2020

Un any estrany, un any llarg que sembla que no arribi a la fi, i al mateix temps un any amb llacunes, perquè aquells 3 mesos tancats, es van fer eterns, però al mateix temps sembla que l’hivern ha desaparegut.

Aquell confinament de 3 mesos va ser diferent per tots. Uns han tingut temps per pensar, per descansar, per estar amb els seus i gaudir de la família, uns altres han gaudit de la família, sí, però, potser massa. Uns altres han conegut massa de prop la soledat. Uns han fet molt d’esport a casa, gairebé tots en un moment o altre hem cuinat pa, o pastissos, o plats nous. Els que tenen fills grans han estat més tranquils, però potser han vist com s’aïllaven en el seu món de tecnologies i no parlaven, i els que teníem fills petits, millor no parlar-ne, a les 7 del matí ja estàvem desperts i al cap d’una hora ja pensàvem quan arribarien les 9 de la nit, perque un nen de 3 anys té tanta energia que no podíem amb la nostra vida.

Però ha passat el confinament i hi ha vingut la desescalada, les fases, els trams, els ara obrim, ara tanquem, els tocs de queda, els ara es estiu i no passa res, ara tornem enrere. Ara es Nadal i fem màniga ampla i ai!!! l’hem cagat, tornem altre cop enrere, i així anem. Necessitem que ens prohibeixin, perquè si ens ho deixen a les nostres mans, no fem cas. Ens dónen el dit i agafem el braç i no ens n’adonem que estem perdent una generació a marxes forçades, i que d’altres ho estan passant molt malament.

No tots ho fem malament, i sabem que hi ha gent que no es morirà del virus, però que potser es morirà de gana. Però potser és millor patir econòmicament, que perdre un esser estimat. Entre tots ho farem tot, però potser que els polítics també es centrin una mica, i s’estrenyin el cinturó, ara és el moment de gastar els superàvits, de redistribuir les partides i de treure els diners de sota les pedres. Quan tot això passi ja parlarem de com recuperar el perdut, però ara no, ara posem tots els esforços en ajudar als que ho necessiten.

Ha estat un any dur per molts, per uns altres,ha sigut un any de conciliar vida labora i familiar, però el que està clar, es que ha estat un any que ens ha marcat, i que potser ens farà canviar una mica.

I em vénen moltes paraules per definir aquest any: merda, mascareta, confinament, covid, pandèmia, toc de queda, fases, desescalada, grup bombolla, mort, dolor, esperança, vida, família, erte, gel hidroalcohòlic, distància… però la que per mi descriu aquest any, és paciència.

De paciència en necessites molta quan et tanquen a casa i no pots sortir, i tens un nen de 3 anys, incansable, tossut, amb la bateria a full tot el dia, que vol fer mil coses cada dia i tu només demanes 10 minuts per descansar. Paciència saber si passarem de fase o no, paciència per anar a comprar i fer cua al carrer a 2m de la persona del davant. Paciència per cobrar del Sepe, paciència perquè algú del Sepe t’agafi el telefon, paciència perquè tornem a tenir fases, ai no, trams i no sabem fins a última hora si passarem al tram 2 o no. Moolta paciència per aguantar als polítics, que com que sempre, estan pensant en les eleccions i ens tracten com idiotes, i no volen prendre decisions i es passen la pilota, es barallen públicament, es contradiuen, es diuen retrets, i al final els culpables som nosaltres per no fer el que ells volen que fem i que per no dir-ho donen tantes voltes que no entem res.

Finalment, paciència amb la gent que no sap que la mascareta es porta per sobre el nas, però clar, s’ha d’entendre, per dur la mascareta correctament, es necessita un títol especial, molt difícil d’aconseguir perquè dur la mascareta es complicadíssim… i finalment, si treballes de cara al públic, sobretot a una botiga, necessites un plus de paciència per aguantar als clients que no es volen posar el gel hidroalcohòlic, i has d’aguantar els seus comentaris, de ja me n’he posat a la botiga del costat… Ai, ens caurà la pell a trossos… ens quedarà la pell molt resseca de tan gel… uff i a sobre fa mala olor… DONCS SI TAN LI MOLESTA POSAR-SE GEL, NO VINGUI A COMPRAR, O POSIS GUANTS, PERÒ NO EM TOQUI LA PERA, QUE JO TAMBÉ M’HE L’HE DE POSAR I NO LI TOCO ELS COLLONS A NINGÚ… Quanta paciència estem tenint aquest any 2020.

Però com diu en Basté, tranquils que ja queda molt poquet perquè s’acabi aquest any i començar-ne un de nou, que tot i que comença una mica coix, segur que només pot anar a millor.

Paraula d'avui

Paciència: 1. Qualitat, virtut, de qui sap suportar els mals amb fortitud, sense plàner-se'n. 2.Qualitat de qui suporta amb calma l'espera d'una cosa que tarda, la durada d'un treball.