No sigueu porucs!!

No pot ser, ja hi ha hagut algunes persones que m’han dit que no fan comentaris al blog per por a equivocar-se i escriure malament, però què passa?? Aquí ningú mossega ni ens menjarem a ningú per fer una falta o expressar-se malament. Vinga, tots aquests que heu entrat i no heu deixat cap comentari per por, ja esteu escrivint ARA mateix, no sigueu porucs:

Paraula d’avui

Poruc: Que s’espanta fàcilment.

I ara retrocedim una miqueta en el temps i recordem una cançó que estic convençuda que molts coneixereu, perquè tots en un moment o altre quan hem anat de colònies, al cau, a l’esplai... segur q l’hem cantat.

El Rock poruc

És fosc, és hora d’anar a dormir.
M’hauré de ficar dins del llit.
Cada vespre neguits i por;
això em passava quan era xic.
La mare: -vinga!, jo deia: -no.
No hi volia anar:
tenia por, molta por...

Vaig mirar sota el llit
oh, oh, oh, oh, oh,
no hi havia ningú
no, no, no, no, no.
Vaig mirar sota el llit
oh, oh, oh, oh, oh,
no hi havia ningú
però tenia por.

A les nits fredes costava molt
sortir de la vora del foc,
entrar tot sol al “quarto” fosc,
sentir el silenci per company,
apagar el llum i esperar la son.
Voltes i més voltes
i la por, molta por.

Vaig mirar sota el llit......

Aquells canguelis i aquella por
vaig descobrir que no m’era bo.
Que no hi havia cap motiu:
- La por és teva, no ve de'n lloc.
M’ho deia l’avi, tenia raó.
- Has de ser valent:
no tinguis por, no, no, no...

Vaig mirar sota el llit.......