xocolata amb xurros!

Feia molt de temps que no ens veiem, però la casualitat va voler que el passat més d'octubre apareguessis a casa l'Anna. Nosaltres com cada cop que vaig a casa, ens trobem per sopar o fer el cafè, i xerrar estona, fer el safareig i repassar una mica el poble jeje però aquest cop vam decidir quedar per esmorzar i amb la conya, al final teníem la taula plena de menjar: jo portava la xocolata desfeta, l'Esther al final va portar xurros i la Núria i el Jordi coques, l'Anna i l'Eneko van posar el cafè i crec que tots vam portar llet jaja (a ca l'Anna encara en deuen tenir de llet!). Et va costar una mica arribar fins a dalt, perquè hi ha moltes escales, però va valer la pena, no t'esperaves trobar tanta gent jeje i a la que et vam dir si volies xocolata desfeta i xurros, no vas dubtar ni un moment, i en un obrir i tancar d'ulls ja estaves entaulada i fent de mama, que si les sabates al balcó mentre menjàvem no quedaven bé, que on eren els plats i els coberts... però van ser tres segons, després ja vam començar a menjar i ens vam posar les botes jeje sobretot tu i jo. Va ser un bon esmorzar amb molt bona companyia, vam xerrar, riure. T'insistien per marxar, que era tard, però tu deies que no hi havia pressa, que estaves bé, gaudint d'un bon esmorzar, del sol, de la companyia, i que quant estaves bé i trobaves moments així, els volies disfrutar sense pressa, que mai se sabia com estaríem més endavant, i així ho vas fer, fins que no et vas menjar tota la xocolata, el cafè, els xurros i la coca, no et vas aixecar de taula.

Tot i no estar en la millor condició física, desprenies alegria, energia, força, optimisme, seguies sent coqueta i em vaig quedar molt amb aquesta imatge, amb aquesta alegria i entusiasme de veure les coses i de viure-les. I m'alegro d'haver compartit aquell esmorzar amb tu!!

paraula d'avui

melangia: melancolia

melancolia: Tristesa vaga, ombrívola i duradora.