A alguns de vosaltres ja us ho he dit, però per sort meva, són molts els amics i coneguts que tinc, i enviar-vos un correu o una postal a tots m’és impossible, així que aprofito que tinc aquest bolg, per dir-vos a totes i tots....



“Que tingueu unes bones festes, envoltats dels vostres, ja siguin amics, parelles, familiars... i passant unes bones estones. I sobretot que el 2009 sigui igual o millor que aquest any que deixem enrere”

















Bon Nadal: Nuria i Joona, Carme, Alba, Núria, Georgina, Arantça, Marc, Anna i Eneko, Esther i Edu, Albert, Cristina i Nabel, Anna i Pep, Olga, Uri, Jordi, Anna, Marc i Esme, Silvia,Anna, Rosa i Fran, Júlia, Maria, Andrea i Isa...



Paraula d’avui

Companyonia: Harmonia i solidaritat entre companys.

Uff!, cada cop tardo més a escriure, això no pot ser. Ara que s’acosten les festes, comentaré una paraula que fa temps que us vull posar. És una paraula que per culpa d’un anunci de la televisió, sempre la relaciono amb el Nadal. Recordeu un anunci de cava, que sempre, sempre posaven aquesta cançó:
“´Ara ve Nadal, farem xerinola i beurem caves C.. i N…”

Paraula d’avui
Xerinola: (del nom propi Cerignola) Tabola, festa amb gresca.
Tabola: Acció de divertir-se sorollosament.

Solució a l’enigma: El primer que encendrem serà el llumí.

Com vaig dir l'altre dia, ja ha arribat el fred, i és normal que en dies de vent glaçat, de canvis de temperatura, dels contrastos entre el carrer i els llocs tancats, doncs, juntament amb el fred també arribin els microbis, els virus... és a dir, els refredats i constipats. Jo sempre he utilitazat aquestes paraules per referirme als simptomes de fred, estorunuts, mal de cap, de coll... però avui la Bruna (la nena que cuido) m'ha dit: “avui no podré fer gimnàstica perquè el meu mestre ha agafat una galipandria i no vindrà durant una setmana”.
M'ha sorprès que digués galipandria, perquè tot i que se exactament que significa, és una paraula que s'usa poc.

Paraula d'avui
Galipàndria: Calipandria.
Calipàndria: Refredat fort.

Solució de l'enigma: El policia, hauria d'haver dit “sis”, els de dins diuen un número, i els que volen entrar, han de dir el número de lletres que té aquest número. Per tant, si li diuen 4, doncs, quatre té 6 lletres.

Ja ha arribat el fred

Ja ha arribat el fred, ara t’ho has de pensar dues vegades abans de sortir de casa, perquè surts al carrer i et quedes garratibat, i amb el fred també han arribat les primeres gebrades, jeje. M’agrada la paraula gebre, la vaig aprendre fa molts anys, quan cursava EGB i la professora de català, l’Amàlia, una gran mestra, ens va fer llegir Temps de gebre, de Jordi Sierra i Fabra. Un gran llibre (com tots els d’aquest escriptor) divertit i entretingut. És un llibre que sempre recordo, perquè a part que me’l vaig llegir en un tres i no res, l’Amàlia ens va portar l’escriptor a classe i va ser genial, vam passar una bona estona conversant amb ell, ens va firmar els llibres i vam acabar amb una foto de grup.

Paraula d’avui
Gebre: Cristalls de glaç que, en temps de boira, es dipositen sobre les superfícies verticals, especialment en les puntes i arestes dels objectes.

A voltar

Veient aquest dia tan lleig que fa (almenys de moment), he pensat de fer una paraula agradable, divertida per alegrar-nos una mica el dia. Però pensant coses que em fan sentir bé i que m’agrada fer, m’ha vingut al cap, com no, viatjar. Em passaria la vida voltant pel món. Per anar bé, tots hauríem de poder fer un viatge cada 3 mesos, per desconnectar i per enriquir-nos de la cultura i costums d’altres països i conèixer gent i llocs nous.

Paraula d’avui
Rodamón: Persona que va de poble en poble, de país en país, pel plaer de viatjar, la voluntat de peregrinar, per guanyar-se la vida, etc.

Solució a l’enigma: Tens raó Fran, els glaçons estaven enverinats. El que se’ls veu ràpid no li passa res perquè no deixa que el gel es fongui.

Són dues dones resistents, compromeses i valentes de Birmània: la líder de l'oposició a la junta militar, Aung San Suu Kyi, i la doctora Cynthia Maung. Fa anys que lluiten per canviar les coses al seu país, Birmània, i aquesta setmana reben el Premi Internacional Catalunya.

Últimament no miro gaire la televisió, ja que normalment la mirava a la nit i ara quan arribo a casa ja és tard, però ahir diumenge 16 de novembre, per casualitats de la vida vaig arribar d’horeta a casa i vaig poder el “30 minuts” (no cal que expliqui de que va, perquè és prou conegut). Va ser un programa especial, Joan Salvat s’acomiadava després de 24 anys al capdavant d’aquest programa, ahir deia adéu, però ho va fer presentant un documental que va ser molt interessant: Un premi compartit. On presenta dues dones que han dedicat la seva vida a aconseguir la llibertat per al seu poble.
Cynthia Maung, que va haver de fugir de Birmània després de la primera gran revolta popular contra els militars, l'any 1989. Com ella, desenes de milers de persones van fugir i la doctora Maung va obrir una petita clínica a la frontera, que ara s'ha convertit en un important centre de salut per a persones sense recursos econòmics i immigrants il·legals. A més d'altres activitats socials, la doctora Maung també envia medecines a l'interior de Birmània a través de nois i noies joves que es juguen la vida per fer-les arribar als desplaçats interns. Aung San Suu Kyi fa divuit anys que està sota arrest domiciliari, sense que mai s'ha l'hagi jutjat per res. En el programa es repassa la seva biografia i persones que la coneixen ens expliquen la duresa de tants anys d'aïllament. Aung San Suu Kyi no pot parlar per telèfon, ni rebre visites ni connectarse a internet. L'única comunicació externa és la ràdio. Aung San Suu Kyi no podrà venir a recollir el Premi Internacional Catalunya, com tampoc va poder rebre en persona el Premi Nobel de la Pau ni altres reconeixements per la seva constant lluita pacífica per la llibertat i la democràcia. El programa ensenya algunes imatges desconegudes de l'última gira d'Aung San Suu Kyi, abans que la tornessin a tancar a casa seva. Persones que la coneixen, com el seu advocat o activistes de drets humans, expliquen com l'han afectat tants anys d'aïllament.

Paraula d’avui
Myanmar: Nom oficial de Birmània, estat del sud-est asiàtic, el més occidental de la península d'Indoxina.

Seré jo l’única?

Per molt que sembli impossible, la setmana passada o l’altre, ara ja no ho se, em vaig adonar que hi havia una paraula que sempre havia dit malament. Us recordeu que fa dues setmanes (crec) va estar plovent durant pràcticament durant tots els dies? doncs bé, com ja he comentat algun altre cop, als matins cuido dos nens i durant els dies de pluja, la parada d’autobús s’omple de paraigües, i com ja sabeu, no hi ha cosa més perillosa que un nen amb un paraigües a les mans, perquè no paren de moure’s amb el paraigües a munt i paraigües avall. Doncs en aquesta situació em trobava, amb els meus dos nens i envoltada de paraigües, quan una mare li va dir a un nen: “Vigila amb la barnilla del paraigües, que faràs mal a algú”.
Sentir això em va sorprendre, perquè jo sempre havia dit barilla, segurament influenciada pel castellà, i al arribar a casa ho vaig buscar al diccionari i cert, en català es diu barnilla. Aquesta paraula, la vaig apuntar a la llista de paraules que tinc per comentar (i que últimament no faig) i aquest matí, altre cop exercint la meva tasca de mainadera, llegint el llibre “El zoo d’en Pitus” de Sebastià Sorribas, ha tornat a sortir aquesta paraula i he pensat, “vinga, avui la posaré al blog”, a veure quants ignorants com jo sempre han dit barilla, en comptes de barnilla. Seré jo la única??

Paraula d’avui
Barnilla: Cadascuna de les làmines o tires llargues i flexibles, de fusta, de metall, etc., que formen l’esquelet d’un paraigua, d’una ombrel·la, un ventall, etc.

Paraula pendent

Últimament escric poc, ho se, però si em comprometo a buscar una paraula ho faig. Així que, Anna, aquí tens la teva paraula, ara ja podràs entendre el teu horòscop, si és que recordes què hi posava, perquè de fet ja fa 5 dies que t'he l’hauria d’haver definit, però més val tard que mai.

Paraula d’avui
Col·lació: 1 Àpat lleuger.2 portar a col·lació, adduir alguna cosa, parlar-ne.

Solució a l'enigma: És de dia, per tant, pot veure perfectament el gat.

Fran, te debo una copa de vino.

Enigmes

He modificat una mica tot això, enlloc de fer enquestes, a partir d’ara us plantejaré enigmes (que a mi m’agraden molt), aquest primer no és gaire difícil. Espero les vostres respostes!!! i perdoneu per la falta d'inspiració que estic tenint, prometo escriure més sovint.

Paraula d’avui

Cigaló: copeta d’aiguardent, de rom, d’anís, etc. Cafè amb un raig de licor.

Prou de dir “carajillo”, tenint una paraula tan maca i divertida com aquesta, no deixem que es perdi.

On anirem a parar

Aquets dies hem estat pendents del judici de dos joves que fa tres anys van cremar a una dona en un caixer automàtic de Barcelona. Aquestes notícies fan posar els pels de punta. S’ha de ser molt macabra i malparit per fer el q van fer aquests sers.

Primer van entrar els dos majors d’edat insultant, humiliant i pegant a la pobra dona, després de forcejar una estona van marxar i ella va tancar amb baldó. Al cap de poques hores van enviar al menor d’edat per tal la dona tornés a obrir la porta, cosa que va fer i un cop oberta van tornar a entrar tots i altre cop a torturar a la dona, fins que al final la van ruixar amb dissolvent i li van calar foc.

Morir crema és una de les morts més cruels i que no desitjo a ningú. Ara aquests dies tornem a veure a aquests sers declarant, insultant-se els uns a als altres, i donant una imatge falsa, fent-nos creure que són uns joves, educats, estudiosos, bones persones, parlant en tot moment de la senyora tal (quan fa tres anys no paraven d’insultar-la, ara és senyora i amb un gran respecte, com si no haguessin trencat mai cap plat) i dient que ells no la volien matar.

En aquests casos a mi m’és igual si aquests venien de festa i per això van fer el que van fer, si tenien intenció o no de matar-la, res justifica aquesta acció, no hi ha excuses i es mereixen la condemna més alta que hi pugui haver.

Paraula d’avui

Brètol: Persona sense escrúpols, capaç de qualsevol mala acció.

El crepuscle

Fa dies que tenia ganes de fer aquesta paraula, tot i que potser no està en perill d’extinció, sí que crec que s’usa poc, però a mi m’agrada molt, tant la paraula com el seu significat. Jo, des de sempre l’havia sentit i sabia més o menys el seu significat, però va ser a partir d’una classe de clarinet que per a mi va prendre sentit i des de llavors la tinc sempre molt present.

Va ser deu fer uns sis o set anys tocant un duo de clarinet (ara no he trobat les partitures per dir-vos el nom), en el que tocàvem la partitura correcte, no ens equivocàvem en les notes ni res d’això, però ens faltava trobar el punt d’interpretació correcte. En la música és molt important trobar un significat a cada peça, saber imaginar-te que volia dir l’autor, que ens volen dir totes aquelles notes i donal-s’hi sentit. Qualsevol ajuda és bona, i en aquell cas, la nostra professora, la Queralt Roca (una gran músic i millor clarinetista) ens va dir: imagineu-vos que aquesta part de la peça és el crepuscle, heu de tocar com si fóssiu el sol q surt lentament o que es pon, us heu d’embriagar d’aquest ambient, i realment la peça va canviar al cent per cent i va ser genial. Tan si toques un instrument, com si cantes, si toques amb l’orquestra, amb la banda, amb el cor… facis el que facis, a cada peça se li ha de trobar una paraula, una sensació, una olor… i un cop trobada tindrà sentit i un mateix se sentirà còmode tocant i la gent rebrà la mateixa sensació i gaudirà tan com el músic.

Paraula d’avui

Crepuscle: Claror que hi ha al firmament deguda a la difusió de la llum solar per l’atmosfera, abans de la sortida del Sol (crepuscle matutí) o després de la posta (crepuscle vespertí).

Posem una mica de color a la nostra vida

Avui, he trobat per casa una revista de jardineria (no se pas que hi feia) l’he estat fullejant i hi sortia una gran varietat de flors. A mi les flors em tornen boja, el que donaria perquè cada dia em regalessin un ram de flors, són tan maques, amb aquests colors tan vius. De fet, va haver-hi una època en la qual, cada setmana tenia un ram de flors, estic parlant de l’any de pubillatge. Va ser un any molt maco, en el qual a part de representar el meu poble, i de participar en una tradició del nostre país, coneixent gent i pobles de la comarca, a cada sortida ens regalaven un ram de flors, així que sempre hi havia un gerro sobre la taula amb unes flors precioses.

I per relacionar tota aquesta parrafada amb la paraula d’avui, us parlaré d’una flor concreta, els pipiripips. Són unes flors molt divertides i amb un vermell intens que alegren a qualsevol. Havíeu jugat mai al joc de pollet, gallina o gall?? Quan era petita i era l’època en que començaven a sortir els pipiripips, m’agradava anar a passejar pel bosc, pel riu, on fos i agafar els pipiripips q encara estaven tancats, que no s’havien obert i el joc consistia en agafar-lo i dir: serà pollet, gallina o gall? I llavors mirar si s’havia endevinat. Si el color era blanc, era pollet, si era rosa, gallina i si era vermell, gall. Encara ara a vegades ho faig, quina tonteria, jeje.

Paraula d’avui

Rosella: Herba anual de la família de les papaveràcies, més o menys híspida, amb làtex blanc, de fulles pinnatipartides, flors d’un vermell viu, a vegades negres al centre i fruit en càpsula. Altrament dit pipiripip.

Per què a uns els hi passa el temps tant ràpid i a d’altres tant lent?

Evidentment, jo no tinc la resposta a aquesta pregunta, però és un tema del qual tots podem opinar i donar la nostra opinió. Quants cops, quant et trobes amb la colla el divendres a la nit, un ha dit “ostres, quina setmana més llarga, em pensava que no s’acabaria mai” i un altre ha dit “doncs a mi m’ha passat volant!”. Per què tenim una percepció del temps diferent? Jo crec, primer de tot, que depèn de si tenim coses a fer o no, quan un té poca feina i no té res important a fer, té més números d’avorrir-se i que una hora (que són 60’) se li faci eterna, però, també depèn molt de l’estat d’ànim de cada persona i de com sap enfocar les coses. Jo parlo per mi, però els dies que estic positiva, activa i amb ganes de fer feina, aquell dia em passa volant, en canvi els dies que un està més pessimista, aixafat, cansat… ja pot tenir feina, coses a fer o el que sigui, segur que tindrem un dia llaaaargg.

Quina paranoia, que n’opineu??

Paraula d’avui

Moixaina: Carícia, especialment quan es fa a la cara.

Productes de tardor

Ara que ja hem entrat a la tardor, us passo una recepta feta amb una fruita típica d’aquesta época de l’any, la magrana

Amanida de pernil i magrana

Ingredients

• enciam
• 1 grapadet de nous
• 1 magrana pelada
• 50 g de pernil serrà
• 1 ceba
• Tomàquets cherry
• oli
• vinagre de Mòdena
• mel

Elaboració:

Rentar, escórrer i tallar l’enciam, i afegim la ceba tallada a rodanxes fines, els tomàquets cherry, les nous, els grans de magrana i el pernil tallat a trossets. Per amanir-ho farem amb una vinagreta a base d’oli, vinagre de Mòdena i mel.

I ha moltes més receptes, jo he escollit aquesta, però si algú ens en vol oferir alguna altra ja sap, que ens la faci arribar.

Paraula d’avui

Dimontris: Dimonis. Indica sorpresa, empipament, etc.

Bona noch catalanes i catalaunus

Mentre escric això, estic escoltant Minoria absoluta, un dels millors programes de ràdio que hi ha actualment. Cada dia l’escolto, inclús quan estava a Roma me’l baixava cada dia per internet. Si voleu passar una estona molt molt divertida ja sabeu, de dilluns a divendres a les 12 a Rac1. I com no, un dels personatges estrelles és el president Montilla, amb les seves cabòries i el seu vocabulari tan particular, així que avui tindrem algunes paraules del Montilla televisiu.

Paraules d’avui

Àdhuc: Fins i tot.

Cabòries: Cavil·lacions sense fonament.

Nogensmenys: No obstant això.

Llamp de llamp!

Com sempre, m’agrada tenir contacte amb els nens, i dos o tres dies a la setmana cuido uns nens als matins, els llevo, esmorzar, vestir-se i cap a l’escola. Cada dia, si ens sobra una mica de temps, ells miren una estoneta els dibuixos de la televisió i jo aprofito i llegeixo una estona. Aquests dies, estic llegint els còmics del Tintin, i m’ha cridat l’atenció els insults que diu el capità Hadró, perquè són molt originals, a veure si en recuperem alguns!!

Paraula d’avui

Capsigrany: A part de ser un ocell insectívor de la família dels lànids, de color negrós amb taques blanques i amb les potes blanquinoses, i de ser també una bavosa de roca. També es refereix a una persona de poc enteniment.

Quina hora és?

Tots en un moment o altre hem fet o ens han fet aquesta pregunta, però, sabem dir l’hora correctament? Hi ha molta gent, sobretot castellano- parlants, que es fan un embolic a l’hora de dir l’hora. Anem a fer un repàs:

Tenim l’hora en punt: Les 5 en punt o les 5.

Els quarts: 1 quart de 7 (6:15)

2 quarts de 7 (6:30)

3 quarts de 7 (6:45)

També podem dir: Les 5 i 5; o 1 quart I 5 de 7; 2 quarts I 5 de 8; 5 minuts per les 7…

I el que molts no saben, és que existeixen els mitjos quarts, precisament per aquest tema, ara fa un any vaig tenir una discussió amb un company, perquè deia que m’ho inventava i que només ho deia la meva àvia, i no, existeixen, i de fet és la manera correcte de dir l’hora. Així que direm 1 quart i mig de 8 (7:17); 2 quarts i mig de 9 (8:37)…

Bé se que és una mica enrevessat, però no em se explicar millor, a veure si tots posem en pràctica això de les hores, tot i que crec que la gent del meu entorn ja ho diu correctament.

Paraula d’avui

Badoc: Es diu de la persona que bada (encantar-se). Es diu de la fruita, de la magrana especialment, que abans de collida es bada a la planta. Efecte badoc Alentiment de la circulació en un punt concret causat per la curiositat dels conductors per alguna circumstància externa singular, com ara un accident de trànsit.

A mitjans…

L’any passat, escoltant l’apartat de català al programa Via lliure de Rac1, vaig descobrir que des de sempre hi ha hagut una frase que l’he dit malament. En el programa preguntaven:

Quina és l’opció correcte?

A) a mitjans de juny

B) a mitjans juny

C) a mitjan juny

Per sorpresa meva la resposta correcte és a mitjans juny, jo sempre havia dit la opció “A” i encara ara molts cops ho dic. Ahir, escoltant les noticies, ho vaig sentir i vaig pensar que ho comentaria per si un cas també vosaltres sou despistats com jo.

Paraula d’avui

Daixonses: Dallonses. Mot referit a algú, a alguna cosa o a alguna qualitat de manera imprecisa perquè no es pot o no es vol esmentar.

Hem de ser més puntuals

Una de les coses que més em desespera és haver d’esperar, quedar amb algú i que arribi tard. Ja se que hi ha gent que per naturalesa ( i no diré noms) no sap arribar a l’hora i que eternament seran impuntuals, però per les persones que som normalment puntuals i que ens agrada arribar a l’hora, aquesta espera sens fa eterna (almenys a mi). Durant aquesta espera es poden fer moltes coses, normalment mirem i remirem el mòbil i el rellotge, llegim els cartells de propaganda del nostre voltant o anem caminant sense rumb i donant voltes, el fet d’anar a munt i avall deixant passar el temps, se’n diu vagarejar.

Paraula d'avui

Vagarejar: Anar errant, a la ventura. Estar ociós, deixar passar el temps sense fer cap activitat concreta.

Felicitats a tots els puntuals, i un toc d'alerta als que no ho són.

Tot i que si hagués de vagarejar pels carrers de Freiburg, no em faria res.

No sigueu porucs!!

No pot ser, ja hi ha hagut algunes persones que m’han dit que no fan comentaris al blog per por a equivocar-se i escriure malament, però què passa?? Aquí ningú mossega ni ens menjarem a ningú per fer una falta o expressar-se malament. Vinga, tots aquests que heu entrat i no heu deixat cap comentari per por, ja esteu escrivint ARA mateix, no sigueu porucs:

Paraula d’avui

Poruc: Que s’espanta fàcilment.

I ara retrocedim una miqueta en el temps i recordem una cançó que estic convençuda que molts coneixereu, perquè tots en un moment o altre quan hem anat de colònies, al cau, a l’esplai... segur q l’hem cantat.

El Rock poruc

És fosc, és hora d’anar a dormir.
M’hauré de ficar dins del llit.
Cada vespre neguits i por;
això em passava quan era xic.
La mare: -vinga!, jo deia: -no.
No hi volia anar:
tenia por, molta por...

Vaig mirar sota el llit
oh, oh, oh, oh, oh,
no hi havia ningú
no, no, no, no, no.
Vaig mirar sota el llit
oh, oh, oh, oh, oh,
no hi havia ningú
però tenia por.

A les nits fredes costava molt
sortir de la vora del foc,
entrar tot sol al “quarto” fosc,
sentir el silenci per company,
apagar el llum i esperar la son.
Voltes i més voltes
i la por, molta por.

Vaig mirar sota el llit......

Aquells canguelis i aquella por
vaig descobrir que no m’era bo.
Que no hi havia cap motiu:
- La por és teva, no ve de'n lloc.
M’ho deia l’avi, tenia raó.
- Has de ser valent:
no tinguis por, no, no, no...

Vaig mirar sota el llit.......

Xitxarel·lo

La paraula del dia

Xitxarel·lo: Jove inexpert, de la primera volada. Persona poc seriosa, no gens formal.

També d’un xitxarel·lo se li pot dir ser un baliga-balaga.

Tot seguit us passo un acudit molt bo, que fa humor de tot aquest món de la borsa i la bogeria per comprar i vendre accions. En aquests temps de crisi més val riure hahaha.

Donar peixet

Heu sentit mai aquesta expressió, segur que sí, però sabeu d’on ve?, què significa exactament? Tot seguit ho descobrirem, perquè estic segura que no ho sabeu, almenys jo, no ho hagués dit mai.

Donar peixet: posar les coses fàcils, donar certa avantatge, rebaixar l’exigència.

Aquesta frase per molt estrany que ens sembli, no té res a veure amb peix, sinó que prové de péixer: donar aliment a una criatura, un malalt, una persona gran... donant-li el menjar triturat, xafat mastegat amb una facilitat màxima a la boca. D’aquí que vulgui dir facilitar les coses. En un principi volia dir donar de menjar al bestiar, però si anem més enrere, al llatí Pasco, portar el bestiar a l’aliment, és a dir, pasturar. El participi de pasco és pastum, per tant pastura, pasturar, pastor tot esta relacionat amb el verb péixer.

Però aquest verb (péixer) és molt difícil de conjugar: jo peixo, peixes peix. Imperfet d’indicatiu: jo peixia, peixies, peixia, peixem. Present de subjuntiu: jo peixi, peixis, peixi, pasquem( del pasco ). Imperfet de subjuntiu: pasques… i el participi encara és més complicat, però si pensem amb altres formes semblants com néixer i créixer ens serà més fàcil i sabrem que el participi és, he pascut, havia pascut… així que sent un verb tan complicat de conjugar tranquils si us equivoqueu, és normal.

Si us agrada saber el significat de les paraules i d’on provenen, us recomano escoltar cada dia de dilluns a divendres a les 10 del matí Rac1, la paraula del dia amb Ramón Solsona, és molt interessant.

P.D. Rosa m'he vist obligada a posar la foto perque descriu molt bé la paraula péixer, jejeje

Anem a la muntanya?

Paraula del dia

Cruiximent: Estat de fatiga extrema amb fort sofriment del cos o d’una part del cos. Cruiximent d’ossos.

Quan fem una activitat física fora del que ens és habitual, ens surten les maleïdes “agulletes”, doncs perquè ho sapiguem tots, en català, d’aquestes agulletes se’n diuen cruiximents, per evitar aquestes molèsties el que hauríem de fer tots, és una miqueta d’exercici cada dia per tenir el cos ben entrenat.

I després de parlar-vos dels cruiximents, us proposo una excursioneta a Montserrat, molt senzilla, per anar fins a Sant Jeroni, qui si apunta??

Per començar, tenim dues opcions o iniciar la nostra excursió a St. Miquel fins a St. Joan o pels que vulguin una excursió més suau, pujar a St. Joan directament amb el funicular. Tot depèn de les ganes que es tingui de caminar, però si hi ha temps, jo recomano pujar per St. Miquel, que tot hi haver-hi molta pendent, es pot fer tranquil·lament parant de tant en tant. Un cop a St. Joan agafem el camí que surt cap la dreta, passant per sota l'escala de l'estació superior del funicular, direcció Sant Jeroni (oest).
El camí durant els primers dos terços esta molt ben senyalitzat i arreglat i es pot considerar una passejada.
Passarem per sota les Gorres, a la regió de Tebes (o de les Magdalenes): La Gorra Marinera, la Magdalena inferior, l'ullal de la Magdalena, la Magdalena Superior i la Gorra Frígia.
Desprès de la cruïlla amb el Camí Vell de Sant Jeroni, el camí comença a pujar una mica més i al cap de poc arribem a la capella de Sant Jeroni. D'aquí continuem primer per un camí empedrat i desprès per uns centenars de graons fins al cim de Sant Jeroni a 1.224 m d'alçada. Al mirador del cim podem contemplar el Pirineu i tota la zona oest de la Serralada: Montgros, Ecos, Frares i Agulles.
Per tornar al Monestir, seguirem el mateix camí fins la cruïlla per agafar el Camí Vell de Sant Jeroni, que baixa per dins el torrent de la Vall de Santa Maria fins al Pla dels Ocells, aquí el camí travessa el torrent i continua al peu de la Panxa del Bisbe, pujant una mica i on comencen unes llargues escalinates que ens duran fins al monestir de Montserrat, passant per l'estret Pas dels Francesos.

perquè a vegades llegim articles i no entenem ni un borrall?

Fa uns dies escoltant la ràdio parlaven d’aquest tema i van explicar que per saber si un text serà entenedor o no s’ha de calcular l’índex de boira. Seguidament us explico com fer aquest càlcul. És una dada que podeu tenir en compte sempre que hagueu de fer algun article, així sabreu si la gent us entendrà o no.

Com calcular l’índex de boira

- Escull el fragment d’un text qualsevol

1. Calcula la mitjana de paraules per frase. Per fer-ho divideix el nombre de paraules del fragment pel nombre de frases del fragment.

Obtens el resultat A

2. Compta les paraules que tenen 3 síl·labes o més. Exclou els noms propis i els verbs conjugats però inclou els infinitius, els participis i els gerundis.

Obtens el resultat B

3. Suma A i B i n’obtens el resultat C

4. Multiplica C per 0,4 i el resultat és l’índex de boira

- Serà un bon text si obtens un nombre inferior a 15
- El text serà regular si obtens un nombre de 15 a 20
- El text serà complicat si el nombre és superior a 20

La paraula d'avui

Atzucac: Carreró o camí sense sortida. Cul-de-sac

Llaminadures

Benvinguts al món de les paraules, jejeje, no se pas el que durarà, però això d’estar malalta fa que la meva inspiració aflori, així que a partir d’ara les meves llaminadures seran totes aquestes paraules que s’estan perdent. I com he dit aquí al costat a l’apartat de “qui soc jo”, vull que tots hi participeu amb els vostres comentaris i que feu propostes o recomanacions. Ja se que avui en dia costa molt trobar temps per escriure i que tots, uns més que d’altres, anem atabalats, però a veure si de tant en tant fem algun comentari.

Paraula d’avui

Llaminadura: Menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc.

S'ha acabat dir xuxes!! (serà difícil, ho se)

I per començar bé el blog, he trobat una recepta per fer llaminadures a casa, a veure si algú s’anima i ens en prepara unes quantes.

Ingredients

1 sobre de gelatina de sabor
2 sobres de gelatina neutra
aigua o suc o llet: el doble de volum que de gelatina de sabor
sucre: el triple de volum que de gelatina de sabor, i una mica més per arrebossar després les llaminadures

Posar els ingredients a un cassó a foc suau, vigilant sobretot que no bulli, i movent contínuament, durant uns deu minuts.

Es pinzellen amb oli de gira-sol motlles petits de silicona, glaçonera o una placa de silicona, i s'hi posa la gelatina, es deixa refredar i a les 12 hores es desemmotlla i es passa pel sucre.

També és pot pinzellar una safata del forn i després es talla la gelatina cadascú al seu gust.