26 de desembre 2011

ho! ho! ho! un regal pel blog!!!!


Ja sé que acabo de fer una entrada, però és que no m'he n'he pogut estar, acabo de fer una gran descoberta!!!! He descobert una paraula que no sabia, i he decidit compartir-la amb tots vosaltres i de pas, fer-li un regal al blog Llaminadures. Sí! no m'he tornat boja no, acabo de trobar una paraula una mica estranya, que jo desconeixia per complet, però que al llegir-la se m'han obert els ulls i m'ha vingut una somriure a la boca jajaja jo i el llaminadures ens hem mirat i hem dit " guaita, una paraula germana o cosina" jajajjaa

Ja heu endevinat de quina paraula es tracta? una pista... l'he esmentat a l'entrada anterior... no? no sabeu quina és?!?!?

segona paraula d'avui

llepolia: 1. Qualitat de llépol. 2. Llaminadura.
llépol: Llaminer

La coneixíeu???

25 de desembre 2011

Ja ha passat Nadal!!


Un any més ha arribat el Nadal, aquesta data tan senyalada que a molts els il·lusiona, els excita, els transporta un altre cop a la infantesa, els fa somniar... i a d'altres els deprimeix i se'ls fa pesat haver d'aguantar a la família i els dinars.

Aquí on estic, ho viuen molt, es passen setmanes parlant del Nadal i comprant regals jaja es tornen bojos, uns regals que els porta el Santa Claus, aquest home barbut que mica en mica, com si es tractés d'una competició, va guanyant terreny al nostre estimat Tió!! Des d'aquí faig una crida perquè no es perdi aquesta tradició tan bonica del tió.

Avui és Nadal, dia en què diuen allò de "cada ovella al seu corral" jo m'he desviat una mica, he agafat el camí més llarg, i no arribaré al corral fins d'aquí 3 dies jeje però al matí he trucat a la família, per saber com estaven i desitjar-nos un bon dia, i també he trucat a l'Andrea, un italià més català que molts catalans, parla un català perfecte, impecable i celbra totes les nostres tradicions jajaja ja m'ha explicat que en Piero (el meu "nebodet") de tan sols 3 mesos i mig, ja ha fet cagar el tió jeje que bonic! i ja estan pensant el lo màgic que serà d'aqui 3 anyets, anar d'excursió al bosc i trobar un tió màgic per portar-lo a casa i cuidar-lo.

Vinga va, no perdem les nostres tradicions, que vingui el Pare Nadal si vol, però fem cagar el tió!!!!!

paraula d'avui

tió: 1. Tros de branca o de soca gruixuda, especialment el que es destina a ser cremat 2. Tió que per Nadal es fingeix que, a força de cops de bastó dels infants, arriba a cagar torrons i altres llepolies.

Per cert, parlant de tradicions, espero que hagueu estrenat alguna coseta, perquè ja sabeu allò que diuen... "per Nadal, qui res no estrena, res no val" jejeje


22 de desembre 2011

passió pels llibres


Jo sabia que si avui, anava a Oxford acabaria gastant jeje però estic contenta, perquè a part d'algun regalet pel meu germà preferit jeje (sí Bernat, ja saps que per tu sempre tinc algun pound per gastar) m'he comprat 3 llibres!!!! M'encanta anar a les llibreries, m'hi puc passar hores, i no és broma, gaudeixo fullejant els llibres, agafant-los, rellegir-los, mirar les portades... a vegades sec, llegeixo un parell de pàgines, els deixo... és una afició jeje i això que no em considero una gran lectora, perquè llegeixo poc, vaig a èpoques. Espero haver fet una bona elecció i que m'enganxin moooolttt, perquè un llibre que enganxa, és una delícia.

Paraula d'avui

fullejar: passar els fulls d'un llibre, d'un dossier, etc., llegint-ne alguna cosa, mirant il·lustracions, etc.

Tinc moltes ganes d'escriure, de comentar paraules, però tenia ganes de oferir-vos alguna paraula bonica i al mateix temps interessant, però res, que les paraules que trobo avui, no em convencen gaire, dec estar faltada d'inspiració.
Tot i així, sempre que fullejo el meu diccionari particular, hi ha alguna paraula que em crida l'atenció. He llegit salpicó i he pensat "uiss, m'agrada aquesta paraula" i de salpicó he passat a salpicar, i aquesta, és la paraula que m'ha xocat, jo pensava que salpicar no era correcte en català, sempre m'havia sonat malament jeje però anava errada. Apali, una paraula més que podem utilitzar en la nostra llengua!


paraula d'avui

salpicó: acció i efecte de salpicar
salpicar: Espargir sal o una altra substància pulverulenta o un líquid sobre una cosa.

08 de desembre 2011

Mitja horeta de calor no estaria malament!!!


Ahir a la nit, vaig descobrir un blog nou, "treballem la llengua i la cultura catalanes" (el teniu aquí al costat per si el voleu consultar), però com era tard, avui l'he començat a tafanejar una miqueta, i ves per on, he descobert la paraula d'avui, guingueta. La veritat, és que quant l'he llegit em sonava una mica, però al mateix temps no en tenia ni idea jaja, diguem que guingueta, seria la traducció de "chiringuito", i he pensat que estaria bé comentar-la aquí al Llaminadures, però com soc un despiste, ja m'he n'havia oblidat, però... fa 5 minuts he sortit al carrer per treure el contenidor blau (que som dijous i toca) i m'he GLAÇAT, literalment. Avui està fent molt vent, i ara a aquestes hores ja de per si fot rasca doncs m'he quedat garratibada jajjaa així que al entrar a caseta m'he recordat de la guingueta, del sol, de la platja, de la calor.... per entrar una mica en calor jeje

paraula d'avui

guingueta: Barraca de fira. Cantina

05 de desembre 2011

Guardapols


Estava buscant una altra paraula per comentar (que encara no he trobat) i consultant el meu diccionari particular, he trobat aquesta. Ja se que soc una mica rara o curiosa potser, però m'encanta de tant en tant agafar el meu diccionari, que és una miqueta totxo, i anar llegint les paraules i els seus significats jeje mira, manies que té la gent. Al llegir aquesta paraula tan maca, guardapols, em va fer pensar en el meu avi Joan. Ara que visc lluny de casa, hi ha moltes paraules que no les escolto, i aquesta n'és una. La coneixieu? la Marta no l'havia sentida mai, però jo sí, i tant jajaja el meu avi cada dia de l'any per estar per casa es posa el seu guardapols, i si algun dia se'l descuida, no patiu, que sempre al darrere hi ha la Pepita que ja rondina (amb carinyo): "Joaaannn, posa't el guardapols, que sino et tacaràs!!" jajaja i així és com aquesta bonica paraula ha passat a formar part del meu vocabulari diari.

Paraula d'avui

guardapols: 1 Qualsevol cosa (llenç, posts, tapes, etc.) que es posa damunt d'una altra per preservar-la de la pols. 2 Bata que serveix per preservar els vestits de la pols. 3 Marc de protecció d'un retaule.

I un personatge molt famós que sempre duia un guardapols, era el Sr. Encarregat jeje de Filiprim.

11 de setembre 2011


Sempre he estimat la meva terra, la meva llengua, la meva cultura, les tradicions que tenim, el meu poble... el meu PAÍS. Però quant estàs lluny de tot això, és quant realment descobreixes com ho estimes i com d'orgullós estàs de ser català i de parlar català. Però gràcies a les noves teconologies, a persones que pensen en mi i em posen al dia de tot,a la família, no em sento gens despenjada de Catalunya, i és que no em vull perdre cap detall de tot el que passi, sigui bo o dolent, si tenim alegries, vull riure i viure-les amb tots vosaltres i si ens ataquen i ens toquen la pera, vull queixar-me, lluitar, mobilitzar-me i cridar fins a quedar-me afònica, per aconseguir la nostra fita....LA LLIBERTAT!!

paraula d'avui

lliure: Es diu d'un estat, d'un poble que exerceix el poder amb plena sobirania.

Sobirania: Poder suprem reconegut a l'estat que implica l'exclusivitat de la seva competència en el territori nacional i la seva independència absoluta en l'ordre internacional.

nació: Conjunt de persones que tenen una comunitat d'història, de cultura, sovint de llengua, i que se senten participants en un projecte polític comú, amb consciència de la pròpia diferència respecte a la resta de comunitats humanes i amb voluntat d'autogovern i d'independència política.

independència: Situació d'un grup, d'un poder, d'un estat, etc., que no està sotmès a cap altre estat.

Per acabar us posaré un parell de poemes que he trobat i que m'han agradat jeje un parla de Catalunya i l'altre de la nostra estimada llengua, el català, que des de sempre ha estat castigat, però que gràcies a tots nosaltres ha tirat en davant i mai la deixarem morir.

Per veure bé Catalunya,
Jaume I d'Aragó
pujà al cim de Sant Geroni
a l'hora en què hi surt el sol;
quin pedestal per l'estàtua!
pel gegant, quin mirador!
La àligues que hi niaven
al capdamunt, li fan lloc;
sols lo cel miraven elles,
ell mira la terra i tot;
que gran li sembla i que hermosa
l'estimada del seu cor.


Jacint Verdaguer


La llengua trossejada

Amb un escamot de tropa

n’és vingut un capità;

un home en tota la vila

ben segur no trobarà.

Vells i nois, per nostra terra,

lluiten valents molt tems fa;

les dones, tot fent desfiles,

no paren mai de cantar.

La cançó no l’entén gaire,

no l’entén el capità;

però li escou la tonada,

que fins el fa trasmudar.

-No puc més- diu al corneta-,

tot seguit ja pots cridar

que ventaré una mordaça

al qui canti en català.

Les dones senten la crida

i se’n posen a cantar;

per cada carrer que passa

un cor se sent esclatar.

En oir tantes cantúries

perd el seny el capità;

empaita una pobra dona

que, estranyada, se’l mirà.

La dona s’atura i canta,

canta ardida en català;

bufetada que li’n dóna

no la fa pas gens callar.

Dins de la boca, amb quimera,

un drapot li fa posar;

els llavis encara es mouen,

es mouen en català.

Allavors li clou els llavis,

posant-hi a sobra la mà;

mes encara els ulls li parlen,

li parlen en català!

Li lleva el drap de la boca

i amb el sabre se n’hi va;

deix la llengua trossejada,

que mai més podrà cantar.

El fill que duu en ses entranyes

la qui ja no pot parlar,

dins el ventre de sa mare

ja glateix en català.


Frederic Rahola Trèmols

29 d’agost 2011

Els llimbs


Cada dia s'apren alguna cosa, i jo amb la Marta ja n'he après unes quantes. Fa uns mesos mentre estàvem en una de les nostres xerrades, assegudes a la moqueta de l'habitació, la Marta em va dir:

- Helena, encén el llum que estem als llimbs.

Jo molt obedient, el vaig encendre, però acte seguit li vaig dir:

- que estem a on??

I d'aquí va sortir l'explicació d'una frase que jo mai havia sentit, estar als llimbs, que s'utilitza quant hi ha poca llum, en la penombra. Vosaltres ja la coneixíeu?

Tot i així, jo l'he buscat i no em surt exactament aquesta definició, a mi em surt, que estar als llimbs vol dir no estar ben informat.

Algú em pot dir quant l'utilitzeu vosaltres?

paraula d'avui

llimbs: 1.Segons la doctrina tradicional catòlica, lloc de felicitat natural on van els infants morts sense haver estat batejats. 2. No estar ben informat d'una cosa.

27 de juny 2011

A treure la pols als diccionaris!!


Avui toca a homenatjar a un grup que per mi és genial, els Antònia Font. Un grup que sense fer bandera de la seva llengua, simplement fa música i canta, i s'ha obert portes a tot arreu. Ara després de 5 anys de silenci ha tret “lamparetes” un disc q és una delicia amb cançons tan maques com “icebergs i guèisers” la cançó d'amor de “ calgary 88”, “Clint Eastwood” o una que a mi m'injecta energia “me sobren paraules”.

Els diccionaris estan plens de paraules gratis, , diu la cançó i és ben cert, així he trobat moltes paraules desconegudes per mi, o a vegades he trobat inspiració per aquest blog jeje. Us recomano aquest disc, i tots els que han tret, “com coser i cantar” que és una meravella, amb la orquestra. Només cal que busqueu al youtube les cançons que van fer al liceu amb l'orquestra i flipareu.

La paraula d'avui

lapislàtzuli: Pedra de color blau intens, utilitzada en ornamentació i en joieria, composta essencialment de latzurita, i de vegades de calcita, pirita, etc.

A la cançó de “me sobren paraules” anomena la paraula lapislàtzuli, entre d'altres, i d'ella diu que és una paraula molt guapa jeje.

Bé, interesseu-vos per les paraules i gaudiu d'aquesta cançó.


12 de març 2011

Un món de mocadors

He dubtat molt si posar aquesta entrada al blog d'Anglaterra o al llaminadures, però al final aquí estic, serà una entrada llarga, però interessant (almenys jo m'he endinsat en un món de mocadors) i tot perquè aquí on estic cada dia entren a la botiga o les veig passar pel carrer unes quantes dones amb burka o nicab, i després de 4 mesos, encara em xoca.

El hijab: també anomenat mocador islàmic o vel islàmic, és un mocador que, en molts països de cultura musulmana, les dones es posen al cap per cobrir-se els cabells i el coll quan estan en públic.

El o la burca: és una vestimenta tradicional que porten algunes dones de certs països musulmans, basant-se en una interpretació estricta del codi islàmic del vestit segons la qual la dona hauria de cobrir-se completament en públic. N'hi ha diversos models, dels quals se'n poden destacar dos:

  • El primer, usat al sud de l'Iran, és un tipus de vel que es lliga al cap i que cobreix la cara a excepció d'una escletxa a l'altura dels ulls perquè la dona hi pugui veure.


  • L'altre és l'anomenat txadri i conegut com a "burca completa" o "burca afganesa", roba d'una sola peça que cobreix el cos de cap a peus i que sol ser de color blau. Aquí, per a veure-hi, hi ha un vel reixat que permet que la dona miri però que evita que la gent li vegi els ulls.

El nicab: de vegades anomenat vel integral, és un mocador que es posa al cap per cobrir els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls. Com l'hijab, és un mocador o vel islàmic. Però l'hijab cobreix només els cabells i el coll, deixant lliure tota la cara, i pot ser de qualsevol teixit, i estar lligat amb diversos abaloris. El nicab pel contrari sol ser llis i fosc, habitualment negre, i només deixa oberta una ranura a l'alçada dels ulls, per a poder veure-hi. Tampoc s'ha de confondre amb la burca, que cobreix tot el cos i sol ser d'un color més lluminós, típicament blau elèctric. El xador és una peça de vestir per al cos sencer, que en principi deixa lliure la cara.

El xador: És un gran mocador semicircular que queda obert per davant, sense botonadures ni costures. Es posa per sobre del cap i el cos, de vegades ajustat a sota el coll, a un costat, amb una agulla decorativa. Segons les regions poden ser negre o bé de colors, sovint estampades. Aquesta peça es posa per sobre de totes les altres i, especialment al camp, pot ser més curta.


26 de febrer 2011

Què és allò que ens agrada tan fer??


Amb el llibre que estic llegint, retrobo un munt de paraules que vull compartir amb vosaltres, però avui m'he recordat d'una expressió que volia comentar fa molt de temps i per qüestions que no venen al cas no ho vaig fer.

Que és allò que a tots ens agrada fer?? si home, allò que tons diem que no fem i que tant critiquem però que en realitat sí que fem (upsss ja se m'ha escapat!! jeje), clar, CRITICAR, i no digueu que no, perquè mentiríeu, tots critiquem, crec que és innat jajaja a tots ens agrada fer anar les tisores!!

Paraula d'avui

Fer córrer les tisores: criticar

Fer córrer l'arpa o l'ungla: agafar coses, lladreguejar

Apa, ara ja podeu fer córrer les tisores i deixar-me verda jejeje

25 de gener 2011

Operació trasllat


Hola!!
quant de temps sense actualitzar aquest blog, però ara estic disposada a tenir-lo actualitzat, i em servirà de font d'inspiració un dels lllibres que estic llegint actualment "maletes perdudes" de Jordi Puntí, estic molt al principi del llibre, però a part que l'argument m'agrda i m'atrau, em fascina el vocabulari que utilitza. A mida que vas llegint, et van apareixent paraules que feia molt que no recordava i això m'agrada jejeje.
Per tornar a reenganxar el blog i aprofitant que el llibre parla de mudances, doncs la paraula escollida és: mudança.
M'he recordat fa un parell d'anys, quan amb la colla només parlàvem de trasllat de pis, diumenge trasllat, tal dia trasllat... perquè no dèiem mudança? Trasllat existeix, sí, i és un sinònim de mudança, però pel fet de canviar de casa o pis, és més correcte el verb mudar. Quina paraula més maca jeje mudar.
He buscat mudança al diccionar i m'envien a mudament i d'aquí a mudar.

paraula d'avui
mudança: m'envien a mudar que té mooooltsss significats jeje i us els poso tots perquè són molt interessants.
mudar: Reemplaçar (una cosa) per una altra de la mateixa espècie. Mudar els botons d'un vestit, el pany d'una porta...
Un animal, sofrir la caiguda i la renovació de les plomes, pèl, pell..
Mudar la veu. Canviar la veu a l'època de la pubertat.
Mireu si fem coses en un dia que podriem utilitazar la paraula mudar jajaja
Mudar la cara. Canviar l'expressió de la fesomia després d'una malaltia, per un accident o afecte.
Treure el vestit (a algú) i posar-l'`n un altre.
Sofrir un canvi, El temps ha mudat.
Deixar, treure, una cosa, i agafar-ne, posar-ne una altra. Mudar de casa o d'ofici.
Anar a viure a un altre lloc.
Mudar de pèl. Canviar de condició.
Mudar de bandera. Mudar de partit, d'opinió...
Mudar de camisa.
Mudar de color. Empal·lidir o enrojolar-se