La pilota vermella.

 

Són les nou en punt i estic mirant la pantalla de l'ordinador, passen els segons, els minuts, i són les 9:27, què he de fer? llevar-me o anar a dormir? perquè són les nou del matí o són les 9 de la nit? Això ho he de decidir jo, que soc qui estic escrivint la història, així que tiro una moneda a l'aire i... com sempre la moneda surt volant i no l'enganxo, així que repetim... les nou del matí, posem-nos les piles que és dissabte, suc de taronja, te amb tres gotes de llet i cullerada de mel, cereals amb iogurt, dutxa ràpida i ja som fora. He agafat una motxilla amb aigua, galetes, gorro, guants, mòbil mes auriculars, carregador del mòbil (mai se sap), un llibre, bolígraf, agenda, crema hidratant per les mans, pintallavis de coco i les claus de casa.

Començo a caminar i com si sortís del meu cos, veig com em vaig allunyant pel carrer, i com de cop i volta em paro i començo a mirar a un costat i a un altra, com si busqués a algú, estic donant voltes sobre mi mateixa i m'adono que tinc una pilota vermella, no molt gran, a la meva mà dreta. D'on ha sortit aquesta pilota? no hi ha ningú més al carrer i ha aparegut del no res. Per un moment no se què fer, si deixar la pilota, si quedar-me-la, tornar a cap a casa, seguir caminant...estic desconcertada i una mica nerviosa, tot és molt estrany, i és en aquest moment de dubte quan apareixen ells tot discutint.

-T'he dit que no era bona idea, perquè has tirat la pilota?

- Perquè la carta diu que la tirem.

- No, això ho dius tu, la carta no diu res.

- La carta ho deixa ben clar, "ella l'agafarà i la solució trobarà".

- I?

- I, què? doncs això, com es pot agafar una pilota si abans no s'ha tirat?

- Primer, com saps que la carta es refereix a la pilota, i segon, tu has agafat la pilota i ningú t'he l'havia tirat.

- AAAhhhhh calla Plim que ets un babau, no entens mai res.

- Mira qui parla el Rei de la saviesa, tu si que ets ruc Plam

Tot això ho van parlant mentre jo els escolto amb uns ulls oberts com taronges, la pilota entre les meves mans i la boca ben obert, com si volgués parlar, però no pogués, qui coi són aquests homenets tan estrafolaris??? De què coi parlen, una carta escrita per qui? solucions? He de marxar corrents o he de posar pau?

Ajudeu-me a decidir que faig si us plau!!

Paraula d'avui

espaterrar: Meravellar, espantar, granment amb alguna cosa extraordinària, amenaçadora.

Com he de seguir la història??