xocolata amb xurros!

Feia molt de temps que no ens veiem, però la casualitat va voler que el passat més d'octubre apareguessis a casa l'Anna. Nosaltres com cada cop que vaig a casa, ens trobem per sopar o fer el cafè, i xerrar estona, fer el safareig i repassar una mica el poble jeje però aquest cop vam decidir quedar per esmorzar i amb la conya, al final teníem la taula plena de menjar: jo portava la xocolata desfeta, l'Esther al final va portar xurros i la Núria i el Jordi coques, l'Anna i l'Eneko van posar el cafè i crec que tots vam portar llet jaja (a ca l'Anna encara en deuen tenir de llet!). Et va costar una mica arribar fins a dalt, perquè hi ha moltes escales, però va valer la pena, no t'esperaves trobar tanta gent jeje i a la que et vam dir si volies xocolata desfeta i xurros, no vas dubtar ni un moment, i en un obrir i tancar d'ulls ja estaves entaulada i fent de mama, que si les sabates al balcó mentre menjàvem no quedaven bé, que on eren els plats i els coberts... però van ser tres segons, després ja vam començar a menjar i ens vam posar les botes jeje sobretot tu i jo. Va ser un bon esmorzar amb molt bona companyia, vam xerrar, riure. T'insistien per marxar, que era tard, però tu deies que no hi havia pressa, que estaves bé, gaudint d'un bon esmorzar, del sol, de la companyia, i que quant estaves bé i trobaves moments així, els volies disfrutar sense pressa, que mai se sabia com estaríem més endavant, i així ho vas fer, fins que no et vas menjar tota la xocolata, el cafè, els xurros i la coca, no et vas aixecar de taula.

Tot i no estar en la millor condició física, desprenies alegria, energia, força, optimisme, seguies sent coqueta i em vaig quedar molt amb aquesta imatge, amb aquesta alegria i entusiasme de veure les coses i de viure-les. I m'alegro d'haver compartit aquell esmorzar amb tu!!

paraula d'avui

melangia: melancolia

melancolia: Tristesa vaga, ombrívola i duradora.

el cel és meravellós

 

Fa molts anys algú va dir, si mires al cel fixament i sense presses, trobaràs la resposta a les teves preguntes. I es que si tenim la paciència i la curiositat de mirar el cel, els estrelles, constel·lacions, núvols, el sol... el nostre cervell es desestressa, on si més no, desconnecta una mica de la pressió a la qual molts cops el sotmetem. Els nostres pensaments es concentren en aquella estrella que brilla més, o en trobar la constel·lació X, en com volen els ocells, que és el que aquests veuen o encara millor, en la forma dels núvols, qui no ha jugat mai a aquest joc? i al pensar totes aquestes coses, ens distraiem i molts cops sense adonar-nos-en (és correcte adonar-nos-en, a vegades dubto) trobem la solució a molts dels nostres dubtes o problemes, o ens adonem que potser no són problemes, sinó que estàvem tan capficats, que no veiem que tot era més senzill.

Abans de col·lapsar-nos, o si som capaços d'adonar-nos que ens estem estressant, capficant, col·lapasant, o enfadant en depèn quines situacions, parem! Fem una pausa i mirem el cel, és igual si és de nit o de dia, si fa fred o calor, el cel és tan meravellós, que sempre té alguna petita cosa per mostrar-nos i descobrir-nos.

A més a més, sempre diuen, que quant algú ens deixa, sempre el trobarem al cel, entremig de les estrelles!

Paraula d'avui

emmigranyar-se: 1. Agafar migranya. 2. Capficar-se excessivament.

Desesperació?

Avui he intentat fer un treball d'empatia, posar-me a la pell dels que més pateixen, de totes aquestes famílies, que diuen que són milers, que no poden pagar la llum, que aquests dies que està fent tan fred, i el que encara ens queda per venir, doncs, no posen la calefacció per no gastar, perquè saben que no la podran pagar, dels que a part de no posar la calefacció, pràcticament tampoc cuinen, dels que pràcticament estan a les fosques o dels que, directament, els hi han tallat la llum; i no he pogut, no m'he pogut imaginar ni per un moment el que ha de ser trobar-se en aquesta situació. Se per experiència el que és patir per no arribar a final de mes, del anar molt justa per poder pagar les factures o deutes..i és una situació angoixant, que no et deixa viure, no et deixa dormir, un estat de nervis constants, però, ni punt de comparació amb el que està passant molta gent en aquests moments, perquè jo, en el fons, tenia el recolzament d'una família, que en cas de molta desesperació m'ajudarien (cosa que han fet algunes vegades i els hi agraeixo), però que passa si tu ets la família, si tu ets el pare o la mare i no pots oferir res mes als teus fills? que passa quant arribar a final de mes és impossible? quant saps que en qualsevol moment et poden tallar la llum? quant no pots comprar menjar???? què has de fer? com et sens?

NO HO SE!!!! Ha de ser molt pitjor del que sentia jo, ha de ser molt dolorós i es deu necessitar molta força per llevar-te cada  matí per encarar un nou dia. Però per molt que intenti posar-me en el lloc d'aquestes persones, no puc, perquè és molt fàcil dir (i a vegades ho he fet) "si, ha de ser horrorós, ha de ser difícil, però s'ha de mirar el costat positiu i tirar endavant...tot s'arreglarà, tot anirà bé, ja veuràs.." però si ens parem a pensar un moment, no, ni costat positiu, ni sabem com aniran les coses, ni res, la veritat és que no sabem, com és senten, ni com de difícil deu ser llevar-se al matí, ni com ha de ser si a sobre tens nens petits, i no dic res si a sobre hi afegim la hipocresia d'aquestes dates, en les que sentim un munt de missatges, de solidaritat, amor, germanor...però aquesta gent no vol missatges sinó fets, ajudes...i això per molt que sigui Nadal, no ho reben.

En fi, que escoltant avui, les noticies, i amb la pujada de la llum per al mes de gener d'un 7-8% i tota la situació en general, m'he posat a pensar i filosofar.

paraula d'avui

atroç: 1. Summament difícil de suportar. 2. Que revolta per la seva crueltat. 3. Violent, fortíssim.

la llengua de signes catalana (lsc) i jo

Cada matí, només llevar-me el primer que faig és posar Rac1, sí, des de sempre que m'ha agradat la radio, i soc una gran seguidora d'aquesta emissora. I avui, he tingut una sorpresa, he enganxat el final de l'entrevista que el Basté a fet a dos intèrprets de llengua de signes, he escoltat només els últims 5 minuts i m'he promès a mi mateixa de recuperar-la a la nit, per saber de què han parlat.

La llengua de signes catalana (lsc), és una llengua, que com bé han dit ells, no és difícil d'aprendre, però si que és difícil arribar a ser un intèrpret, no és gens fàcil, és dur, ja que té una estructura gramatical diferent a la llengua oral, requereix molta pràctica, concentració, estar molt ben informat de tota la actualitat, no tenir vergonya, t'obliga a ser molt expressiu...has d'aprendre moltes coses en només dos anys...però per altra banda, es molt gratificant veure com et pots comunicar amb les persones sordes, amb els companys, et descobreix un altre món, que per molt que t'ho imaginis, fins que no hi entres no saps com és, i t'introdueix a d'altres mons encara més desconeguts, com el de la segesa o la sordseguesa.

Jo vaig entrar en aquest món per curiositat, pensant que seria un mòdul de grau superior, potser no fàcil, però que seria còmode i no va ser així. És un curs molt estricte, exigent, dur, i no tothom l'acaba. A partir del primer mes de mòdul, vaig saber que jo no seria mai la intèrpret número 1, i que segurament no m'hi acabaria dedicant, no perquè no servís, però no era fàcil. I tot i que em va costar, i que es passaven molts nervis, tensions, llàgrimes i moments de baixon, vaig decidir que volia acabar el curs,  m'era igual ser o no una bona intèrpret, o ser la millor o la pitjor, el més important era aprendre una llengua nova, bé dues perque en el segon any també fas llengua de signes espanyola (lse), una cultura una mica diferent a la nostra, la seva història, la seva comunitat i gaudir d'aquesta experiència, i la veritat és que ho vaig fer. 

Sí, puc dir que sóc intèrpret de llengua de signes, però degut a la manca de pràctica, ara em costaria utilitzar aquesta llengua, però estic molt contenta d'haver-ho fet. Vaig aprendre molt, vaig perdre moltes pors, vaig conèixer una gent fantàstica i sempre que puc parlo de les persones sordes i la seva llengua. Va ser una etapa de la meva vida de la qual, tot i les "males estones" passades davant de les càmeres, davant de sales plenes de gent, d'exàmens... en tinc molt bon record.

paraula d'avui (no n'hi ha)

- no parlem de llenguatge de signes, sinó llengua de signes.

- NO diguem mai persones SORDMUDES, és la pitjor cosa que podeu dir, i ofeneu molt a les persones sordes, digueu sempre PERSONES SORDES.

- I no hi ha una llengua de signes internacional, no digueu que seria lògic. El lògic és el que hi ha, cada país té la seva pròpia llengua de signes.

http://rac1.org/elmon/blog/entrevista-16-12-13-2/

Santa Llúcia.

 

Divendres 13 de desembre va ser Santa Llúcia, patrona dels cecs i els mals de vista, així com de molts oficis on la vista és important, com és el cas de les modistes i les cosidores.

Parlo de Santa Llúcia, perquè tradicionalment, el 13 de desembre, era la data d'inici de les festes de Nadal, és quan en principi a totes les cases es feia el pessebre, i a la nit a Barcelona, començava la Fira de Santa Llúcia, on hi havia moltes paradetes amb les figures del pessebre, avets i ornaments nadalencs.

Actualment, com moltes altres coses, les tradicions es van perdent, i ni la fira de Santa Llúcia comença el dia 13, ni esperem a aquest dia per muntar el pessebre, sinó que degut, a les presses, a l'estrès, a la societat en què vivim, la fira comença normalment abans (segur que per decisions econòmiques) i els pessebres i decoracions de Nadal, el fem quan podem.

També per Santa Llúcia, el dia comença a allargar-se una miqueta, ja que el sol es pon uns segons o un minut més tard, tot i que costa molt de percebre, d'aquí venen els refranys o dites catalanes:

Per Santa Llúcia un pas de puça i per Nadal un pas de pardal, i hi afegiriem i per Sant Esteve una pas de llebre.

Ara sí, comencem a embriagar-nos d'aquest esperit de Nadal!

paraula d'avui

cosidor,-a: 1. que cus. 2. Persona que cus en un taller o a casa, per a una modista, per a un sastre, per a un sabater, etc.

cosidor: 1. màquina per cosir o engrapar els plecs d'un llibre. 2. Habitació, espai on es cus. 3. Caixa o petit moble on es guarden els estris de cosir.

un amic pot passar a ser un estrany i un estrany un amic...

És molt curiós, l'infinitat de persones que coneixem al llarg de la nostra vida, i com totes elles en un curt o llarg període de temps, són importants o properes i després, aquesta proximitat desapareix, molts cops sense saber com, sense voler-ho.

Sempre tenim un cercle reduït de persones que ens acompanyarà al llarg de la nostra vida (i sort en tenim), però la gran part de gent, serà passatgera. Quant som petits i anem a l'escola, passem molts anys veient cada dia les mateixes persones, amb les quals riem, juguem, compartim secrets, festes... després fem el pas a l'institut i moltes d'aquestes amistats es van refredant, però en trobem d'altres, després els companys de feina, els amics que ens presenten nous amics, els amics de les parelles, les parelles desapareixen, però potser els seus amics no, els viatges, les casualitats...

Hi ha persones, que durant cert temps són importants, i de cop i volta, t'adones que ja no formen part de la teva vida, i no perquè us hagueu barallat, o discutit, o hagi passat un fet concret, sinó potser perquè heu passat d'un contacte diari a mensual, i després trimestral i un dia jo no puc i un altre tu no pots, el distanciament ha fet que aquesta persona només aparegui en els records, pensaments, però ara algú altre a pres la seva posició. 

Personalment, he conegut molta gent en el que porto de vida (com molts de vosaltres) amb les quals he viscut bons i també mals moments, gent que m'ha ajudat i gent que m'ha enfonsat, però no tinc odi, o estic enfadada amb ningú, al contrari, és una llàstima no tenir el mateix feeling d'abans, però hi ha coses que només passen un cop a la vida i hi ha amistats, que per molt que es vulgui, mai tornaran a ser el mateix, tot i que en alguns casos sap molt greu,  però tot i així, sempre penso en totes i tots ells recordant els bons moments.

I sobretot molt contenta de tots els amics que tinc, als que veig cada cop que puc, com als que no veig, però que mantenim un mínim contacte, per whatsapp, facebook, correus...estic molt contenta d'haver conegut gent com vosaltres, perquè són molt pocs els que m'han fet passar mals moments (els podria contar amb els dits d'una mà) la resta de persones que han passat per la meva vida, han ajudat d'alguna manera o altre a crear la meva persona.

paraula d'avui

coneixença: 1. Idea més o menys completa que algú té d'alguna cosa. 2. Persona amb la qual s'ha fet coneixença. 3. Tracte o relació entre persones.

No ens oblidem mai de pensar en el que ens envolta

 

El gran recapte, crec que va recollir 3.075 tones d'aliments, no se si és molt o és poc, sembla una gran quantitat d'aliments i espero que ajudin a moltes famílies que ara mateix ho estan passant malament. Aquí a Anglaterra també fem el gran recapte, ja hi vaig col·laborar l'any passat, i aquest any hi he tornat a col·laborar. Milers de persones tenen dificultats per menjar cada dia, cada setmana, cada més, ... això ens hauria de fer reflexionar. 

Els que encara tenim recursos, poc o molt, hauríem de valorar molt més tot el que tenim, perquè estic seguríssima que tenim molt més del que necessitem, i encara en volem més. Som conscients de la situació actual i segurament molts col·laborem tan com podem en actes solidaris, en donacions...però tot i així, seguim tenint, grans mòbils, tablets, portàtils, tv, fumant, bebent, seguim anant al bar a fer la birra, cine, sopars, esquiar, comprant roba, sopars... evidentment ho fem perquè podem i perquè això també ens ajuda a tenir una estabilitat emocional, si sortim a sopar amb els amics, ens gastem 20 o 30 euros, però ens relacionem amb d'altres persones, i per tant, aquesta interacció social ens ajuda a sentir-nos bé, a desfogar-nos, intercanviar neguits, riures...ens d'esestressa una mica i desconnectem de les rutines i problemes. O molts, tenim uns diners mensuals destinats al gimnàs, a material esportiu, curses... podríem prescindir de tot això també, però l'esport també ens ajuda sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i és un gran aliat de la desconnecció.

Podria seguir amb moltes altres coses, que molts tenim incorporades a la nostra vida diària, que no són necessàries, però que ens ajuden a no parar bojos.

Però parem un moment, i reflexionem una mica, pensem que hi ha molta gent que no té aquests recursos per poder desconnectar dels problemes diaris (que són molts) del no tenir feina, per tant no tenir un sou, no poder pagar factures, no poder comprar menjar, o no poder comprar tot el que els seus fills els demanen, l'angoixa de no arribar a final de més (que és desesperant), molts cops, haver de deixar la casa...tot això crea un estat de nervis, d'estres, d'insomni, depressions, ansietat, soledat...i en aquests moments, una birra amb els amics, o una bona peli al cine ajudarien per una estona a oblidar tots aquests maldecaps, però és un cercle tancat i un cop ets dins ni que puguis, no veus la sortida.

Amb tota aquesta parrafada, el que vull dir, és que tot i que hem baixat el ritme dels nostres excessos, i que tenim tot el dret de viure bé, amb el màxim de comoditats possibles, no ens oblidem mai del nostre entorn i que a vegades els diners que ens gastaríem comprant segons què, potser els podríem destinar a ajudar a qui ho necessita, ja sigui amb donacions econòmiques o materials (com és el cas del gran recapte) o personals, fent de voluntaris. S'acosten unes dates perilloses, no caiguem en la temptació del consumisme.

Paraula d'avui
penúria: Manca d'allò que és necessari, escassetat extrema.

passar la nit en blanc

 

Fa dos nits no vaig poder dormir, estava molt cansada i tenia unes ganes boges de caure adormida, però va ser tancar el llum i començar a donar voltes al llit. No se perquè, de tant en tant, tot i l'esgotament i la son, passo nits en blanc, i això m'estressa. Quant més vols dormir, més costa, el cap comença a pensar, les hores passen i tot plegat és desesperant. Total que ja he après que fer quant em trobo en aquesta situació, tinc dues opcions, obrir el llum i començar a llegir, o bé, posar la radio, ja sigui gent parlant o música clàssisca. Això em funciona però té el seu temps i no li treu a ningú el fet de sentir-te destrossat quant et lleves al matí.

Tot això ho explico, perquè ahir, vaig buscar la definició de nit al diccionari, em vaig quedar meravellada del munt de frases que podem utilitzar i que contenen aquest mot, i una d'aquestes frases, precisament la que descriu el que a mi em passa de tant en tant "passar la nit en blanc", està definida per una paraula que jo no havia sentit mai en català i en canvi l'utilizo molt en castellà o si més no, és molt freqüent sentir-la. Aquí us la deixo!

Paraula d'avui

tranuitar: passar la nit o gran part de la nit sense anar a dormir.

de tranuita: expressió amb què s'indica que es fa, de nit, alguna activitat en lloc de dormir.

més reptes!

Bé, al final m'he animat a crear una pàgina de facebook per promocionar el bolg, i ara per nassos hauré d'escriure sovint, potser no cada dia, però si ser constant.

La intenció del facebook, a part de ser l'enllaç amb el bolg, és fer recomanacions, escriure-hi fragments de llibres, frases fetes, parlar de tradicions, músiques... però també m'agradaria (sinó, tranquils jeje) que vosaltres també hi participéssiu. M'agrada escriure, ho faig perquè m'ajuda a estar bé, em desfogo, i tampoc tinc massa clar si ho faig bé o malament jeje però si algú em llegeix i a sobre li agrada, doncs millor que millor, i si a més a més deixa algun comentari...ufff ja seria la hòstia!

Avui no m'allargo més que tinc ganes de buscar cosetes llamineres per al face. Us deixo amb la paraula d'avui, que estic seguríssima que tots la coneixeu, però, tot i així, no l'utilitzem tan com voldríem i en qüestió d'un més l'he sentit dos cops. 

(ups! ara que miro el diccionari, he de dir que la paraula que volia comentar la coneixia, però no pas a la qual em deriva...plètora).

Paraula d'avui

pletòrica: 1.Relatiu a plètora. 2.Abundant, ric, exuberant. 3.Cofoi.

plètora: 1.Excés d'humor en general i de la sang en particular. 2.Abundància excessiva de coses o persones.

...no patiu, que les rutines s'imposen com a tot arreu...

 

M'he adonat que hi ha un fet molt real i extès, em refereixo al munt de persones que com jo, viuen lluny de casa, de la família, els amics... els que vivim fora, tenim moments de tot, hi ha estones que t'enyores, dies que trobes a faltar la familia, dies que recordes bons moments amb els amics, el sol, menjars...i dies que ni hi penses (pot sonar malament, però és cert).

Avui al facebook, un amic de la coral ha posat com ha estat, que era l'anirversari del seu fill petit, en fa 28 i tenia una barreja de sentiments, estava content i trist al mateix temps, perquè el fill està feliç però lluny de casa, al Canada i no podia felicitar-lo en persona.

Sempre tendim a pensar en les persones que marxen a viure a un altre país, ja sigui per estudis, feina, amor, aventura... pensem que pobres ho deuen passar malament, que no ha de ser fàcil, estar sol, lluny de la comoditat d'estar a casa, i no dic que no, però, i els pares, la família? Suposo, que igual que jo tinc moments de tot, els meus pares també en deuen tenir, i a vegades segurament, els que es queden pateixen més que els que se'n van. 

Així que potser que pensem més en tots els pares, mares, germans, germanes, avis i àvies que estan a casa, amb tota la comoditat i tota la companyia del món, però que senten més el buit dels que viuen lluny, perquè els que vivim lluny, tot i tenir els nostres moments, també estem ocupats descobrint el nou país, gent, amics, tradicions, idioma...és com una aventura permanent, i al cap del temps, no patiu, que les rutines s'imposen com a tot arreu i com si estiguessim a casa, fem el mateix, feina, casa, gym, casa, feina, casa, cine, feina....

Paraula d'avui

mancança: manca.

manca: Insuficiència o absència d'allò que és necessari, útil o convenient.

No em puc estar de comentar una altra paraula que en el diccionari es trob just sobre de mancança, i com a vegades soc una mica dislèxica, m'ha fet parar boja per un moment. No sabia que en català existia aquesta paraula jeje

Mançana: poma

Mançanera: pomera

Potser que recuperi l'escència del blog

 

Ara que he tornat a agafar amb ganes el blog, potser que també comenci altre cop a buscar paraules oblidades i poc usades, que en el fons és del que es tracta, i ho faré amb una paraula que jo particularment no utilitzo gens, no se vosaltres i que l'altre dia em va sorprendre llegir-la en un correu que vaig rebre.

Aquest estiu a finals d'agost vaig participar a la via catalana a Londres, i ara els organitzadors, veient l'èxit de participació i les ganes que hi ha de donar a conèixer el que és Catalunya i el que volem, s'ha plantejat crear l'ANC England, així que ens van enviar un correu per si hi volíem participar, col·laborar, ajudar... evidentment vaig respondre que si, és una manera més d'estar al dia de l'actualitat referent a Catalunya, participar en activitats i tenir contacte amb més catalans que viuen fora de Catalunya. Vaig respondre el correu i em van reenvidar una resposta d'agraïment, la qual acabava així:

"Mentrestant rep una cordial benvinguda, tot exhortant-te contactar-nos amb qualsevol inquietud relacionada."

Aquesta paraula em va xocar només llegir-la i la vaig trobar maquissima, així que avui la comparteixo amb vosaltres. Gràcies Marc M per descobrir-me una paraula que evidentment coneixia, però que la tenia amagada al fons del meu cap sense utilitzar-la.

Paraula d'avui

Exhortar: Fer que algú faci una cosa o deixi de fer-la convencent-lo amb paraula.

Poseu la música, tanqueu els ulls i reviviu el meu moment...

Segur que tots heu experimentat molts moments de felicitat, però estàveu acompanyats en aquests moments? haguessiu sentit el mateix si haguéssiu estat sols? hagués sigut el mateix aquella posta de sol sense la vostra parella? aquella festa sense els amics? fa falta estar acompanyat per sentir la felicitat? La resposta és no, crec que quant una persona experimenta aquesta explosió d'emocions indescribtibles estant sola, sense ningú més al costat, la felicitat és màxima, diferent de quant la comparteixes amb algú altre (que també és màgica, però diferent).

Últimament he tingut molts moments de felicitat i el 90% de les vegades estava sola. Tot s'ha de dir que la felicitat no ve sola, necessita estímuls i sobretot, estar predisposat a sentir-la. Pot venir desencadenada per una música, una lletra, un llibre, un raig de sol... però si un no està bé amb si mateix, per molt que la felicitat rondi al seu voltant, no podrà entrar dins seu.

Un dels màxims moments de felicitat i pau, i molt recent, va ser el passat 9 de novembre mentre volava cap a casa. Imagineu-vos estar dins un avió, enlairar-se, deixar en rere UK amb pluja, vent i fred i de cop traspassar els núvols i aparèixer un sol ben gran, brillant, calent.. posar-te els cascos a les orelles donar-li al play i sonar Blaumut...ufff indescriptible. Tenir un mar de núvols amb un sol que a poc a poc és va fonent, amagant, banyant els núvols amb taronges, roses, vermells, violetes...i de banda sonora aquesta veu que em fa tremolar dels Blaumut... això no té preu. Va ser un moment, únic, ple d'emocions, vaja de felicitat.

paraula d'avui

felicitat: Gran alegria, acontentament interior, joia.

Un altre dia us penjaré una definició de felicitat que vaig fer fa uns anys i que m'agrada molt, però que ara mateix no tinc a ma. Us deixo una acústic d'aquest grup que des de fa un temps em té enamorada... desitjo que us agradi.

hi haurien d'haver més charity shops...

Fa dies que vull escriure, sembla que de cop m'hagi tornat la inspiració i tinc un munt de coses per explicar-vos, però entre que soc mandrosa de mena i que no he parat, doncs ara se m'acumulen les idees jeje de fet tant volar cap aquí i cap allà, i que els horaris de la feina d'aquest més són bastant llargs, doncs quant arribo a casa em falta temps per fer tot el que voldria, com ara mateix, que hauria d'estar dormint, perquè a última hora del dia m'han canviat l'horari i demà he d'anar a treballar més d'hora que mai, i clar quant he arribat a casa a les 8 del vespre m'he posat de cap a cuinar el dinar de demà, el sopar d'avui, dutxa, rentar plats... i ara per fi ja estic al llit i puc escriure una mica abans d'anar a clapar.

Bé, després d'aquesta introducció (perdó per la tabarra) potser que comenci a escriure alguna cosa de les que tinc a la llista, i precisament, començaré per la última.

La majoria ja sabreu que aquest últim més he voltat bastant pel poble, i l'altre dia em va com sorprendre que al poble hi hagués un lloc-local-botiga on és pogués comprar roba de segona mà. No ho sabia, i la meva mare em va dir que la gent encara és bastant reticent a anar-hi, que només les persones que realment ho necessiten, que es troben en una situació molt precària hi van. I  vaig pensar que en aquest (com en molts altres) Anglaterra ens va per endavant. Aquí hi ha una gran cultura de solidaritat i caritat. Tots els pobles i ciutats estan plagats de charity shops, "botigues de caritat" cada una per una causa diferent, i on la gent hi porta tot el que no necessiten, roba, llibres, jocs, objectes de decoració, sabates, música, plats, bosses, joies, mobles... el que sigui i llavors aquestes organitzacions ho netegen i classifiquen i ho venen a preus simbòlics, hi pots trobar llibres a 1€ jaquetes a 5, ... i tothom hi va sempre a fer un cop d'ull.

Aquí al meu poble, com a mínim ara mateix en compto unes 10, i sempre hi vaig, no se sap mai que s'hi pot trobar, jo hi he comprat el mirall que tinc a l'habitació per 2 pounds, les decoracions de l'arbre de nadal de l'any passat, molts dvd, llibres, algun jersei... per què pagar a vegades una morterada per coses que pots trobar a bon preu? a més a més contribueixes a una bona causa, i et treus de sobre trastos que vas acumulant per no llençar i que no saps que fer-ne.

No tinguem vergonya d'anar comprar en botigues solidaries o de caritat, ni de portar-hi tot el que no utilitzem. Tu pots trobar una ganga i al mateix temps estaràs ajudant als que en aquests temps difícils ho passen malament.

Paraula d'avui

Trasto: 1.Moble, màquina, objecte que no serveix per a res o que té poc valor. 2.Persona que fa nosa, que obstaculitza la feina o que és considerada inútil.

La vida...

Un raig de sol, caminar sota la pluja, riure amb els amics, una mirada de complicitat, llevar-te al matí i cridar a la mama, una discussió amb el papa, una abraçada, tocar els nassos als germans, acariciar el gat, l'olor del mar, barallar-te, llegir un llibre, una tassa de te, xocolata, anar a treballar, passar vergonya, escoltar música, un concert, viatge en tren, conduir amb la música a tope, no fer res, seure al sofà, jugar a cartes, passejar, el somriure d'un nen, el pesat del veí, 5 minuts amb la família, una trucada, anar al cine amb el papa, xerrar amb amics, cantar, jugar, escoltar la radio, seure a la vora del foc, avorrir-te, estar sol, sopars plens de riures, esmorzar amb amics, estar a casa en silenci sabent que ells hi son, anar a comprar al poble, dir bon dia, mirar les estrelles, un petó, abraçades, baralles, viatges, comiats, tristesa, llàgrimes, imatges, records, morts, naixements...no som conscients de la importància de tots aquests moments, no valorem tot el que tenim, fins que ja no ho tenim. Tots els moments que compartim amb la família, amics, companys, veïns... tots són importants, tant els bons com els dolents, tots ens ajuden a construir un seguit de sentiments molt profunds amb les persones que ens envolten.

Hem d'aprendre a gaudir de tot el que tenim, de les persones que estimem, de les persones que ni que sigui per un breu període, passen pel nostre costat, em d'aprendre a ser feliços amb tot i amb res. Per la meva experiència, ser feliç és una cosa que es va construint mica en mica, aprenent de cada petit moment, de cada experiència (bona i dolenta) perquè tot et fa créixer i madurar com a persona, i t'ajuda a passar de nivell.

Penseu-hi, i gaudiu de cada moment del dia i de cada persona que passa pel vostre davant, busqueu temps per estar amb les persones que aprecieu, per xerrar, fer un cafè amb elles o simplement seure al seu costat sense dir res, però estareu allà fent companyia.

Diumenge passat, el germà d'un amic, va tenir una parada cardiorespiratòria mentre jugava un partit de bàsquet, avui, casi una setmana després, segueix en coma en estat greu. La vida dóna moltes sorpreses, com per no gaudir d'aquests moments.

paraula d'avui

memòria: 1.Funció general gràcies a la qual l'ésser humà emmagatzema, conserva i, posteriorment, reactualitza o utilitza les diverses informacions que ha anat incorporant durant la seva existència. 2.Conjunt de fets passats que queda en el record. 3.Record que algú té d'una persona desapareguda, d'un fet passat.

I sobretot, no ens oblidem mai de les persones que ens han deixat, sense elles no arribaríem a la felicitat, elles ens recorden a cada moment, la importancia de gaudir de totes aquestes petites coses que ens envolten i d'acariciar les persones que estimem.

Tinc enveja de tu, però seguiré somiant!

És díficil definir una persona amb una sola paraula, però la parula d'avui, descriu molt bé com soc, potser no sempre, però sí en el 80% dels casos jeje, soc somiadora, sí, no hi puc fer res, potser perquè soc peixos, o perquè encara hi ha moltes coses que vull fer en aquesta vida, però que no se si mai les podré fer, així que somio dormint i desperta. 

Un amic marxa, marxa a l'altra banda de món. En Marc va a viure a Boston i això m'ha fet pensar en totes les vegades que m'he visualitzat vivint i treballant als EEUU o a Australia (la qüestió és anar lluny!) Fa tres anys, no m'hagués imaginat que estaria on estic ara, i encara menys que acabaria parlant anglès, una llengua que sempre he odiat i que em semblava impossible d'aprendre, i ara mira, vivint a Anglaterra i xapurrejant l'anglès, per tant, qui sap si d'aquí tres anys no hauré creuat el bassal i estaré construint un altre somni impossible en terres americanes!

Desitjo el millor al Marc, una persona valenta, emprenedora, treballadora, aventurera, que comença una nova etapa d'aquesta vida, que sempre ens posa a prova, però que hem de ser valents i acceptar tot els que ens posa davant. Que et vagi molt bé!!

Paraula d'avui

somiatruites: Persona que s'il·lusiona amb les coses impossibles o estranyes.

long time...

 Des del dia que em va dir que érem flors, no se perquè vaig tenir la imatge, que érem gerberes, gerberes de colors vius i llampants. No se si als altres els agradarà ser una gerbera taronja o violeta jeje però així és com ens veig ara jajaja així que, escolliu la flor que volgueu, roses, margarites, crisantems, orquídies.... i ompliu les cases de flors, de colors, de vida i així us sentireu alegres, optimistes, vius, feliços i al mateix temps la casa estarà més bonica i perfumada ;)

Paraula d'avui:

- gerbera: planta herbàcia de la família de les asteràcies, molt apreciada en jardineria, sobretot com a flor tallada.