30 de setembre 2008

Anem a la muntanya?

Paraula del dia

Cruiximent: Estat de fatiga extrema amb fort sofriment del cos o d’una part del cos. Cruiximent d’ossos.

Quan fem una activitat física fora del que ens és habitual, ens surten les maleïdes “agulletes”, doncs perquè ho sapiguem tots, en català, d’aquestes agulletes se’n diuen cruiximents, per evitar aquestes molèsties el que hauríem de fer tots, és una miqueta d’exercici cada dia per tenir el cos ben entrenat.

I després de parlar-vos dels cruiximents, us proposo una excursioneta a Montserrat, molt senzilla, per anar fins a Sant Jeroni, qui si apunta??

Per començar, tenim dues opcions o iniciar la nostra excursió a St. Miquel fins a St. Joan o pels que vulguin una excursió més suau, pujar a St. Joan directament amb el funicular. Tot depèn de les ganes que es tingui de caminar, però si hi ha temps, jo recomano pujar per St. Miquel, que tot hi haver-hi molta pendent, es pot fer tranquil·lament parant de tant en tant. Un cop a St. Joan agafem el camí que surt cap la dreta, passant per sota l'escala de l'estació superior del funicular, direcció Sant Jeroni (oest).
El camí durant els primers dos terços esta molt ben senyalitzat i arreglat i es pot considerar una passejada.
Passarem per sota les Gorres, a la regió de Tebes (o de les Magdalenes): La Gorra Marinera, la Magdalena inferior, l'ullal de la Magdalena, la Magdalena Superior i la Gorra Frígia.
Desprès de la cruïlla amb el Camí Vell de Sant Jeroni, el camí comença a pujar una mica més i al cap de poc arribem a la capella de Sant Jeroni. D'aquí continuem primer per un camí empedrat i desprès per uns centenars de graons fins al cim de Sant Jeroni a 1.224 m d'alçada. Al mirador del cim podem contemplar el Pirineu i tota la zona oest de la Serralada: Montgros, Ecos, Frares i Agulles.
Per tornar al Monestir, seguirem el mateix camí fins la cruïlla per agafar el Camí Vell de Sant Jeroni, que baixa per dins el torrent de la Vall de Santa Maria fins al Pla dels Ocells, aquí el camí travessa el torrent i continua al peu de la Panxa del Bisbe, pujant una mica i on comencen unes llargues escalinates que ens duran fins al monestir de Montserrat, passant per l'estret Pas dels Francesos.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola torno a ser jo aprofito que la clara dorm i que l'anna es a escola per deixar-te tots els meus comentaris. Cruiximent , m'agrada, es una paraula molt maca no dire mai mes agulletes, que despres de pronunciar cruiximent unes quantes vegades sembla mentida que l'hagi fet servir fins avui quan sona tant malament.
Endevant amb aquest blog tant interessant ah , per cert que et passi aviat el cruiximent del cap de setmana . See you soon