Ja sabeu que soc una
fanàtica de la radio, i concretament de Rac1, i si algun cop heu escoltat el
programa No ho se, sabreu que hi ha la secció del “no s’ha parlat prou de...” i
m’agrada perquè sempre toquen temes poc habituals, que ajuden una mica a desconnectar
i sortir del bucle del procés, del PP, Trump, etc. I jo també faré un “ no s’ha
parlat prou” particular, una mica per donar les gràcies i una mica per
reconeixement. Doncs som ‘hi, no s’ha parlat prou de... la figura de la parella
després del part.
Ara farà un mes que vaig
tenir un fill preciós, que tot i que es porta molt bé, no deixa de ser un nadó
petit petit, que com tot nadó, té els seus moments de plors, de desconsol, de
no voler dormir, de còlics, de molta gana i totalment dependent de la mare, i l’única
via de comunicació que té, és el plor. I la mare, tot i voler rentar els plats,
fer els banys, cuinar, fer llits, fregar, posar rentadores i tenir un pis impecable,
la realitat és una altra i amb prou feines té 10 minuts per menjar, i 5 per
vestir-se, pentinar-se, rentar-se les dents i la cara, i anar al lavabo ja depèn de les estratègies
que cada mare tingui per aconseguir aquestes petites grans fites, que van des
de tenir el nen amb el cotxet dins el bany, tenir-lo en una hamaca o deixar-lo
plorant. I sobretot aprofitar gran part que el nen dorm per dormir nosaltres
també.
Ja veieu quantes
aventures vivim, de cop descobreixes el munt de coses que pots fer amb els 10
minuts que el nen dorm, ets capaç de vestir-te, posar un rentaplats i menjar
amb una revolada i posar un rentadora, i tot amb un temps record.
Totes aquestes coses les
descobreixes 2 dies després que el pare hagi esgotat els 13 dies de baixa
paternal i torna a treballar. Fins aquest moment, les coses semblaven
complicades, però eren dos persones juntes descobrint un munt de novetats i ajudant-se mutuament, però
en el moment que la parella ha de tornar a treballar, la mare es queda sola amb
una criatura que es passa gran part del temps menjant i l’altre part plorant, i
tot que els nadons dormen molt, mai dormen quan va bé a la mare, així que
aquesta s’adona definitivament que ja no té horaris, i que no podrà fer tot el
que es proposi. Tot girarà al voltant d’aquell
nen, i hi haurà dies que podrà fer algunes coses de casa i d’altres que amb
prou feines es podrà rentar la cara.
La parella passa a ser
molt molt important, quan arribi a casa després de la feina, es trobarà que
haurà de recollir la cuina, de fer el sopar, potser, haurà d’anar a comprar
quatre coses, i a més a més es trobarà una mare que depenent del dia, l’estarà
esperant desesperada amb un nen que no para de plorar, o estarà esgotada perquè
no ha pogut dormir. I el pare amb molta paciència, poc a poc, anirà apedaçant
tots els petits problemes, posarà un rentaplats, fregarà les olles, farà el
sopar, i es quedarà una estona amb el nen mentre la mare aprofita per fer una
dutxa semi ràpida, i potser anirà a buscar el pa i així li tocarà una mica l’aire
i desconnectarà 5 minuts.
Així que des d’aquí faig
un petit reconeixement a totes les parelles, als pares, que després d’una
llarga jornada laboral, després de trobar a faltar el seu fill, d’estar cansats
perquè no han pogut dormir tota la nit, després de tot, quan arriben a casa
segueixen fent feina i no es queixen.
Gràcies per tot el
suport, sense vosaltres, tot seria una mica més complicat del que ja és.
Paraula d’avui
Agraïment: Gratitud
Gratitud: Sentiment
afectuós envers qui ens ha fet un bé, un servei, un favor.
