El gran recapte, crec que va recollir 3.075 tones d'aliments, no se si és molt o és poc, sembla una gran quantitat d'aliments i espero que ajudin a moltes famílies que ara mateix ho estan passant malament. Aquí a Anglaterra també fem el gran recapte, ja hi vaig col·laborar l'any passat, i aquest any hi he tornat a col·laborar. Milers de persones tenen dificultats per menjar cada dia, cada setmana, cada més, ... això ens hauria de fer reflexionar.
Els que encara tenim recursos, poc o molt, hauríem de valorar molt més tot el que tenim, perquè estic seguríssima que tenim molt més del que necessitem, i encara en volem més. Som conscients de la situació actual i segurament molts col·laborem tan com podem en actes solidaris, en donacions...però tot i així, seguim tenint, grans mòbils, tablets, portàtils, tv, fumant, bebent, seguim anant al bar a fer la birra, cine, sopars, esquiar, comprant roba, sopars... evidentment ho fem perquè podem i perquè això també ens ajuda a tenir una estabilitat emocional, si sortim a sopar amb els amics, ens gastem 20 o 30 euros, però ens relacionem amb d'altres persones, i per tant, aquesta interacció social ens ajuda a sentir-nos bé, a desfogar-nos, intercanviar neguits, riures...ens d'esestressa una mica i desconnectem de les rutines i problemes. O molts, tenim uns diners mensuals destinats al gimnàs, a material esportiu, curses... podríem prescindir de tot això també, però l'esport també ens ajuda sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i és un gran aliat de la desconnecció.
Podria seguir amb moltes altres coses, que molts tenim incorporades a la nostra vida diària, que no són necessàries, però que ens ajuden a no parar bojos.
Però parem un moment, i reflexionem una mica, pensem que hi ha molta gent que no té aquests recursos per poder desconnectar dels problemes diaris (que són molts) del no tenir feina, per tant no tenir un sou, no poder pagar factures, no poder comprar menjar, o no poder comprar tot el que els seus fills els demanen, l'angoixa de no arribar a final de més (que és desesperant), molts cops, haver de deixar la casa...tot això crea un estat de nervis, d'estres, d'insomni, depressions, ansietat, soledat...i en aquests moments, una birra amb els amics, o una bona peli al cine ajudarien per una estona a oblidar tots aquests maldecaps, però és un cercle tancat i un cop ets dins ni que puguis, no veus la sortida.
Amb tota aquesta parrafada, el que vull dir, és que tot i que hem baixat el ritme dels nostres excessos, i que tenim tot el dret de viure bé, amb el màxim de comoditats possibles, no ens oblidem mai del nostre entorn i que a vegades els diners que ens gastaríem comprant segons què, potser els podríem destinar a ajudar a qui ho necessita, ja sigui amb donacions econòmiques o materials (com és el cas del gran recapte) o personals, fent de voluntaris. S'acosten unes dates perilloses, no caiguem en la temptació del consumisme.
Paraula d'avui
penúria: Manca d'allò que és necessari, escassetat extrema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada