En doina...

I seguim aprenent més paraules i expressions de la nostra llengua, que a vegades potser ja sabem, però les tenim oblidades en un racó del nostre cap o simplement no les havíem sentit mai abans.

Avui porto una expressió que crec, que no havia escoltat mai o almenys no en soc conscient i l’he sentit en boca de Francesc Homs, quant referint-se a Susana Díaz, ha dit: “...és capaç de tirar-ho tot en doina...”. I clar, ja em coneixeu, automàticament he agafat el mòbil, he entrat al Diec i he busca doina.

No crec que la utilitzi gaire sovint, aquesta expressió, però mai està de més ampliar el nostre coneixement i vocabulari, perquè com diuen... el saber no ocupa lloc...

Paraula d’avui:

En doina:1. En moviment, fora de lloc, en renou. 2. Anar en doina, ésser tret del seu lloc i posat en moviment, fet anar d’una part a l’altra.

La vida... ai! aquesta vida...

Avui és 13 de juny del 2016. Ha passat poc més d’una setmana i no ho sembla, ha passat massa ràpid? Massa lent? No ho se, la percepció del temps és diferent per a cada persona, però si que sé, que no ha semblat una setmana. Des del divendres 3 de juny fins avui, han passat tantes coses, i tan diverses, que sembla fins hi tot estrany, que la vida pugui tenir tants contrastos en tan poc temps. La vida no entén de coses bones ni dolentes, d’alegries i tristeses, de grans ni petits moments, simplement per la vida, les coses passen i ja està, sense preguntar-se si és o no un bon moment o sense preguntar-nos si ens va bé. Per tant, en qualsevol moment ens pot caure una gerra d’aigua freda a sobre amb una mala notícia o ens pot caure una pluja de pètals de roses acompanyada de molt bones notícies i moments insuperables.

La qüestió, és que la setmana passada, el divendres 3 de juny, una persona propera i estimada, ens va deixar inesperadament, sense que ningú ens avisés, ni ens preguntés si era o no un bon moment, simplement la vida, va decidir que ens havia de deixar i ja està. Era una persona que tot i no veure-la cada dia , ni parlar-hi sovint, era de la família i sabia que la tindria al costat per qualsevol cosa.

Però com la vida és així d’inesperada, el dia 8 de juny, just quan estaven acomiadant les cendres del tiet, em van confirmar que la personeta que portava a dins, era un nen. Ja us podeu imaginar quina barreja de sentiments, vaig passar de plorar de tristesa i impotència a deixar anar llàgrimes d’alegria, perquè una nova vida està creixent i sens presenta un nou futur. Uns venen i d’altres se’n van, així és la vida.

I ahir 12 de juny, una setmana després de la cerimònia de comiat del tiet, em trobava en mig d’una altra cerimònia, una cerimònia diferent, aquest cop, era per unir a dues persones. Unes persones que es casaven només envoltades de la família més propera i 5 amics escollits, amb les respectives parelles, no arribàvem a 30 persones, i segur que per aquest motiu, va ser un dia especial. I un cop més en aquesta setmana que encara no sé si ha passat ràpid o no, vaig tornar a vessar llàgrimes, però aquest cop no eren ni de tristesa ni d’alegria, sinó, d’emoció.

Ja veieu que la vida en tot moment està plena de sentiments, a vegades contradictoris, però no ens deixa mai indiferents. És una muntanya russa, que no para mai, sempre està en moviment i l’hem de viure sempre. Gaudir dels bons moments i aprendre dels mals.

paraula d'avui:

vida: Estat dinàmic de la matèria organitzada, caracteritzat bàsicament pel fet de poder reproduir-se i iper la capacitat d'adaptació i d'evolució davant els diferents canvis en el medi.

Utilitzeu extorsionar o extorquir?

Se’m comencen a acumular les paraules, he tingut un temps de sequera en què no trobava paraules maques, interessants per comentar i ara que en tinc un parell o tres des de fa dies, no trobo el moment.

Diguem que estic una mica dispersa, tinc el cap una mica als núvols pensant en el nou futur, en tot el que he de fer, però que la meva mandra habitual no em deixa avançar jeje com he dit moltes vegades, sempre trobo mil coses a fer abans que fer les que realment són importants.

Però Bueno, aprofitant que avui m’he dignat a agafar el portàtil, potser que comenci a parlar de la paraula que he escollit per avui. Segur que com sempre, aquesta paraula serà coneguda per molts de vosaltres, però jo el primer dia que la vaig escoltar em va sonar malament i rara, vaig pensar que s’havien equivocat. És una paraula que últimament ha estat una mica de moda, i no es estrany, veient que vivim en un país de corruptes i estafadors.

Era un matí normal, com tots els matins, que sigui festa o no, escoltava la tertúlia de Rac1, i ara no sé si va ser en Basté o en Bundó qui va dir aquesta paraula, però vaig quedar parada i vaig començar a repetir-la en veu alta, comprovant que no sonava gens bé.

Parlaven de Manos Límpias i en comptes d’utilitzar la paraula típica que jo hauria utilitzat i que crec que també la majoria de la gent, és a dir, extorsionar, ells van canviar i van utilitzar la paraula que segurament és la adequada i la que ara jo també utilitzo habitualment, extorquir.

Cada dia aprenem coses noves i mai és tard per incorporar noves paraules al nostre vocabulari diari.

Paraula d’avui

Extorquir: 1. Arrabassar fent ús de la força, del poder, amb amenaces, coaccions, etc. 2. Exigir, imposar (contribucions, multes, etc.).

Som l’esperança, els de dalt no faran res si nosaltres no fem res.

Cada dia em colpeixen més les notícies, les imatges, els documentals, les entrevistes que veig per televisió o que escolto per la ràdio. Cada dia penso, que sembla impossible que jo, tu, vosaltres, estiguem aquí queixant-nos de la nostra vida, rutina, feina, futbol, Tv, polítics... i no gaire lluny d’aquí hi hagi gent que no pot menjar, o no pot pagar la llum i passa fred, o gent que no té on viure i va pul·lulant pel carrer... i nosaltres (us recordo) estem a casa al sofà enganxats a una altra sèrie o jugant a la play.

O pitjor encara, potser una miqueta més lluny d’aquí, hi ha gent que ha deixat enrere casa seva, el seu poble, el seu país, simplement, perquè ja no poden més, perquè han d’escollir entre viure o morir, perquè volen un futur millor per als seus fills, perquè una de les moltes guerres que hi ha actualment al món, ha destruït tot el que tenien, i ho deixen tot enrere i caminen, caminen sense parar, amb el poc que tenen a sobre, amb farcells de quatre records, amb fills carregats a l’esquena, sense rumb, sense menjar, sense saber exactament on van o què trobaran. I els que no caminen, s’aventuren a pujar a una barca de joguina i s’endinsen en un mar que s’està convertint en cementiri, perquè molts no saben nadar, perquè molts han estat enganyats pagant una fortuna a uns desgraciats, per acabar en una barca de plàstic sobresaturada de gent, amb uns salvavides de paper.

Els que caminant o travessant el mar aconsegueixen arribar a algun destí, no són gaire més afortunats que els altres. Arriben dèbils, pensant que Europa és el paradís, que aquí els tractarem com a persones, que els ajudarem... i es troben, que no sabem que fer-ne, o mes ben dit, que els polítics no saben que fer-ne. Es van acumulant a Grècia, Itàlia, Melilla, Turquia... a moltes fronteres, es van amuntegant i van sobrevivint gràcies a ONGs, a voluntaris, a donacions, a gent com nosaltres.

Bé, gent com nosaltres no, nosaltres som els que estem al sofà mirant la Tv, ells són persones valentes que ho deixen tot enrere per ajudar els altres, per marxar a Lesbos i passar-se 16h al dia dins l’aigua congelada salvant vides i veient com moren persones humanes, per anar a Síria, treballant com a metges, o repartint menjar al Sudan, o creant escoles o pous d’aigua a Kenya, o fent fotografies i escrits molt cruels, perquè nosaltres puguem veure la realitat.

Ja és hora que reaccionem, que col·laborem amb donacions, amb accions o simplement que en parlem. No podem fer veure que tot està bé, que no hi ha refugiats, ni guerres, que no mor gent. PROU, està molt bé que omplim les xarxes socials com facebook i twitter de gossos abandonats, de gats... però i els essers que moren cada dia o que fan cua en una frontera per poder ser persones una altra vegada? Europa ja dóna l’esquena al problema. També ho faràs tu? Els nens moren, moltes persones moren, però d’altres es salven perquè hi ha persones que eren com tu i com jo, que han reaccionat. Així que, parlem del que està passant i fem que tothom ho sàpiga, només així, els polítics en parlaran i intentaran d’una vegada per totes buscar una solució. Som l’esperança, els de dalt no faran res si nosaltres no fem res.

Paraula d'avui

Refugiat:  Persona que, havent hagut d’abandonar la seva terra per motius polítics o a causa de catàstrofes naturals o d’una guerra, ha estat acollida en un país que no és el seu, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.

És això acceptable? Reflexionem

Aviso abans de començar, que aquesta entrada no és apte per a menors o persones fines de pell, tot i que, hi apareixen paraules (insults) comuns a les xarxes socials i a moltes converses entre adults.

Reflexionem...

Si tota aquesta tirallonga d'insults que he posat a continuació, els llegim o sentim que algú els dirigeix a una noia, una jove, una dona... crec que el 95% de la població reaccionaria esgarrifada i atacaria a la persona que els propina sense pensar, si?

Si aquestes grolleries els hi canviem el gènere i els propinem contra un home, estic segura que aquest persentatge de persones que s'esgarrifarien, baixaría. 

Seguim...

Llegim una mica aquestes barbarits trobades a les xarxes socials, propinades per gent normal i corrent com tu...

Traïdora, estúpida, fatxa, estafadora, ruca, il·luminada, personatge, diable, drogada, sectària, alienígena, satànica, insensible, tramposa, mentidera, 

culpable, irrespectuosa, creguda, carallot, no ets de fiar, malparida, fastigosa, ves a la merda, ves a cagar a la via, espanyolista, impresentable, que et donin pel sac, ocupa, no tens vergonya, imbècil, inútil, desgraciada, dropo, sonada, antisocial, fantasma, merda, pallassa, taliban, totalitària, dictadora, bxufona, filla desatanàs, perro flauta, moderneta, immadura, que se't follin bé, totna 

aficionada, falsa, asquerosa, amargada, 

priganda, filla de puta, rata, 

ximple, desgraciada, patètica, dictadora, babau, flipada, ase, hipòcrita, 

nene malcriada, populista, ridícula, curta, 

sectària, feixista, capsigrany, farsant, manipuladora, enemiga, 

progre, cagadubtes, morta de gana, pèssima, intolerant, fatxenda, quinqui, escòria, inepte, ressentida, envejosa, arreplegada, rabiosa, peluda, grenyuda, fumada, ets el dimoni, pelagats, Judes, maleïda...

Què en penses?

És normal que gent com jo, com tu, gent que aparentment té dos dits de front, propini gratuïtament aquesta colla d'insults? Vàgin dirigits contra qui vàgin dirigits, ja sigui a una dona, un home, un grup, un aficionat, un cantan, futbolista, polític, un periodista... d'acord que hi ha llibertat d'expressió i tothom pot dir el que li vingui de gust, però almenys per mi, una persona que per criticar o opinar, cau en la desqualificació i l'insult, ja no pot tenir raó. Si un vol convèncer al contrari, ha d'argumentar i desenvolupar, però mai caure tan baix.

Reflexionem i pensem una mica abans d'escriure. Perquè 

totes i tots, tenim el dret de pensar diferent i no per 

això som millors ni pitjors que els altres, si no hi hagués 

colors, la vida seria molt avorrida i no per defensar una 

posició que no comparteixis em mereixo ser una...

... insults tots trobats a les xarxes socials dirigits a la CUP i els seus votans, Si tots pensessim igual, votariem el mateix, i la veritat, puc estar d'acord o no amb tot el que està passant, però llegint aquestes barbaritats, potser que tots plegats reflexionem...

Embolcall... quina paraula tan bonica i tendre...

Fent de tieta també es poden aprendre paraules noves. La veritat que fins abans d'ahir no havia parat mai atenció a com les meves amigues anomen a aquesta manteta tan fina, com de gassa, que s''utilitza per tapar al nadó quan mama, o per protegir-lo del sol, o de la llum... i que s'ha tornat peça imprescindible, si tens un nena avui dia.

 Però abans d'ahir ho vaig sentir i em va soptar que tothom l'anomeni en castellà, arrullo. I jo, com sempre soc curiosa amb les paraules, em vaig preguntar, i en català com es diu? I la veritat que ho he buscat molt i no n'he tret massa l'aigua clara.

Si busquem a la RAE, la definició d'arrullo és: Prenda semejante a la mantilla con que se envuelve a los niños pequeños para sostenerlos en los brazos. I quan busquem la traducció al català, ens surt amanyac.

Amanyac (que no sona gaire bé): entre daltres coses, vol dir, cant per a fer dormir els infants. Així que si que trobariem una relació amb els nadons, però per mi no es exactament una manteta, oi? alguns també ho anomenen baatista: Teixit de lli o de cotó amb lligat de plana, blanc i molt fi, usat en la confecció de mocadors de butxaca i robes d’ús interior. Però tampoc em convens. Així que buscant buscant vaig anar descobrint parauletes relacionades amb els infants però cap que definís aquest arrullo. 

Personalment, crec que el que més s'hi acosta es emblocall, paraula molt bonica, que significa: allò amb que s'embolca quelcom. I també bolquer:  Peça rectangular de tela amb què s’embolca el cos i les cames de les criatures de pit fins a calçar-les, que segurament antigament els bolquers serien com els arrullos d'avui en dia.

Així que deixem de dir arrullos i busquem una paraula més nostra, com embolcall jeje i si algú sap una traducció més fidel, si us plau, feu-m'ho saber.

Paraula d'avui

manyac: 1. De condició suau, dòcil. 2 Que indica docilitat. 3. Terme afectuós per designar un infant, o un animalet.

manyaga: Carícia tendra i afectuosa

i si?..

A vegades ens hem de deixar portar, no pensar i deixar que les coses, les situacions flueixin. Una cosa que sempre he pensat, però que poso poc en pràctica, perquè jo soc molt de pensar, de donar-hi mil voltes, prudent, massa, i per això molts cops segurament m'he perdut moltes vivències i m'he penedit de coses que no he fet,d'oportunitats o moments no viscuts. oportunitats o moments. Però aquests últims dies ho he fet, m'he deixat portar empesa per un instint, pressentiment, impuls, ganes de descobrir... i algun que altre consell. I quan et deixes anar i deixes enrere les pors i neguits, t'adones que tot és més fàcil, que les coses poden sortir bé o malament, però surten, i pots gaudir de cada instant i sobretot, et sents a tu respirant, vivint el que vols viure i sentint-te còmode, relaxada, sense pensar si dir o no dir una cosa, si fer o deixar de fer, sense preocupacions, simplement fas, i parles. Pots parlar fins a altes hores de la nit de qualsevol tonteria, o pots estar menjant unes creps delicioses tot imaginant futurs viatges, o simplement parar la conversa tot intentant trobar la diferència entre serrat i turó i retornar altre cop al tema original sense treure'n l'aigua clara. 

Si al final del dia, quan tanques els ulls per anar a dormir, et sents bé, et passen imatges boniques, i somrius al recordar moments del dia, vol dir que l'has gaudit, i que has fet tot el que volies fer, si en cas contrari et queda un regust amarg, vol dir, que en algun moment t'has frenat, que no t'has deixat anar i ara et queda aquell sentiment de ... i si?

Paraula d'avui

serrat:  Muntanya relativament petita.

turó:  Muntanyola; elevació del terreny no gaire alta  

http://www.excursionismecientific.cat/fitxers/cims.pdf

PD. Per tant dedueixo que no hi ha molta diferència entre turó i serrat, tot i que potser un serrat és mes punxegut. S'accepten aportacions ;)