22 d’octubre 2008

El crepuscle

Fa dies que tenia ganes de fer aquesta paraula, tot i que potser no està en perill d’extinció, sí que crec que s’usa poc, però a mi m’agrada molt, tant la paraula com el seu significat. Jo, des de sempre l’havia sentit i sabia més o menys el seu significat, però va ser a partir d’una classe de clarinet que per a mi va prendre sentit i des de llavors la tinc sempre molt present.

Va ser deu fer uns sis o set anys tocant un duo de clarinet (ara no he trobat les partitures per dir-vos el nom), en el que tocàvem la partitura correcte, no ens equivocàvem en les notes ni res d’això, però ens faltava trobar el punt d’interpretació correcte. En la música és molt important trobar un significat a cada peça, saber imaginar-te que volia dir l’autor, que ens volen dir totes aquelles notes i donal-s’hi sentit. Qualsevol ajuda és bona, i en aquell cas, la nostra professora, la Queralt Roca (una gran músic i millor clarinetista) ens va dir: imagineu-vos que aquesta part de la peça és el crepuscle, heu de tocar com si fóssiu el sol q surt lentament o que es pon, us heu d’embriagar d’aquest ambient, i realment la peça va canviar al cent per cent i va ser genial. Tan si toques un instrument, com si cantes, si toques amb l’orquestra, amb la banda, amb el cor… facis el que facis, a cada peça se li ha de trobar una paraula, una sensació, una olor… i un cop trobada tindrà sentit i un mateix se sentirà còmode tocant i la gent rebrà la mateixa sensació i gaudirà tan com el músic.

Paraula d’avui

Crepuscle: Claror que hi ha al firmament deguda a la difusió de la llum solar per l’atmosfera, abans de la sortida del Sol (crepuscle matutí) o després de la posta (crepuscle vespertí).

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ei no sabia que tocaves el clarinet ni tot aixo de donar-li sentit a la musica,soc bastant nefasta amb aquest tema.
A mi el crepuscle m'agrada molt tant la paraula com gaudir-ne.
Records.