...és com cordar-te els cordons de les sabates...

 

El cap bull, va a mil per hora i vol pensar en tantes coses, que al final no pensa. És igual el tipus de feina que tinguis, o la responsabilitat, tot depèn de la quantitat d'informació que t'arriba i en quina durada de temps. Entenc que hi ha feines que per la tensió, la responsabilitat, la precisió, o per haver de fer mil coses en 5 minuts, t'estressen molt i vas que no saps exactament com ho fas, però ho fas tot, i perfecte.  Tens estrès, i quan el moment en tensió passa, et trobes esgotat, desinflat. Però aquest estrès, és diferent de quant et col·lapses sense voler. M'explico. És un estrès diferent de quant reps molta informació, molta, de diferents temàtiques i les reps en un període de temps molt curt. Llavors, tot és molt intens, ho entens tot, en el fons no és difícil, però com ho reps tot en un període de temps molt curt, el teu cervell va, que no va. No saps què aprens i que no, si vas o vens, i de retruc tot el teu cos es capgira. Després, al cap d'uns dies, tota aquesta informació, el teu cervell l'assimilarà i tot prendrà sentit, i la senzillesa prendrà el lloc a l'estrès.

La sensació que t'empara quan de cop i volta un dia ho veus tot clar, no saps com, perque fa dies que et deixes portar per la inèrcia, i fas les coses sense preguntar-te el perquè, simplement les fas i surten a vegades bé, a vegades no tan bé, però surten. Però un dia, un món nou s'obre davant teu i tots aquells números, lletres, escànners, tants per cents, papers sense sentit, diners, trucades, estadístiques, idiomes... tot troba un lloc dins el teu cervell i tot torna a la normalitat. És com si el nostre cervell tingués moltes portes tancades amb clau i totes aquestes informacions que fins ara voltaven per allà intentant obrir portes, de cop i volta han trobat la clau i per fi poden seure al sofà i veure tranquil·lament el canal Divinity. Et sents relaxat, normal, amb rutina, feliç, lliure, no vas perdut, i tot, tot és com cordar-te els cordons de les sabates, ho fas sense pensar.

Ja tinc ganes que arribi aquest dia, i que m'envaeixi aquesta sensació. Voldrà dir que estem un graó més amunt que ahir i que podrem passejar una estona pel caminet planer i pler de flors grogues.

paraula d'avui

destarotat: Que fa les coses sense ordre ni concert.