La pilota vermella.

 

Són les nou en punt i estic mirant la pantalla de l'ordinador, passen els segons, els minuts, i són les 9:27, què he de fer? llevar-me o anar a dormir? perquè són les nou del matí o són les 9 de la nit? Això ho he de decidir jo, que soc qui estic escrivint la història, així que tiro una moneda a l'aire i... com sempre la moneda surt volant i no l'enganxo, així que repetim... les nou del matí, posem-nos les piles que és dissabte, suc de taronja, te amb tres gotes de llet i cullerada de mel, cereals amb iogurt, dutxa ràpida i ja som fora. He agafat una motxilla amb aigua, galetes, gorro, guants, mòbil mes auriculars, carregador del mòbil (mai se sap), un llibre, bolígraf, agenda, crema hidratant per les mans, pintallavis de coco i les claus de casa.

Començo a caminar i com si sortís del meu cos, veig com em vaig allunyant pel carrer, i com de cop i volta em paro i començo a mirar a un costat i a un altra, com si busqués a algú, estic donant voltes sobre mi mateixa i m'adono que tinc una pilota vermella, no molt gran, a la meva mà dreta. D'on ha sortit aquesta pilota? no hi ha ningú més al carrer i ha aparegut del no res. Per un moment no se què fer, si deixar la pilota, si quedar-me-la, tornar a cap a casa, seguir caminant...estic desconcertada i una mica nerviosa, tot és molt estrany, i és en aquest moment de dubte quan apareixen ells tot discutint.

-T'he dit que no era bona idea, perquè has tirat la pilota?

- Perquè la carta diu que la tirem.

- No, això ho dius tu, la carta no diu res.

- La carta ho deixa ben clar, "ella l'agafarà i la solució trobarà".

- I?

- I, què? doncs això, com es pot agafar una pilota si abans no s'ha tirat?

- Primer, com saps que la carta es refereix a la pilota, i segon, tu has agafat la pilota i ningú t'he l'havia tirat.

- AAAhhhhh calla Plim que ets un babau, no entens mai res.

- Mira qui parla el Rei de la saviesa, tu si que ets ruc Plam

Tot això ho van parlant mentre jo els escolto amb uns ulls oberts com taronges, la pilota entre les meves mans i la boca ben obert, com si volgués parlar, però no pogués, qui coi són aquests homenets tan estrafolaris??? De què coi parlen, una carta escrita per qui? solucions? He de marxar corrents o he de posar pau?

Ajudeu-me a decidir que faig si us plau!!

Paraula d'avui

espaterrar: Meravellar, espantar, granment amb alguna cosa extraordinària, amenaçadora.

Com he de seguir la història??

una estrella més i una persona més amb qui conversaré a les nits

Si ara mateix us preguntessin a qui us agradaria conèixer, qui escolliríeu? Hi he estat pensant molt i em venen al cap molts noms, però n'hi ha un que destaca per sobre dels altres, i més, després del que s'ha dit d'ella aquestes últimes hores.

M'agradaria conèixer-la perquè des del primer dia que vaig sentir la seva veu, em va transmetre molt, em vaig sentir atreta per ella, la veu era molt dolça, melosa, però al mateix temps transmetia energia, vitalitat, alegria, quan se li escapaven aquelles rialles, jo també reia a casa. Et feia veure les coses d'una altra manera, des d'uns altres ulls, veure-ho tot mig ple i no mig buit. I a la televisió, sempre es veia tan natural, diferent d'altres presentadors que a vegades van molt tocats i posats i sembla que no acabin d'encaixar, però ella amb el seu somriure, i la seva naturalitat, era propera, i fàcil d'entendre, tan hi feia aquí entrevistés, perquè les seves ganes de saber i  de conèixer feien a tothom interessant, i dels seus articles, no cal dir res, m'encanten.

Sí, m'hagués encantat conèixer a la Tatiana Sisquella, ni que fos per unes hores i que m'encomanés tota aquesta energia de la qual tots els seus amics parlen, totes aquestes ganes de fer coses, la seva curiositat, inquietuds, riure amb ella una estona i absorbir una mica de la seva vitalitat i força, estic segura que hagués pogut aprendre molt d'ella, ens fan falta persones com ella, per seguir endavant, que cada cop hi ha més gent que s'enfonsa i es plany per tot, i no! em d'aprendre de la Tati i beure'ns la vida a glops (com diu Xavier Bosch) fer i desfer, i si ens equivoquem, rectifiquem i seguim caminant i lluitant, hem de viure pels que ja no hi son, perquè no és just que els que ens quedem aquí, no aprofitem aquesta oportunitat, i malgastem el temps amb el cap cot i a mig gas, com deia ella, hem de jugar el joc de la vida.

Una abraçada a tots els seus familiars, amics, companys i dir-los que han sigut molt afortunats de compartir part de la seva vida amb ella i que el seu somriure, records, i moments amb ella els ajudaran a tirar endavant amb molta mes energia. 

Paraula d'avui

vitalitat: 1. Qualitat d'algú, d'un grup, l'energia i el dinamisme del qual es manifesten per l'activitat. 2. Vigor i prosperitat d'un ésser viu. 

lluitant contra les fòbies...

 

Ahir la vaig tornar a veure, ara feia molt que no en veia cap, moltissim, però ahir, va reaparèixer. Vaig tancar l'aigua de la dutxa, vaig córrer la cortina i se'm va escapar un: Oh my God!... i allà estava a menys d'un metre, just davant meu en la comissura entre el sostre i la paret. I lo graciós és que em saludava jaja si, hi havia una aranya, d'aquestes tan maques que tenim per aquí dalt, gruixudes i peludes i aixecava una pota com saludant i dient "estic aquí" i jo allà mirant-la, va moure dos cops la pota de davant de la dreta (flexionant-la) i després la de l'esquerra...la vaig acabar saludant i llavors va parar. Vaig agafar la tovallola, li vaig dir que la deixaria tranquil·la i que esperava no veure-la més.

Vaig tornar al cap d'un parell d'hores i seguia allà, al mateix lloc, és molt incomode estar fent les teves necessitats i tenir una aranya d'aquestes a sobre el cap, ho passo fatal, però intento lluitar contra les pors i les fòbies, però no és fàcil, aquest matí ja no hi era, i això vol dir que altre cop tinc, una aranya, peluda i fastigosa per casa, no se on.

Perquè ens fan tan repelús aquestes bèsties? no és ben bé por, és angúnia, fàstic... bé seguiré lluitant contra aquesta fòbia, però el 98 per cent de les vegades acabo matant a l'aranya, inclús el dia que la volia salvar, la pobre va acabar morint per culpa de la moqueta jajaja tinc unes quantes històries amb aquestes bestioles, i moltes converses amb elles, però no ha canviat gran cosa.

paraula d'avui

aversió: Repugnància, repulsió violenta.

constància o inspiració... la qüestió és que no escric

 

Admiro la gent que té un blog i l'actualitza cada dia o setmanalment, i demano perdó per la meva poca constància, però és que per molt que vulgui escriure, jo vaig amb la inspiració, i per molt que vulgui escriure, si no estic inspirada no puc. Hi ha cops que no se perquè, em venen moltes idees al cap que les he de plasmar a algun lloc i d'altres que tinc el cervell en blanc i no el puc exprimir per més que vulgui. Tot i així, sempre tinc present les llaminadures i segueixo buscant paraules rebuscades o interessants per a vosaltres.

paraula d'avui

joanet: Cadascun dels personatges fantàstics, molt menuts, que sempre van en colla; tenen forma de llumets i guarden tresors enterrats.

gules?? jo conec angules, allò que es menja...

 

Quan ens llevem al matí, mai sabem al cent per cent com es presentarà el dia, si podrem fer tot el que tenim previst o si tindrem sorpreses. Hi ha gent que els agrada planificar-ho tot i gent que es deixa portar, que sobre la marxa va decidint que fer. Jo soc un entremig, m'agrada visualitzar el dia just en el moment que tanco el llum per anar a dormir, llavors dormo i al matí quan sona el despertador, el paro, i quan falten 3 minuts perquè torni a sonar ( mes o menys ) torno a visualitzar el dia que comença, per després anar-lo modificant a mida que passen les hores, soc així, un ordre dins el desordre o al revés, un desordre dins un ordre. Però del cert del cert, mai sabem que ens passarà, ni que farem. 

El passat dijous, quant em vaig llevar, per molt que visualitzés el dia, no podia saber que aprendria una paraula nova, i que quan demanava a la gent que volia dir, ningú ho sabia i tothom em deia el mateix, "gules  no se, jo conec angules, allò que es menja" jajaja i jo reia i deia " si si però jo no veig pas cap angula a l'escut de Castellbell i el Vilar, i les angules, tampoc son vermelles!"

M'explicaré millor, en una visita a l'Ajuntament i també a la Núria i la Griselda, vaig veure que en un calendari que ja ha caducat, hi havia la descripció de l'escut de Castellbell i el Vilar, i deia així:

 "Escut de forma caironada o l'esmalt del camper és de color gules ( vermell) amb un castell d'argent tancat de sable (negre), somat d'una banderola d'or amb quatre faixes de gules, i dues palmes d'or, una a cadascun dels extrems de la base del castell; sostingut sobre un riu en forma de faixa ondada d'atzur (blau) rivetada de sable. Per timbre, una corona de marquès."

Ara que ho he escrit, m'he adonat que hi ha més paraules que no conec, o que si més no, no se el significat exacte, com atzur, camper, sable (com a color negre)... i una paraula molt maca i que havia oblidat completament aquest altre significat, timbre... però ja les explicarem un altre dia. Avui ens centrem en gules, que bàsicament, en el món dels escuts, vol dir color vermell i es representa amb un ratllat vertical, que jo diria que han de ser les quatre barres de la banderola. Doncs res, una paraula més que sabem!!

paraula d'avui

gules: En heràldica, nom que rep el color vermell, representat de manera gràfica amb un ratllat vertical.

PD. M'he adonat, sinó m'equivoco que al calendari hi ha una falta, han escrit "ribetada" i crec que va amb "v"-

Recuperant el blog...

 

Tants dies que volia escriure una entrada, bé, més d'una, i al final m'ha passat el temps i no he fet res, i no serà per temes, que en tenia molts, les festes de Nadal, la família, els Reis (que m'encanten), les pipes que els nens donen als Reis Mags prometent no plorar més, l'any nou...però quan un desconnecta i surt del medi habitual, es descontrola, i és el que m'ha passat a mi, anar de vacances a veure la família i els amics, m'agrada molt, però esgota jeje perquè vull veure a tanta gent que vaig amunt i avall com una baldufa, i ara que per fi, estic al llit, amb el portàtil, escoltant la ràdio i preparada per actualitzar el blog, doncs, típic, tot el que volia escriure m'ha marxat del cap!

Doncs res, que he tingut unes vacances que m'han trinxat, però molt gratificants,he vist molts amics, he passat bones estones amb la família, retrobaments familiars, els Reis, aprendre a fer ganxet, i menjar-me un suís amb xurros. Quan era petita i anava a Manresa amb el meu avi, sempre em portava al carrer Sobreroca a menjar un suís, i l'altre dia aquell suís amb tan bona companyia em va transportar a la meva infància.

Paraula d'avui
Suís: De Suïsa. Tassa de xocolata desfeta, amb nata per sobre.

xocolata amb xurros!

Feia molt de temps que no ens veiem, però la casualitat va voler que el passat més d'octubre apareguessis a casa l'Anna. Nosaltres com cada cop que vaig a casa, ens trobem per sopar o fer el cafè, i xerrar estona, fer el safareig i repassar una mica el poble jeje però aquest cop vam decidir quedar per esmorzar i amb la conya, al final teníem la taula plena de menjar: jo portava la xocolata desfeta, l'Esther al final va portar xurros i la Núria i el Jordi coques, l'Anna i l'Eneko van posar el cafè i crec que tots vam portar llet jaja (a ca l'Anna encara en deuen tenir de llet!). Et va costar una mica arribar fins a dalt, perquè hi ha moltes escales, però va valer la pena, no t'esperaves trobar tanta gent jeje i a la que et vam dir si volies xocolata desfeta i xurros, no vas dubtar ni un moment, i en un obrir i tancar d'ulls ja estaves entaulada i fent de mama, que si les sabates al balcó mentre menjàvem no quedaven bé, que on eren els plats i els coberts... però van ser tres segons, després ja vam començar a menjar i ens vam posar les botes jeje sobretot tu i jo. Va ser un bon esmorzar amb molt bona companyia, vam xerrar, riure. T'insistien per marxar, que era tard, però tu deies que no hi havia pressa, que estaves bé, gaudint d'un bon esmorzar, del sol, de la companyia, i que quant estaves bé i trobaves moments així, els volies disfrutar sense pressa, que mai se sabia com estaríem més endavant, i així ho vas fer, fins que no et vas menjar tota la xocolata, el cafè, els xurros i la coca, no et vas aixecar de taula.

Tot i no estar en la millor condició física, desprenies alegria, energia, força, optimisme, seguies sent coqueta i em vaig quedar molt amb aquesta imatge, amb aquesta alegria i entusiasme de veure les coses i de viure-les. I m'alegro d'haver compartit aquell esmorzar amb tu!!

paraula d'avui

melangia: melancolia

melancolia: Tristesa vaga, ombrívola i duradora.