Aigua amb sucre. Ahir em va venir al cap un record d'aquells que tenim enterrat sota molts pensaments i moments viscuts, em va venir la imatge del magatzem, una caixa de cartró gran plena fins dalt de sobrets vermells de sucre i 4 nenes agafant-los d'amagat, per tot seguit tirar-ne un parell o tres en un got d'aigua. Ens agradava aquella aigua tan dolça, i això o fèiem d'amagat del Francisco i la Cinta. Segurament ho sabien, però per nosaltres devia ser més atractiu fer-ho d'amagat. Quants moments viscuts en aquella casa tan gran i encantadora, fent les nostres cases, tenint la nostra pròpia botiga, o més endavant el nostre despatx "Daniel's Corporation"... i tot super real. Podria parlar molt més de tots els moments viscuts a Can Forrellat, i d'altres records d'infantesa.
Infantesa, quina cosa més bonica. Tot i que cada cop es perd més, almenys des del meu punt de vista, perquè res és igual que abans, i cada cop hi ha menys llibertat que abans. Quan jo era petita, sortíem sols al carrer, a la plaça, amb la bicicleta, amb la pilota... però ara ja no hi ha aquesta llibertat, controlem més als nens, les places ja no són com abans, ni els carrers. Hi ha més cotxes, més gent, més gent sonada, més perills artificials, que ens fan tenir més por. I els nens, els fem créixer massa aviat, els vestim com nens gran quant encara son infants, tenen mòbils més d'hora, molta tecnologia i es perden els jocs de tota la vida, i el córrer per camps, per boscos, imaginar-se personatges, volar...
Però tot i així, encara crec en quan som petits, en la innocència, en jugar, imaginar, en les ganes d'explorar, d'inventar, de descobrir, córrer, caure, plorar, baralles tontes de quan som petits, però que ens pensem que és el problema més greu del món, pintar, jugar a ser grans... ja fa un parell d'anys que els meus amics van començar a tenir fills, i la cosa s'ha intensificat aquest any on totes les meves amigues i amics estan tenint nenes i algun que altre nen jeje i els que venen. Per això, coneixent-los a totes i tots, que són gent molt implicada sempre amb activitats i grups, espero que fem el possible perquè aquests nens i nenes puguin viure la infància com la vam viure nosaltres, envoltats de natura, jocs, motivació, valors, amor, riures, llegint contes, cantant, ballant, jugant i barallant-se amb altres nenes, aprenent a poc a poc i sense pressa a ser grans. Que tinguin la nostra ajuda i protecció, però no sobreprotecció, perquè tots els nens que viuen en una bombolla, a la llarga tenen algun problema, els nens han de caure, fer-se rascades als genolls, aixecar-se, plorar, i sobretot s'han de sentir estimats, amb moltes abraçades, petons i pessigolles.
Així que Piero, Gal·la, Ariadna, Martí, Roger, Aina, Maria, Irati, els que estan de camí i els que m'he deixat, no patiu que entre tots us ajudarem a ser els nens més feliços del món, i sobretot us ajudarem a ser simplement nenes i nens.
paraula d'avui
ninesa: Infantesa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada