Seré jo l’única?

Per molt que sembli impossible, la setmana passada o l’altre, ara ja no ho se, em vaig adonar que hi havia una paraula que sempre havia dit malament. Us recordeu que fa dues setmanes (crec) va estar plovent durant pràcticament durant tots els dies? doncs bé, com ja he comentat algun altre cop, als matins cuido dos nens i durant els dies de pluja, la parada d’autobús s’omple de paraigües, i com ja sabeu, no hi ha cosa més perillosa que un nen amb un paraigües a les mans, perquè no paren de moure’s amb el paraigües a munt i paraigües avall. Doncs en aquesta situació em trobava, amb els meus dos nens i envoltada de paraigües, quan una mare li va dir a un nen: “Vigila amb la barnilla del paraigües, que faràs mal a algú”.
Sentir això em va sorprendre, perquè jo sempre havia dit barilla, segurament influenciada pel castellà, i al arribar a casa ho vaig buscar al diccionari i cert, en català es diu barnilla. Aquesta paraula, la vaig apuntar a la llista de paraules que tinc per comentar (i que últimament no faig) i aquest matí, altre cop exercint la meva tasca de mainadera, llegint el llibre “El zoo d’en Pitus” de Sebastià Sorribas, ha tornat a sortir aquesta paraula i he pensat, “vinga, avui la posaré al blog”, a veure quants ignorants com jo sempre han dit barilla, en comptes de barnilla. Seré jo la única??

Paraula d’avui
Barnilla: Cadascuna de les làmines o tires llargues i flexibles, de fusta, de metall, etc., que formen l’esquelet d’un paraigua, d’una ombrel·la, un ventall, etc.