...és com cordar-te els cordons de les sabates...

 

El cap bull, va a mil per hora i vol pensar en tantes coses, que al final no pensa. És igual el tipus de feina que tinguis, o la responsabilitat, tot depèn de la quantitat d'informació que t'arriba i en quina durada de temps. Entenc que hi ha feines que per la tensió, la responsabilitat, la precisió, o per haver de fer mil coses en 5 minuts, t'estressen molt i vas que no saps exactament com ho fas, però ho fas tot, i perfecte.  Tens estrès, i quan el moment en tensió passa, et trobes esgotat, desinflat. Però aquest estrès, és diferent de quant et col·lapses sense voler. M'explico. És un estrès diferent de quant reps molta informació, molta, de diferents temàtiques i les reps en un període de temps molt curt. Llavors, tot és molt intens, ho entens tot, en el fons no és difícil, però com ho reps tot en un període de temps molt curt, el teu cervell va, que no va. No saps què aprens i que no, si vas o vens, i de retruc tot el teu cos es capgira. Després, al cap d'uns dies, tota aquesta informació, el teu cervell l'assimilarà i tot prendrà sentit, i la senzillesa prendrà el lloc a l'estrès.

La sensació que t'empara quan de cop i volta un dia ho veus tot clar, no saps com, perque fa dies que et deixes portar per la inèrcia, i fas les coses sense preguntar-te el perquè, simplement les fas i surten a vegades bé, a vegades no tan bé, però surten. Però un dia, un món nou s'obre davant teu i tots aquells números, lletres, escànners, tants per cents, papers sense sentit, diners, trucades, estadístiques, idiomes... tot troba un lloc dins el teu cervell i tot torna a la normalitat. És com si el nostre cervell tingués moltes portes tancades amb clau i totes aquestes informacions que fins ara voltaven per allà intentant obrir portes, de cop i volta han trobat la clau i per fi poden seure al sofà i veure tranquil·lament el canal Divinity. Et sents relaxat, normal, amb rutina, feliç, lliure, no vas perdut, i tot, tot és com cordar-te els cordons de les sabates, ho fas sense pensar.

Ja tinc ganes que arribi aquest dia, i que m'envaeixi aquesta sensació. Voldrà dir que estem un graó més amunt que ahir i que podrem passejar una estona pel caminet planer i pler de flors grogues.

paraula d'avui

destarotat: Que fa les coses sense ordre ni concert.

i demà, sopa de tomàquet...

A mi, no és que no m'agradi cuinar, sinó que el que no m'agrada, és pensar què cuinar. Trobo que és una de les coses més pesades i  cansades que hi ha, haver de pensar que fer per dinar, que fer per sopar...buff potser per això l'àpat que més m'agrada és l'esmorzar, com el gaudeixo, i me'l preparo a consciència i mai dura menys de mitja hora. La meva tassa de te, el suc de taronja acabat d'esprémer torrades amb mantega i melmelada... i a gaudir, escoltant la tertúlia del Món i llegint l'actualitat... una delícia.

Però haver de pensar cada vespre que dinaré l'endemà em mata i a sobre amb lo gandula que soc jo, mai cuino al vespre el dinar, així que si vull dinar bé i no haver de comprar cap Sandwich, doncs em toca pensar algo ràpid de cuinar i fer-ho al mati només llevar-me, deu ser que al matí dec estar més inspirada i plena d'energia, perque molts cops en mitja hora cuino meravelles, i això que només són les 7:30!!

A vosaltres també us costa tan pensar els menús, o només soc jo??

paraula d'avui

carmanyola: Capsa de llauna, de plàstic, etc., per a portar vianda, ordinàriament cuita.

operació trasllat

Atabalada.  Fa un mes i escaig que no escric, crec, però des que vaig prendre la decisió de tornar cap a casa, que estic una mica fora de joc, i per molt que hi penso, en el blog, no ho faig. Tinc un defecte (i molts més) i és que, com més coses he de fer, menys faig. Des que em van confirmar definitivament que torno, des que tinc data, que em costa arrencar amb tot, penso amb tot el que hi ha per fer i ja em canso jeje i així van passant els dies. Avui per exemples, es pot dir que és el primer dia que m'he posat més en serio a fer selecció de coses que m'he d'emportar, coses que he de llençar i coses que he de donar a caritat,i cansa, perquè com més merder faig, més escapada de coses i més piles, més ofegada em sento jaja i he de parar i no fer res, però suposo així són els trasllats, amb la diferència que aquest cop no m'ho puc emportar tot, he d'encabir els últims 3 anys i mig de la meva vida en 60kg i un parell de motxilles petites.

Potser, ara em tornaré a reconnectar al blog, per tal de desconnectar de roba, llibres, cds, i muntanyes de coses.

paraula d'avui

trasllat: acció de traslladar.

Traslladar: mudar de un lloc a un altre