Una de les coses que més em desespera és haver d’esperar, quedar amb algú i que arribi tard. Ja se que hi ha gent que per naturalesa ( i no diré noms) no sap arribar a l’hora i que eternament seran impuntuals, però per les persones que som normalment puntuals i que ens agrada arribar a l’hora, aquesta espera sens fa eterna (almenys a mi). Durant aquesta espera es poden fer moltes coses, normalment mirem i remirem el mòbil i el rellotge, llegim els cartells de propaganda del nostre voltant o anem caminant sense rumb i donant voltes, el fet d’anar a munt i avall deixant passar el temps, se’n diu vagarejar.
Paraula d'avui
Vagarejar: Anar errant, a la ventura. Estar ociós, deixar passar el temps sense fer cap activitat concreta.
Felicitats a tots els puntuals, i un toc d'alerta als que no ho són. 
Tot i que si hagués de vagarejar pels carrers de Freiburg, no em faria res.
3 comentaris:
Eii !!!
Completament d'acord, em possa frenetica la gent que va tard !!! Aqui una puntual que tambe sempre s'ha d'esperar (tret de l'Uri, tot s'ha de dir). Anim i a veure si algu agafa el toc d'alerta !!!
PD. tambe incondicional al teu blog.... Tindré premi ???jopetaaa
Ei la que tinc premi soc joooooooo, que escric molt, jo tambe soc molt puntual i he de dir que a on soc la gent tambe ho es jo n'he passades moltes d'estones esperant a gent fins que vaig decidir posar un limit de temps si la gent no apereixia despres d'un quart d'hora jo marxava i si he quedat jo encara ho faig. He de dir que a vegades ha funcionat i a vegades no pero la meva satisfaccio de no ser part de la farsa ha valgut la pena.
Endevant.
Tranquil·les, tindreu la vostra recompensa, temps al temps.
Hln
Publica un comentari a l'entrada