04 de març 2014

Aclarim conceptes...


La vida és un aprenentatge, és un camí, on vas passant per molts llocs, per diferents paisatges, n'hi han que són preciosos, encisadors, d'altres que són obscurs, negres, tenebrosos i d'altres que ni fu ni fa. I el mateix passa amb la gent que et trobes al llarg de la vida, coneixem i coneixerem a moltes persones, unes ens marcaran molt, unes altres ens acompanyaran sempre, d'altres recorreran només un petit tram de camí amb nosaltres, uns ens ompliran molt, ens ajudaran, ens faran riure, d'altres, els voldrem oblidar molt depressa, perquè ens faran mal, ens faran plorar o ens posaran moltes pedres al camí i ens obligaran a fer una volta impressionant, però totes aquestes persones i tots aquests paisatges, TOTS, ens ajudaran a créixer com a persones, a caminar amb més ganes, a vegades a córrer, ens faran més forts, ens curtiran i ens faran gaudir més d'aquesta vida. 

Sobretot, el que hem de fer és parar atenció a tots els detalls, absorbir tot el que vola al nostre voltant i hem d'aprendre dels errors, aixecar-nos de terra cada cop que ens entrabenquem, esquivar totes les pedres i no ens ha d'importar agafar el camí més llarg i fer volta, potser aquest camí, ens farà anar més a poc a poc, però ens descobrirà un llac meravellós a dalt de tot d'una muntanya, i ens farà gaudir d'unes vistes impressionants, que un altre, que ho ha tingut tot més fàcil, no arribarà mai a trobar, perquè ha seguit el camí marcat i més planer.

A tots els que us pregunteu, que vol dir que l'Helena ha tornat, què vol dir que començo una etapa nova i que estic al cent per cent... simplement vol dir que aquest serà un any fantàstic i que em trobo bé, feliç, de fet mai he estat tan feliç i bé com ara, he recorregut un camí llarg, potser massa, i dur però ara estic a dalt la muntanya, gaudint del paisatge més meravellós que us pugueu imaginar. Que com sempre he dit, tot el que puja baixa, i el que baixa puja, i que un cop caus, l'única cosa que pots fer, és aixecar-te. Així que, deixeu de pensar (que us conec) que si tinc un nòvio, o que si tornaré a canviar de país, o ves a saber que penseu... i simplement penseu el més senzill, que soc feliç jajaja i que ja res ni ningú em farà sentir malament, ni petita, ni gran.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Així doncs, si ho entenc bé, estàs serenament preparada per a fer i acceptar nous aprenentatges? Quina forma tan bonita d'acostar-se a la felicitat...
Per cert, avui més que mai, et desitjo molts nous aprenentages i moltes felicitats!

Helena ha dit...

gracies Cristina!!!

la veritat és que no si si estic mes a prop de nous aprenentatges, però si que estic molt bé amb mi mateixa i em sento com mai.

petons

nuriaZ ha dit...

Nena que bé que escrius!

Helena ha dit...

jajajaja Núria moltes gracies guapissima!!!! ens veiem molt aviat un mes i miga passa volant. Mil petonssss :)