
26 de desembre 2011
ho! ho! ho! un regal pel blog!!!!

25 de desembre 2011
Ja ha passat Nadal!!

22 de desembre 2011
passió pels llibres
Paraula d'avui
fullejar: passar els fulls d'un llibre, d'un dossier, etc., llegint-ne alguna cosa, mirant il·lustracions, etc.

Tot i així, sempre que fullejo el meu diccionari particular, hi ha alguna paraula que em crida l'atenció. He llegit salpicó i he pensat "uiss, m'agrada aquesta paraula" i de salpicó he passat a salpicar, i aquesta, és la paraula que m'ha xocat, jo pensava que salpicar no era correcte en català, sempre m'havia sonat malament jeje però anava errada. Apali, una paraula més que podem utilitzar en la nostra llengua!
paraula d'avui
salpicó: acció i efecte de salpicar
salpicar: Espargir sal o una altra substància pulverulenta o un líquid sobre una cosa.
08 de desembre 2011
Mitja horeta de calor no estaria malament!!!

Ahir a la nit, vaig descobrir un blog nou, "treballem la llengua i la cultura catalanes" (el teniu aquí al costat per si el voleu consultar), però com era tard, avui l'he començat a tafanejar una miqueta, i ves per on, he descobert la paraula d'avui, guingueta. La veritat, és que quant l'he llegit em sonava una mica, però al mateix temps no en tenia ni idea jaja, diguem que guingueta, seria la traducció de "chiringuito", i he pensat que estaria bé comentar-la aquí al Llaminadures, però com soc un despiste, ja m'he n'havia oblidat, però... fa 5 minuts he sortit al carrer per treure el contenidor blau (que som dijous i toca) i m'he GLAÇAT, literalment. Avui està fent molt vent, i ara a aquestes hores ja de per si fot rasca doncs m'he quedat garratibada jajjaa així que al entrar a caseta m'he recordat de la guingueta, del sol, de la platja, de la calor.... per entrar una mica en calor jeje
paraula d'avui
guingueta: Barraca de fira. Cantina
05 de desembre 2011
Guardapols

Paraula d'avui
guardapols: 1 Qualsevol cosa (llenç, posts, tapes, etc.) que es posa damunt d'una altra per preservar-la de la pols. 2 Bata que serveix per preservar els vestits de la pols. 3 Marc de protecció d'un retaule.
I un personatge molt famós que sempre duia un guardapols, era el Sr. Encarregat jeje de Filiprim.
11 de setembre 2011

Sempre he estimat la meva terra, la meva llengua, la meva cultura, les tradicions que tenim, el meu poble... el meu PAÍS. Però quant estàs lluny de tot això, és quant realment descobreixes com ho estimes i com d'orgullós estàs de ser català i de parlar català. Però gràcies a les noves teconologies, a persones que pensen en mi i em posen al dia de tot,a la família, no em sento gens despenjada de Catalunya, i és que no em vull perdre cap detall de tot el que passi, sigui bo o dolent, si tenim alegries, vull riure i viure-les amb tots vosaltres i si ens ataquen i ens toquen la pera, vull queixar-me, lluitar, mobilitzar-me i cridar fins a quedar-me afònica, per aconseguir la nostra fita....LA LLIBERTAT!!
paraula d'avui
lliure: Es diu d'un estat, d'un poble que exerceix el poder amb plena sobirania.
Sobirania: Poder suprem reconegut a l'estat que implica l'exclusivitat de la seva competència en el territori nacional i la seva independència absoluta en l'ordre internacional.
nació: Conjunt de persones que tenen una comunitat d'història, de cultura, sovint de llengua, i que se senten participants en un projecte polític comú, amb consciència de la pròpia diferència respecte a la resta de comunitats humanes i amb voluntat d'autogovern i d'independència política.
independència: Situació d'un grup, d'un poder, d'un estat, etc., que no està sotmès a cap altre estat.
Per acabar us posaré un parell de poemes que he trobat i que m'han agradat jeje un parla de Catalunya i l'altre de la nostra estimada llengua, el català, que des de sempre ha estat castigat, però que gràcies a tots nosaltres ha tirat en davant i mai la deixarem morir.
Per veure bé Catalunya,
Jaume I d'Aragó
pujà al cim de Sant Geroni
a l'hora en què hi surt el sol;
quin pedestal per l'estàtua!
pel gegant, quin mirador!
La àligues que hi niaven
al capdamunt, li fan lloc;
sols lo cel miraven elles,
ell mira la terra i tot;
que gran li sembla i que hermosa
l'estimada del seu cor.
Jacint Verdaguer
La llengua trossejada
Amb un escamot de tropa
n’és vingut un capità;
un home en tota la vila
ben segur no trobarà.
Vells i nois, per nostra terra,
lluiten valents molt tems fa;
les dones, tot fent desfiles,
no paren mai de cantar.
La cançó no l’entén gaire,
no l’entén el capità;
però li escou la tonada,
que fins el fa trasmudar.
-No puc més- diu al corneta-,
tot seguit ja pots cridar
que ventaré una mordaça
al qui canti en català.
Les dones senten la crida
i se’n posen a cantar;
per cada carrer que passa
un cor se sent esclatar.
En oir tantes cantúries
perd el seny el capità;
empaita una pobra dona
que, estranyada, se’l mirà.
La dona s’atura i canta,
canta ardida en català;
bufetada que li’n dóna
no la fa pas gens callar.
Dins de la boca, amb quimera,
un drapot li fa posar;
els llavis encara es mouen,
es mouen en català.
Allavors li clou els llavis,
posant-hi a sobra la mà;
mes encara els ulls li parlen,
li parlen en català!
Li lleva el drap de la boca
i amb el sabre se n’hi va;
deix la llengua trossejada,
que mai més podrà cantar.
El fill que duu en ses entranyes
la qui ja no pot parlar,
dins el ventre de sa mare
ja glateix en català.
Frederic Rahola Trèmols
29 d’agost 2011
Els llimbs

Cada dia s'apren alguna cosa, i jo amb la Marta ja n'he après unes quantes. Fa uns mesos mentre estàvem en una de les nostres xerrades, assegudes a la moqueta de l'habitació, la Marta em va dir:
- Helena, encén el llum que estem als llimbs.
Jo molt obedient, el vaig encendre, però acte seguit li vaig dir:
- que estem a on??
I d'aquí va sortir l'explicació d'una frase que jo mai havia sentit, estar als llimbs, que s'utilitza quant hi ha poca llum, en la penombra. Vosaltres ja la coneixíeu?
Tot i així, jo l'he buscat i no em surt exactament aquesta definició, a mi em surt, que estar als llimbs vol dir no estar ben informat.
Algú em pot dir quant l'utilitzeu vosaltres?
paraula d'avui
llimbs: 1.Segons la doctrina tradicional catòlica, lloc de felicitat natural on van els infants morts sense haver estat batejats. 2. No estar ben informat d'una cosa.
27 de juny 2011
A treure la pols als diccionaris!!

Avui toca a homenatjar a un grup que per mi és genial, els Antònia Font. Un grup que sense fer bandera de la seva llengua, simplement fa música i canta, i s'ha obert portes a tot arreu. Ara després de 5 anys de silenci ha tret “lamparetes” un disc q és una delicia amb cançons tan maques com “icebergs i guèisers” la cançó d'amor de “ calgary 88”, “Clint Eastwood” o una que a mi m'injecta energia “me sobren paraules”.
Els diccionaris estan plens de paraules gratis, , diu la cançó i és ben cert, així he trobat moltes paraules desconegudes per mi, o a vegades he trobat inspiració per aquest blog jeje. Us recomano aquest disc, i tots els que han tret, “com coser i cantar” que és una meravella, amb la orquestra. Només cal que busqueu al youtube les cançons que van fer al liceu amb l'orquestra i flipareu.
La paraula d'avui
lapislàtzuli: Pedra de color blau intens, utilitzada en ornamentació i en joieria, composta essencialment de latzurita, i de vegades de calcita, pirita, etc.
A la cançó de “me sobren paraules” anomena la paraula lapislàtzuli, entre d'altres, i d'ella diu que és una paraula molt guapa jeje.
Bé, interesseu-vos per les paraules i gaudiu d'aquesta cançó.
12 de març 2011
Un món de mocadors

El hijab: també anomenat mocador islàmic o vel islàmic, és un mocador que, en molts països de cultura musulmana, les dones es posen al cap per cobrir-se els cabells i el coll quan estan en públic.
El o la burca: és una vestimenta tradicional que porten algunes dones de certs països musulmans, basant-se en una interpretació estricta del codi islàmic del vestit segons la qual la dona hauria de cobrir-se completament en públic. N'hi ha diversos models, dels quals se'n poden destacar dos:
El primer, usat al sud de l'Iran, és un tipus de vel que es lliga al cap i que cobreix la cara a excepció d'una escletxa a l'altura dels ulls perquè la dona hi pugui veure.
L'altre és l'anomenat txadri i conegut com a "burca completa" o "burca afganesa", roba d'una sola peça quecobreix el cos de cap a peus i que sol ser de color blau. Aquí, per a veure-hi, hi ha un vel reixat que permet que la dona miri però que evita que la gent li vegi els ulls.
El nicab: de vegades anomenat vel integral, és un mocador que es posa al cap per cobrir els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls. Com l'hijab, és un mocador o vel islàmic. Però l'hijab cobreix només els cabells i el coll, deixant lliure tota la cara, i pot ser de qualsevol teixit, i estar lligat amb diversos abaloris. El nicab pel contrari sol ser llis i fosc, habitualment negre, i només deixa oberta una ranura a l'alçada dels ulls, per a poder veure-hi. Tampoc s'ha de confondre amb la burca, que cobreix tot el cos i sol ser d'un color més lluminós, típicament blau elèctric. El xador és una peça de vestir per al cos sencer, que en principi deixa lliure la cara.

26 de febrer 2011
Què és allò que ens agrada tan fer??

Amb el llibre que estic llegint, retrobo un munt de paraules que vull compartir amb vosaltres, però avui m'he recordat d'una expressió que volia comentar fa molt de temps i per qüestions que no venen al cas no ho vaig fer.
Que és allò que a tots ens agrada fer?? si home, allò que tons diem que no fem i que tant critiquem però que en realitat sí que fem (upsss ja se m'ha escapat!! jeje), clar, CRITICAR, i no digueu que no, perquè mentiríeu, tots critiquem, crec que és innat jajaja a tots ens agrada fer anar les tisores!!
Paraula d'avui
Fer córrer les tisores: criticar
Fer córrer l'arpa o l'ungla: agafar coses, lladreguejar
Apa, ara ja podeu fer córrer les tisores i deixar-me verda jejeje
25 de gener 2011
Operació trasllat
