A mi, no és que no m'agradi cuinar, sinó que el que no m'agrada, és pensar què cuinar. Trobo que és una de les coses més pesades i cansades que hi ha, haver de pensar que fer per dinar, que fer per sopar...buff potser per això l'àpat que més m'agrada és l'esmorzar, com el gaudeixo, i me'l preparo a consciència i mai dura menys de mitja hora. La meva tassa de te, el suc de taronja acabat d'esprémer torrades amb mantega i melmelada... i a gaudir, escoltant la tertúlia del Món i llegint l'actualitat... una delícia.
Però haver de pensar cada vespre que dinaré l'endemà em mata i a sobre amb lo gandula que soc jo, mai cuino al vespre el dinar, així que si vull dinar bé i no haver de comprar cap Sandwich, doncs em toca pensar algo ràpid de cuinar i fer-ho al mati només llevar-me, deu ser que al matí dec estar més inspirada i plena d'energia, perque molts cops en mitja hora cuino meravelles, i això que només són les 7:30!!
A vosaltres també us costa tan pensar els menús, o només soc jo??
paraula d'avui
carmanyola: Capsa de llauna, de plàstic, etc., per a portar vianda, ordinàriament cuita.
1 comentari:
Helena a mi també em costa moltíssim posar-me a cuinar, no m'agrada.
Però he de reconèixer que hi ha alguns plats que em queden prou bé.
Durant una època vaig intentar fer-me un quadre amb els àpats que hauria de menjar, tipus: dilluns verdura dimarts peix, dimecres llegums, etc, però a l'hora de la veritat no sempre ho seguia.
Et felicito per el blog, segueix així :9
Salut!
Publica un comentari a l'entrada