Final feliç...

Us recomano que recupereu la secció “El final feliç” del passat dilluns 26/09 del programa Islàndia de rac1. Els dilluns, el final feliç va a càrrec de Marina Rossell i aquest cop parlava del plaer de trobar la paraula justa, adequada,  per descriure una sensació, un moment, un estat d’ànim... I durant uns minuts van enumerar un reguitzell de paraules i expressions, algunes que les usem molt, d’altres que les tenim una mica oblidades i que segurament algun dia d’aquests en recuperaré alguna aquí al blog.

M’agrada que de tant en tant, a la radio, algú també li agradi parlar de paraules, expressions, trobar aquelles llaminadures, aquelles perles de la llengua que tenim enterrades, com recança, fer el passerell en comptes de  dir capullo, golafre, mala maror, buscar murga en comptes de follon... Em va captivar, que algú tingui aquesta fascinació per les paraules com jo, que no soc poeta, ni escriptor ni tinc carrera, però que a voltes, m’agrada agafar el diccionari, descobrir paraules i compartir-les amb vosaltres.

Paraula d'avui

Capteniment: Manera de captenir-se, de presentar-se.
Captenir-se: Comportr-se

mmmmm.... vull una bona torrada amb formatge fos...

Una tema típic i recorrent quant algú parla amb una embarassada, és demanar si tenim molts “antojos” o capritxos. És com un tema que sempre fa gràcia “ ja has tingut algun “antojo”? I la veritat és que jo, necessitat necessitat de menjar una cosa concreta en un moment concret no he tingut, ni he enviat la meva parella a les 3 de la matinada a buscar-me una hamburguesa, ni maduixes amb nata, ni res per l’estil, com passa a les pel·lícules. Però si que es veritat que hi ha menjars que venen més de gust que d’altres, o aliments que abans m’agradaven i ara en canvi, els aparto una mica.

La primera part de l’embaràs, els 4-5 primers mesos per exemple la nocilla (una cosa que em torna boja) no em venia gens de gust, ni cap tipus de xocolata, ni gaires dolços, i en canvi ara cap al final si que en tinc més ganes, o el peix que abans en menjava i m’agradava, ara he de fer esforços per acabar-me’l. L’única cosa que potser podria qualificar com a capritx, i que durant tot l’embaràs m’ha vingut de gust i en menjaria a tot hora, és el formatge fos, quan penso en formatge, me l’imagino ben fos, en una pizza, en una torrada, un bikini... mmmm se’m fa la boca aigua només pensar-ho. Però ni en menjo cada dia, ni he fet cap espectacle per tenir formatge fos a cada àpat jejeje així que no se ben bé si qualificar-ho d’”antojo” o no.

Però bé, no em vull desviar del tema, ni enrotllar-me més, la paraula que vull comentar avui, precisament és “antojo” tothom la utilitza, el primer que diem sempre és “antojo” i després, potser perquè sona malament, ja diem desig, capritx o alguna cosa per l’estil, però igualment al cap de tres segons tornem a dir “antojo” i ens quedem tan amples, i jo la primera. Així que ahir finalment, vaig buscar la traducció al català i la paraula que hauríem d’utilitzar a part de les ja dites, és antull. I dic hauríem, perquè soc ben conscient que no l’utilitzarem pas, perquè ni hi pensarem, i en cas que ho fem, segur que ningú ens entén, però algú ho havia de dir.

Paraula d’avui

Antull: Capritx.

Capritx: Propòsit vingut a algú sobtosament, sense motivació aparent.

Estintolar...

Sempre hi ha paraules que em sorprenen quant les llegeixo o escolto,  i tot i que  a vegades puc deduir el que volen dir per el context, sempre les busco al diccionari. M’agrada saber el seu significat, soc molt curiosa en aquest sentit.

L’altre dia vaig llegir al diari que els bombers havien estintolat un edifici, pel context vaig saber perfectament que volia dir,  però la paraula utilitzada, no l’havia sentit mai, i si no arriba a ser pel context, mai hagués dit que voli dir apuntalar. No se, estintolar, sona a una paraula divertida, graciosa i l’hagués posat en qualsevol àmbit excepte al que realment ha d’anar.

Paraula d’avui

Estintolar: Apuntalar

Apuntalar: 1. Sostenir amb un o més puntals( alguna cosa). 2. Posar-se convenientment descansant en alguna cosa ferma per exercir o resistir un esforç sense cedir. 3. Prevenir-se de la protecció d’algú en una empresa.