau, pujar a St. Joan directament amb el funicular. Tot depèn de les ganes que es tingui de caminar, però si hi ha temps, jo recomano pujar per St. Miquel, que tot hi haver-hi molta pendent, es pot fer tranquil·lament parant de tant en tant. Un cop a St. Joan agafem el camí que surt cap la dreta, passant per sota l'escala de l'estació superior del funicular, direcció Sant Jeroni (oest).
El camí durant els primers dos terços esta molt ben senyalitzat i arreglat i es pot considerar una passejada.
Passarem per sota les Gorres, a la regió de Tebes (o de les Magdalenes): La Gorra Marinera, la Magdalena inferior, l'ullal de la Magdalena, la Magdalena Superior i la Gorra Frígia.
Desprès de la cruïlla amb el Camí Vell de Sant Jeroni, el camí comença a pujar una mica més i al cap de poc arribem a la capella de Sant Jeroni. D'aquí continuem primer per un camí empedrat i desprès per uns centenars de graons fins al cim de Sant Jeroni a 1.224 m d'alçada. Al mirador del cim podem contemplar el Pirineu i tota la zona oest de la Serralada: Montgros, Ecos, Frares i Agulles.
Per tornar al Monestir, seguirem el mateix camí fins la cruïlla per agafar el Camí Vell de Sant Jeroni, que baixa per dins el torrent de la Vall de Santa Maria fins al Pla dels Ocells, aquí el camí travessa el torrent i continua al peu de la Panxa del Bisbe, pujant una mica i on comencen unes llargues escalinates que ens duran fins al monestir de Montserrat, passant per l'estret Pas dels Francesos.

29 de setembre 2008

perquè a vegades llegim articles i no entenem ni un borrall?

Fa uns dies escoltant la ràdio parlaven d’aquest tema i van explicar que per saber si un text serà entenedor o no s’ha de calcular l’índex de boira. Seguidament us explico com fer aquest càlcul. És una dada que podeu tenir en compte sempre que hagueu de fer algun article, així sabreu si la gent us entendrà o no.

Com calcular l’índex de boira

- Escull el fragment d’un text qualsevol

1. Calcula la mitjana de paraules per frase. Per fer-ho divideix el nombre de paraules del fragment pel nombre de frases del fragment.

Obtens el resultat A

2. Compta les paraules que tenen 3 síl·labes o més. Exclou els noms propis i els verbs conjugats però inclou els infinitius, els participis i els gerundis.

Obtens el resultat B

3. Suma A i B i n’obtens el resultat C

4. Multiplica C per 0,4 i el resultat és l’índex de boira

- Serà un bon text si obtens un nombre inferior a 15
- El text serà regular si obtens un nombre de 15 a 20
- El text serà complicat si el nombre és superior a 20

La paraula d'avui

Atzucac: Carreró o camí sense sortida. Cul-de-sac




28 de setembre 2008

Llaminadures

Benvinguts al món de les paraules, jejeje, no se pas el que durarà, però això d’estar malalta fa que la meva inspiració aflori, així que a partir d’ara les meves llaminadures seran totes aquestes paraules que s’estan perdent. I com he dit aquí al costat a l’apartat de “qui soc jo”, vull que tots hi participeu amb els vostres comentaris i que feu propostes o recomanacions. Ja se que avui en dia costa molt trobar temps per escriure i que tots, uns més que d’altres, anem atabalats, però a veure si de tant en tant fem algun comentari.

Paraula d’avui

Llaminadura: Menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc.

S'ha acabat dir xuxes!! (serà difícil, ho se)

I per començar bé el blog, he trobat una recepta per fer llaminadures a casa, a veure si algú s’anima i ens en prepara unes quantes.


Ingredients

1 sobre de gelatina de sabor
2 sobres de gelatina neutra
aigua o suc o llet: el doble de volum que de gelatina de sabor
sucre: el triple de volum que de gelatina de sabor, i una mica més per arrebossar després les llaminadures

Posar els ingredients a un cassó a foc suau, vigilant sobretot que no bulli, i movent contínuament, durant uns deu minuts.

Es pinzellen amb oli de gira-sol motlles petits de silicona, glaçonera o una placa de silicona, i s'hi posa la gelatina, es deixa refredar i a les 12 hores es desemmotlla i es passa pel sucre.

També és pot pinzellar una safata del forn i després es talla la gelatina cadascú al seu gust.