
26 de desembre 2011
ho! ho! ho! un regal pel blog!!!!

25 de desembre 2011
Ja ha passat Nadal!!

22 de desembre 2011
passió pels llibres
Paraula d'avui
fullejar: passar els fulls d'un llibre, d'un dossier, etc., llegint-ne alguna cosa, mirant il·lustracions, etc.

Tot i així, sempre que fullejo el meu diccionari particular, hi ha alguna paraula que em crida l'atenció. He llegit salpicó i he pensat "uiss, m'agrada aquesta paraula" i de salpicó he passat a salpicar, i aquesta, és la paraula que m'ha xocat, jo pensava que salpicar no era correcte en català, sempre m'havia sonat malament jeje però anava errada. Apali, una paraula més que podem utilitzar en la nostra llengua!
paraula d'avui
salpicó: acció i efecte de salpicar
salpicar: Espargir sal o una altra substància pulverulenta o un líquid sobre una cosa.
08 de desembre 2011
Mitja horeta de calor no estaria malament!!!

Ahir a la nit, vaig descobrir un blog nou, "treballem la llengua i la cultura catalanes" (el teniu aquí al costat per si el voleu consultar), però com era tard, avui l'he començat a tafanejar una miqueta, i ves per on, he descobert la paraula d'avui, guingueta. La veritat, és que quant l'he llegit em sonava una mica, però al mateix temps no en tenia ni idea jaja, diguem que guingueta, seria la traducció de "chiringuito", i he pensat que estaria bé comentar-la aquí al Llaminadures, però com soc un despiste, ja m'he n'havia oblidat, però... fa 5 minuts he sortit al carrer per treure el contenidor blau (que som dijous i toca) i m'he GLAÇAT, literalment. Avui està fent molt vent, i ara a aquestes hores ja de per si fot rasca doncs m'he quedat garratibada jajjaa així que al entrar a caseta m'he recordat de la guingueta, del sol, de la platja, de la calor.... per entrar una mica en calor jeje
paraula d'avui
guingueta: Barraca de fira. Cantina
05 de desembre 2011
Guardapols

Paraula d'avui
guardapols: 1 Qualsevol cosa (llenç, posts, tapes, etc.) que es posa damunt d'una altra per preservar-la de la pols. 2 Bata que serveix per preservar els vestits de la pols. 3 Marc de protecció d'un retaule.
I un personatge molt famós que sempre duia un guardapols, era el Sr. Encarregat jeje de Filiprim.
11 de setembre 2011

Sempre he estimat la meva terra, la meva llengua, la meva cultura, les tradicions que tenim, el meu poble... el meu PAÍS. Però quant estàs lluny de tot això, és quant realment descobreixes com ho estimes i com d'orgullós estàs de ser català i de parlar català. Però gràcies a les noves teconologies, a persones que pensen en mi i em posen al dia de tot,a la família, no em sento gens despenjada de Catalunya, i és que no em vull perdre cap detall de tot el que passi, sigui bo o dolent, si tenim alegries, vull riure i viure-les amb tots vosaltres i si ens ataquen i ens toquen la pera, vull queixar-me, lluitar, mobilitzar-me i cridar fins a quedar-me afònica, per aconseguir la nostra fita....LA LLIBERTAT!!
paraula d'avui
lliure: Es diu d'un estat, d'un poble que exerceix el poder amb plena sobirania.
Sobirania: Poder suprem reconegut a l'estat que implica l'exclusivitat de la seva competència en el territori nacional i la seva independència absoluta en l'ordre internacional.
nació: Conjunt de persones que tenen una comunitat d'història, de cultura, sovint de llengua, i que se senten participants en un projecte polític comú, amb consciència de la pròpia diferència respecte a la resta de comunitats humanes i amb voluntat d'autogovern i d'independència política.
independència: Situació d'un grup, d'un poder, d'un estat, etc., que no està sotmès a cap altre estat.
Per acabar us posaré un parell de poemes que he trobat i que m'han agradat jeje un parla de Catalunya i l'altre de la nostra estimada llengua, el català, que des de sempre ha estat castigat, però que gràcies a tots nosaltres ha tirat en davant i mai la deixarem morir.
Per veure bé Catalunya,
Jaume I d'Aragó
pujà al cim de Sant Geroni
a l'hora en què hi surt el sol;
quin pedestal per l'estàtua!
pel gegant, quin mirador!
La àligues que hi niaven
al capdamunt, li fan lloc;
sols lo cel miraven elles,
ell mira la terra i tot;
que gran li sembla i que hermosa
l'estimada del seu cor.
Jacint Verdaguer
La llengua trossejada
Amb un escamot de tropa
n’és vingut un capità;
un home en tota la vila
ben segur no trobarà.
Vells i nois, per nostra terra,
lluiten valents molt tems fa;
les dones, tot fent desfiles,
no paren mai de cantar.
La cançó no l’entén gaire,
no l’entén el capità;
però li escou la tonada,
que fins el fa trasmudar.
-No puc més- diu al corneta-,
tot seguit ja pots cridar
que ventaré una mordaça
al qui canti en català.
Les dones senten la crida
i se’n posen a cantar;
per cada carrer que passa
un cor se sent esclatar.
En oir tantes cantúries
perd el seny el capità;
empaita una pobra dona
que, estranyada, se’l mirà.
La dona s’atura i canta,
canta ardida en català;
bufetada que li’n dóna
no la fa pas gens callar.
Dins de la boca, amb quimera,
un drapot li fa posar;
els llavis encara es mouen,
es mouen en català.
Allavors li clou els llavis,
posant-hi a sobra la mà;
mes encara els ulls li parlen,
li parlen en català!
Li lleva el drap de la boca
i amb el sabre se n’hi va;
deix la llengua trossejada,
que mai més podrà cantar.
El fill que duu en ses entranyes
la qui ja no pot parlar,
dins el ventre de sa mare
ja glateix en català.
Frederic Rahola Trèmols