Això és el que vaig sentir durant uns dies fa un parell de setmanes, quan jo estava a casa a les tardes, quan ja començava a fosquejar més d’hora. Quan podia anar a recollir el nen al l’escola, ens quedàvem una estona jugant al carrer i després tranquil·lament tornàvem a casa i ell estava tranquil mirant la tv o jugant, dibuixant, el sopar s’anava fent i jo estava al balcó recollint o estenent la roba i de sobte em quedava quieta mirant el cel i pensava…
M’agrada aquesta sensació de caliu, de casa, que em transporta a la meva infantesa, a casa els avis.
Quan tornava de l’escola o de música, i abans de pujar a casa sempre passava primer per casa els avis a veure’ls, i seia al sofà amb l’avi, i la iaia estava a la taula cosint, pintant-se les ungles o pelant patates pel sopar i a la tele hi havia tv3.
Són moments que m’agrada recordar, i no se perquè, sempre els tinc en aquesta època de l’any, quan comença l’escola, la tardor, i el cel comença a canviar de colors més d’hora, i tornen les rutines després de l’estiu.
Això és el que sentia durant uns dies fa un parell de setmanes. Sempre dura només uns dies, que els gaudeixo molt. Ara ja em costa més tenir aquesta sensació, perquè he tingut uns dies de mooolta feina, d'estrès, de refredats, de dormir malament, de problemes o imprevistos, i les sensacions ja són unes altres.
Però cada any, quan arriba aquesta època, espero tornar a tenir aquests sentiments, aquestes sensacions i les visc amb intensitat i felicitat.
Paraula d'avui
Caliu: 1. El que resta d’un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra. 2. Afecció, passió, etc. extingida aparentment.
