la qüestió és fer pinya...

Poc o molt, tots necessitem persones al nostre voltant, gent amb qui parlar, compartir experiències, moments, sentiments, amb qui riure, plorar, aprendre, suportar-nos els uns als altres, barallar-nos, criticar... sempre és important, i és curiós veure, que quant un viu a l'estranger, lluny del seus i del seu cercle habitual, tendeix a buscar persones, no tan afines a ell, sinó del mateix punt d'origen. 

Al principi, és igual si la persona té els mateixos gustos que tu, si és més tossuda que tu, si vesteix més fi o més tirat, si ideològicament pensa igual o no, tan hi fa, l'important és compartir el mateix origen, el mateix país, la mateixa llengua i intercanviar experiències, animar-nos en els moments de baixon, (en el meu cas, tan parlo de catalans com d'espanyols)... i més endavant, si s'escau ja farem una selecció d'amistats i quedarem més amb les persones mes semblants a nosaltres i que ens recordin més, als nostres amics de casa.

Però...

més endavant, això, molts cops no és possible, perquè tot i ser diferents a nosaltres, i potser a casa no hauríem quedat tan sovint o potser mai, aquestes persones que eren desconegudes, han passat a formar part de la nostra vida, i tot i que potser ideològicament pensen totalment oposats a nosaltres, o la música que escolten t'horroritza, o les bromes...tot i aquestes coses, tots hem après a tolerar-nos, a saber que molesta a un i a l'altre, a evitar segons quins temes o parlar amb més respecte i tenint debats interessants, i sobretot hem après a donar-nos suport, ànims, i cadascú a la seva manera ajuda tan com pot a l'altre per tal que no se senti sol o desanimat quan s'enyora, o en un dia especial, donem consells, aprenem els uns dels altres... i és que som amics, potser mai seran com els de tota la vida, o potser sí, però ara són els nostres amics, i l'experiència ens unirà per sempre. La màgia que ens uneix? fàcil, el fet de viure a l'estranger.

El fet de veure món, obre ments, fa créixer a les persones, les fa madurar, les fa més tolerants, més fortes, es curteixen més, gaudeixen més cada cop que tornen a casa, d'estar amb la família, amics, animals de companyia... valoren tots els petits moments i detalls i vivint fora aprenem un munt, qualsevol tramit o petit problema, a vegades és més complicat i pesat per culpa de la llengua, o de les diferents cultures i costums de cada país, com obrir un compte al banc, o anar al metge, les receptes, omplir els papers del paro, aconseguir el national insurance number, .... a casa potser ho faríem tot més ràpid i aquí, hem de tenir més paciència, però cada petita cosa que aconseguim, ens fa sentir super orgullosos i contents. 

Els que tenim més experiència, doncs sempre estarem oberts a ajudar als nou vinguts, siguin d'on siguin, pensin com pensin i parlin com parlin, perquè algú altre, abans, ho ha fet amb nosaltres.

paraula d'avui
gallardia: 1. Qualitat de gallard. 2. Força, potència de qui és gallard.
gallard: Es diu d'una persona forta, valenta, i també desperta i agosarada.