08 de desembre 2013

un amic pot passar a ser un estrany i un estrany un amic...

És molt curiós, l'infinitat de persones que coneixem al llarg de la nostra vida, i com totes elles en un curt o llarg període de temps, són importants o properes i després, aquesta proximitat desapareix, molts cops sense saber com, sense voler-ho.

Sempre tenim un cercle reduït de persones que ens acompanyarà al llarg de la nostra vida (i sort en tenim), però la gran part de gent, serà passatgera. Quant som petits i anem a l'escola, passem molts anys veient cada dia les mateixes persones, amb les quals riem, juguem, compartim secrets, festes... després fem el pas a l'institut i moltes d'aquestes amistats es van refredant, però en trobem d'altres, després els companys de feina, els amics que ens presenten nous amics, els amics de les parelles, les parelles desapareixen, però potser els seus amics no, els viatges, les casualitats...

Hi ha persones, que durant cert temps són importants, i de cop i volta, t'adones que ja no formen part de la teva vida, i no perquè us hagueu barallat, o discutit, o hagi passat un fet concret, sinó potser perquè heu passat d'un contacte diari a mensual, i després trimestral i un dia jo no puc i un altre tu no pots, el distanciament ha fet que aquesta persona només aparegui en els records, pensaments, però ara algú altre a pres la seva posició. 

Personalment, he conegut molta gent en el que porto de vida (com molts de vosaltres) amb les quals he viscut bons i també mals moments, gent que m'ha ajudat i gent que m'ha enfonsat, però no tinc odi, o estic enfadada amb ningú, al contrari, és una llàstima no tenir el mateix feeling d'abans, però hi ha coses que només passen un cop a la vida i hi ha amistats, que per molt que es vulgui, mai tornaran a ser el mateix, tot i que en alguns casos sap molt greu,  però tot i així, sempre penso en totes i tots ells recordant els bons moments.

I sobretot molt contenta de tots els amics que tinc, als que veig cada cop que puc, com als que no veig, però que mantenim un mínim contacte, per whatsapp, facebook, correus...estic molt contenta d'haver conegut gent com vosaltres, perquè són molt pocs els que m'han fet passar mals moments (els podria contar amb els dits d'una mà) la resta de persones que han passat per la meva vida, han ajudat d'alguna manera o altre a crear la meva persona.

paraula d'avui
coneixença: 1. Idea més o menys completa que algú té d'alguna cosa. 2. Persona amb la qual s'ha fet coneixença. 3. Tracte o relació entre persones.


2 comentaris:

Rosa ha dit...

Quanta raó tens, Helena!!! M'encanta que hagis reprès l'activitat del blog, sempre em fas pensar una estoneta quan llegeixo les teves entrades.

Un petó i gràcies per ser una amiga de les que ja hi serà per sempre! =)

Helena ha dit...

Gracies a tu Rosa!!! sempre em fas bones critiques jejeje i tb gràcies pq ser una amiga q sempre es preocupa per mi :D