Avui és 13 de juny del
2016. Ha passat poc més d’una setmana i no ho sembla, ha passat massa ràpid? Massa
lent? No ho se, la percepció del temps és diferent per a cada persona, però si
que sé, que no ha semblat una setmana. Des del divendres 3 de juny fins avui,
han passat tantes coses, i tan diverses, que sembla fins hi tot estrany, que la
vida pugui tenir tants contrastos en tan poc temps. La vida no entén de coses
bones ni dolentes, d’alegries i tristeses, de grans ni petits moments,
simplement per la vida, les coses passen i ja està, sense preguntar-se si és o
no un bon moment o sense preguntar-nos si ens va bé. Per tant, en qualsevol
moment ens pot caure una gerra d’aigua freda a sobre amb una mala notícia o ens
pot caure una pluja de pètals de roses acompanyada de molt bones notícies i
moments insuperables.
La qüestió, és que la
setmana passada, el divendres 3 de juny, una persona propera i estimada, ens va
deixar inesperadament, sense que ningú ens avisés, ni ens preguntés si era o no
un bon moment, simplement la vida, va decidir que ens havia de deixar i ja
està. Era una persona que tot i no veure-la cada dia , ni parlar-hi sovint, era
de la família i sabia que la tindria al costat per qualsevol cosa.
Però com la vida és així
d’inesperada, el dia 8 de juny, just quan estaven acomiadant les cendres del
tiet, em van confirmar que la personeta que portava a dins, era un nen. Ja us
podeu imaginar quina barreja de sentiments, vaig passar de plorar de tristesa i
impotència a deixar anar llàgrimes d’alegria, perquè una nova vida està
creixent i sens presenta un nou futur. Uns venen i d’altres se’n van, així és
la vida.
I ahir 12 de juny, una
setmana després de la cerimònia de comiat del tiet, em trobava en mig d’una
altra cerimònia, una cerimònia diferent, aquest cop, era per unir a dues
persones. Unes persones que es casaven només envoltades de la família més
propera i 5 amics escollits, amb les respectives parelles, no arribàvem a 30
persones, i segur que per aquest motiu, va ser un dia especial. I un cop més en
aquesta setmana que encara no sé si ha passat ràpid o no, vaig tornar a vessar
llàgrimes, però aquest cop no eren ni de tristesa ni d’alegria, sinó, d’emoció.
Ja veieu que la vida en
tot moment està plena de sentiments, a vegades contradictoris, però no ens
deixa mai indiferents. És una muntanya russa, que no para mai, sempre està en
moviment i l’hem de viure sempre. Gaudir dels bons moments i aprendre dels
mals.
paraula d'avui:
vida: Estat dinàmic de la matèria organitzada, caracteritzat bàsicament pel fet de poder reproduir-se i iper la capacitat d'adaptació i d'evolució davant els diferents canvis en el medi.
