Avui fa un any que vas. Un any d’aquella trucada just quan estava
sortint per la porta amb les maletes a la mà, preparada per un cap
de setmana de platja i relax. Fa un any que ho vam deixar tot i ens
vam reunir tota la família per fer pinya. Ja fa un any d’aquell
cap de setmana d’espera, per tenir-te. Fa un any que la gent
trucava i nosaltres no teníem respostes. Fa un any que vas.
Un any que han passat moltes coses. Va néixer el Llorenç, l’avi
torna a estar en plena forma, la Violeta s’ha fet gran sabent que
aviat arribarà l’Amàlia, la Fina ha aterrat a la família, el
procés segueix avançant a pas de formiga, Trump ha arribat al poder
inexplicablement, el PP segueix sent el partit més votat i més
corrupte, hi ha hagut el Brexit, tenim més atemptats sagnants, i mil coses més que tu ja saps perquè ens veus des de ben munt… la
vida segueix el seu curs.
Un any que sempre et tinc (i tenim)present. Cada dia pujo al cotxe i veig aquesta rosa, ja seca, torrada pel sol i et tinc al cap. Farà un any que la
vaig escollir a ella d’entre totes les roses i flors que et van
acompanyar en el teu adéu i que em recorda que la vida és per
viure-la, perquè tot pot canviar en un segon.
Sempre et tindrem entre nosaltres, perquè només un mor quan no és
recordat.
Paraula d'avui
Recordança: Commemoració. Record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada