Llaminadures
09 de setembre 2024
Les persones de la nostra vida
05 d’octubre 2022
Altre cop aquesta època de l'any en què...
Això és el que vaig sentir durant uns dies fa un parell de setmanes, quan jo estava a casa a les tardes, quan ja començava a fosquejar més d’hora. Quan podia anar a recollir el nen al l’escola, ens quedàvem una estona jugant al carrer i després tranquil·lament tornàvem a casa i ell estava tranquil mirant la tv o jugant, dibuixant, el sopar s’anava fent i jo estava al balcó recollint o estenent la roba i de sobte em quedava quieta mirant el cel i pensava…
M’agrada aquesta sensació de caliu, de casa, que em transporta a la meva infantesa, a casa els avis.
Quan tornava de l’escola o de música, i abans de pujar a casa sempre passava primer per casa els avis a veure’ls, i seia al sofà amb l’avi, i la iaia estava a la taula cosint, pintant-se les ungles o pelant patates pel sopar i a la tele hi havia tv3.
Són moments que m’agrada recordar, i no se perquè, sempre els tinc en aquesta època de l’any, quan comença l’escola, la tardor, i el cel comença a canviar de colors més d’hora, i tornen les rutines després de l’estiu.
Això és el que sentia durant uns dies fa un parell de setmanes. Sempre dura només uns dies, que els gaudeixo molt. Ara ja em costa més tenir aquesta sensació, perquè he tingut uns dies de mooolta feina, d'estrès, de refredats, de dormir malament, de problemes o imprevistos, i les sensacions ja són unes altres.
Però cada any, quan arriba aquesta època, espero tornar a tenir aquests sentiments, aquestes sensacions i les visc amb intensitat i felicitat.
Paraula d'avui
Caliu: 1. El que resta d’un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra. 2. Afecció, passió, etc. extingida aparentment.
23 de desembre 2020
2020
Un any estrany, un any llarg que sembla que no arribi a la fi, i al mateix temps un any amb llacunes, perquè aquells 3 mesos tancats, es van fer eterns, però al mateix temps sembla que l’hivern ha desaparegut.
Aquell confinament de 3 mesos va ser diferent per tots. Uns han tingut temps per pensar, per descansar, per estar amb els seus i gaudir de la família, uns altres han gaudit de la família, sí, però, potser massa. Uns altres han conegut massa de prop la soledat. Uns han fet molt d’esport a casa, gairebé tots en un moment o altre hem cuinat pa, o pastissos, o plats nous. Els que tenen fills grans han estat més tranquils, però potser han vist com s’aïllaven en el seu món de tecnologies i no parlaven, i els que teníem fills petits, millor no parlar-ne, a les 7 del matí ja estàvem desperts i al cap d’una hora ja pensàvem quan arribarien les 9 de la nit, perque un nen de 3 anys té tanta energia que no podíem amb la nostra vida.
Però ha passat el confinament i hi ha vingut la desescalada, les fases, els trams, els ara obrim, ara tanquem, els tocs de queda, els ara es estiu i no passa res, ara tornem enrere. Ara es Nadal i fem màniga ampla i ai!!! l’hem cagat, tornem altre cop enrere, i així anem. Necessitem que ens prohibeixin, perquè si ens ho deixen a les nostres mans, no fem cas. Ens dónen el dit i agafem el braç i no ens n’adonem que estem perdent una generació a marxes forçades, i que d’altres ho estan passant molt malament.
No tots ho fem malament, i sabem que hi ha gent que no es morirà del virus, però que potser es morirà de gana. Però potser és millor patir econòmicament, que perdre un esser estimat. Entre tots ho farem tot, però potser que els polítics també es centrin una mica, i s’estrenyin el cinturó, ara és el moment de gastar els superàvits, de redistribuir les partides i de treure els diners de sota les pedres. Quan tot això passi ja parlarem de com recuperar el perdut, però ara no, ara posem tots els esforços en ajudar als que ho necessiten.
Ha estat un any dur per molts, per uns altres,ha sigut un any de conciliar vida labora i familiar, però el que està clar, es que ha estat un any que ens ha marcat, i que potser ens farà canviar una mica.
I em vénen moltes paraules per definir aquest any: merda, mascareta, confinament, covid, pandèmia, toc de queda, fases, desescalada, grup bombolla, mort, dolor, esperança, vida, família, erte, gel hidroalcohòlic, distància… però la que per mi descriu aquest any, és paciència.
De paciència en necessites molta quan et tanquen a casa i no pots sortir, i tens un nen de 3 anys, incansable, tossut, amb la bateria a full tot el dia, que vol fer mil coses cada dia i tu només demanes 10 minuts per descansar. Paciència saber si passarem de fase o no, paciència per anar a comprar i fer cua al carrer a 2m de la persona del davant. Paciència per cobrar del Sepe, paciència perquè algú del Sepe t’agafi el telefon, paciència perquè tornem a tenir fases, ai no, trams i no sabem fins a última hora si passarem al tram 2 o no. Moolta paciència per aguantar als polítics, que com que sempre, estan pensant en les eleccions i ens tracten com idiotes, i no volen prendre decisions i es passen la pilota, es barallen públicament, es contradiuen, es diuen retrets, i al final els culpables som nosaltres per no fer el que ells volen que fem i que per no dir-ho donen tantes voltes que no entem res.
Finalment, paciència amb la gent que no sap que la mascareta es porta per sobre el nas, però clar, s’ha d’entendre, per dur la mascareta correctament, es necessita un títol especial, molt difícil d’aconseguir perquè dur la mascareta es complicadíssim… i finalment, si treballes de cara al públic, sobretot a una botiga, necessites un plus de paciència per aguantar als clients que no es volen posar el gel hidroalcohòlic, i has d’aguantar els seus comentaris, de ja me n’he posat a la botiga del costat… Ai, ens caurà la pell a trossos… ens quedarà la pell molt resseca de tan gel… uff i a sobre fa mala olor… DONCS SI TAN LI MOLESTA POSAR-SE GEL, NO VINGUI A COMPRAR, O POSIS GUANTS, PERÒ NO EM TOQUI LA PERA, QUE JO TAMBÉ M’HE L’HE DE POSAR I NO LI TOCO ELS COLLONS A NINGÚ… Quanta paciència estem tenint aquest any 2020.
Però com diu en Basté, tranquils que ja queda molt poquet perquè s’acabi aquest any i començar-ne un de nou, que tot i que comença una mica coix, segur que només pot anar a millor.
Paraula d'avui
Paciència: 1. Qualitat, virtut, de qui sap suportar els mals amb fortitud, sense plàner-se'n. 2.Qualitat de qui suporta amb calma l'espera d'una cosa que tarda, la durada d'un treball.
11 de setembre 2018
No puc...
No puc donar petons
No puc abraçar
No puc despertar-me al teu costat
No puc dir bon dia quan em llevo
No puc jugar a pilota
No puc anar al nostre lloc preferit
No puc fer visites
No puc anar al mar
No puc pujar muntanyes
No puc seure al sofà i mirar la tv
No puc cansar-me treballant
No puc enfadar-me ni barallar-me
No puc anar a comprar
No puc seure tranquil sota un arbre
No puc escoltar els ocells
No puc mullar-me sota la pluja
No puc conduir
No puc fer vacances
No puc celebrar l'aniversari
No puc riure ni plorar
...
NO PUC fer tot això amb tu, amb ells, amb vosaltres, perquè em tenen privat/da de llibertat, i m'estan robant el meu temps, el nostre temps, el vostre temps.
Paraula d'avui
Llibertat: Estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc.
16 de febrer 2018
Compromís...
Us animo a totes i tots, que tingueu més empatia, i col·laboreu amb més ong o entitats solidàries. No cal que siguin internacionals, pensem que aquí també hi ha molta gent que necessita la nostra ajuda, i tampoc cal una gran quantitat d’euros. Hi ha moltes ong que només donant 1€ al més, ja poden fer molt, o simplement fent de voluntaris ja fem una gran tasca.
Gaudim dels petits moments amb els nostres fills, amb la família, amb els amics, gaudim del paisatge, del moment de fer el tè, del sofà i manta, dels mimos de les nostres mascotes... tot el que tenim es felicitat, comparat amb al situació de milers i milers de persones arreu del món.