Desesperació?

Avui he intentat fer un treball d'empatia, posar-me a la pell dels que més pateixen, de totes aquestes famílies, que diuen que són milers, que no poden pagar la llum, que aquests dies que està fent tan fred, i el que encara ens queda per venir, doncs, no posen la calefacció per no gastar, perquè saben que no la podran pagar, dels que a part de no posar la calefacció, pràcticament tampoc cuinen, dels que pràcticament estan a les fosques o dels que, directament, els hi han tallat la llum; i no he pogut, no m'he pogut imaginar ni per un moment el que ha de ser trobar-se en aquesta situació. Se per experiència el que és patir per no arribar a final de mes, del anar molt justa per poder pagar les factures o deutes..i és una situació angoixant, que no et deixa viure, no et deixa dormir, un estat de nervis constants, però, ni punt de comparació amb el que està passant molta gent en aquests moments, perquè jo, en el fons, tenia el recolzament d'una família, que en cas de molta desesperació m'ajudarien (cosa que han fet algunes vegades i els hi agraeixo), però que passa si tu ets la família, si tu ets el pare o la mare i no pots oferir res mes als teus fills? que passa quant arribar a final de mes és impossible? quant saps que en qualsevol moment et poden tallar la llum? quant no pots comprar menjar???? què has de fer? com et sens?

NO HO SE!!!! Ha de ser molt pitjor del que sentia jo, ha de ser molt dolorós i es deu necessitar molta força per llevar-te cada  matí per encarar un nou dia. Però per molt que intenti posar-me en el lloc d'aquestes persones, no puc, perquè és molt fàcil dir (i a vegades ho he fet) "si, ha de ser horrorós, ha de ser difícil, però s'ha de mirar el costat positiu i tirar endavant...tot s'arreglarà, tot anirà bé, ja veuràs.." però si ens parem a pensar un moment, no, ni costat positiu, ni sabem com aniran les coses, ni res, la veritat és que no sabem, com és senten, ni com de difícil deu ser llevar-se al matí, ni com ha de ser si a sobre tens nens petits, i no dic res si a sobre hi afegim la hipocresia d'aquestes dates, en les que sentim un munt de missatges, de solidaritat, amor, germanor...però aquesta gent no vol missatges sinó fets, ajudes...i això per molt que sigui Nadal, no ho reben.

En fi, que escoltant avui, les noticies, i amb la pujada de la llum per al mes de gener d'un 7-8% i tota la situació en general, m'he posat a pensar i filosofar.

paraula d'avui

atroç: 1. Summament difícil de suportar. 2. Que revolta per la seva crueltat. 3. Violent, fortíssim.