Cada matí, només llevar-me el primer que faig és posar Rac1, sí, des de sempre que m'ha agradat la radio, i soc una gran seguidora d'aquesta emissora. I avui, he tingut una sorpresa, he enganxat el final de l'entrevista que el Basté a fet a dos intèrprets de llengua de signes, he escoltat només els últims 5 minuts i m'he promès a mi mateixa de recuperar-la a la nit, per saber de què han parlat.
La llengua de signes catalana (lsc), és una llengua, que com bé han dit ells, no és difícil d'aprendre, però si que és difícil arribar a ser un intèrpret, no és gens fàcil, és dur, ja que té una estructura gramatical diferent a la llengua oral, requereix molta pràctica, concentració, estar molt ben informat de tota la actualitat, no tenir vergonya, t'obliga a ser molt expressiu...has d'aprendre moltes coses en només dos anys...però per altra banda, es molt gratificant veure com et pots comunicar amb les persones sordes, amb els companys, et descobreix un altre món, que per molt que t'ho imaginis, fins que no hi entres no saps com és, i t'introdueix a d'altres mons encara més desconeguts, com el de la segesa o la sordseguesa.
Jo vaig entrar en aquest món per curiositat, pensant que seria un mòdul de grau superior, potser no fàcil, però que seria còmode i no va ser així. És un curs molt estricte, exigent, dur, i no tothom l'acaba. A partir del primer mes de mòdul, vaig saber que jo no seria mai la intèrpret número 1, i que segurament no m'hi acabaria dedicant, no perquè no servís, però no era fàcil. I tot i que em va costar, i que es passaven molts nervis, tensions, llàgrimes i moments de baixon, vaig decidir que volia acabar el curs, m'era igual ser o no una bona intèrpret, o ser la millor o la pitjor, el més important era aprendre una llengua nova, bé dues perque en el segon any també fas llengua de signes espanyola (lse), una cultura una mica diferent a la nostra, la seva història, la seva comunitat i gaudir d'aquesta experiència, i la veritat és que ho vaig fer.
Sí, puc dir que sóc intèrpret de llengua de signes, però degut a la manca de pràctica, ara em costaria utilitzar aquesta llengua, però estic molt contenta d'haver-ho fet. Vaig aprendre molt, vaig perdre moltes pors, vaig conèixer una gent fantàstica i sempre que puc parlo de les persones sordes i la seva llengua. Va ser una etapa de la meva vida de la qual, tot i les "males estones" passades davant de les càmeres, davant de sales plenes de gent, d'exàmens... en tinc molt bon record.
paraula d'avui (no n'hi ha)
- no parlem de llenguatge de signes, sinó llengua de signes.
- NO diguem mai persones SORDMUDES, és la pitjor cosa que podeu dir, i ofeneu molt a les persones sordes, digueu sempre PERSONES SORDES.
- I no hi ha una llengua de signes internacional, no digueu que seria lògic. El lògic és el que hi ha, cada país té la seva pròpia llengua de signes.
http://rac1.org/elmon/blog/entrevista-16-12-13-2/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada